Hasht-Bihisht (poema)
  | |
| Tipus | obra literària |
|---|---|
| Part de | Khamsa (en)  |
| Creació | 1301 (Gregorià) |
| Gènere | poesia |
| Basat en | The Seven Beauties (en) |
| Llengua | persa |
Hasht-Bihisht (en persa: هشت بهشت, lit. Els vuit paradisos) és un famós poema escrit per Amir Khusraw Dihlawi al voltant del 1302. El poema es basa en un altre poema, el Haft Paykar de Nizami Gandjawi, escrit al voltant del 1197, que al seu torn reprén una epopeia anterior, el Shahnameh o Llibre dels Reis, escrit per Firdawsí al voltant del 1010. Igual que el Haft Paykar de Nizami, el Hasht Bihisht de Khusraw utilitza una llegenda sobre Bahram V com a història marc i, amb l'estil de Les mil i una nits, presenta contes populars relatats per set princeses. El més destacat és que Khusraw sembla haver estat el primer escriptor a haver afegit els tres prínceps de Serendip com a personatges i la història del suposat robatori i recuperació del camell.
Els vuit «paradisos» del poema es relacionen directament amb la concepció islàmica del cel, amb vuit portes i vuit espais, cadascú ornat amb una pedra o material preciós especial.[1] Set dels vuit paradisos són pavellons fets per a la teràpia narrativa de Bahram VII. També hi ha un vincle amb la hast-behesht, la planta arquitectònica i dels jardins dels vuit paradisos.[1]
Argument
[modifica]La narració s'obri amb la història de Bahram i de Dilaram. Més endavant, Bahram té set pavellons de set colors diferents construïts per a ell en els terrenys del seu palau, en què li esperen set princeses de diferents parts del món. Bahram Gur visita cadascuna d'elles en un dia diferent de la setmana i cada una li relata una història:[2]
- dissabte, al pavelló negre, amb la princesa de l'Índia: conte dels tres prínceps de Serendip;
- diumenge, al pavelló groc - la princesa de Nimruz;
- dilluns, al pavelló verd, amb la princesa eslava;
- dimarts, al pavelló roig, amb la princesa tàrtara;
- dimecres, al pavelló violeta, amb la princesa de Rum;
- dijous, al pavelló marró, amb la princesa àrab;
- divendres, al pavelló blanc, amb la princesa de Coràsmia.
Manuscrits
[modifica]El Hasht-Bihisht, i de fet tot el Khamsah, fou una obra popular en els segles posteriors a la mort de Khusro, no sols a l'Índia, sinó a l'Iran i en l'Imperi otomà. Es va il·lustrar amb tanta freqüència com el Khamsah de Nizami d'ençà del començament del segle xv.[3]
_on_horseback_hunting_three_doe,_from_a_Khamseh_of_Amir_Khusrau_Dihlavi..jpg)
Traduccions
[modifica]- El Hasht-Bihisht només s'ha traduït totalment al rus i a l'italià. S'han publicat traduccions en vers de dues de les històries (les del dimarts i el divendres), per Sunil Sharma.
- Lal i Prasada en donen una traducció parcial directa a l'anglés i un comentari del conte del dissabte, Els tres prínceps de Serendip.[4]
Manuscrit del Museu d'Art Walters W.623
[modifica]Un manuscrit il·lustrat del poema forma part d'un Khamsah del 1609 elaborat a l'Iran safàvida. El text està en escriptura nastaʿlīq negra amb els títols dels capítol en roig.[5]
-
Bahram reconeix a Dilaram per la música amb què encanta els animals -
Bahram al pavelló roig -
Bahram al pavelló marró
Manuscrit del Museu d'Art Walters W.624
[modifica]El poema fou il·lustrat en un manuscrit segurament produït a Lahore a la fi del segle xvi, que es relaciona amb el patrocini d'Akbar (r. 1556-1605).[6][7]
El manuscrit està escrit en nasta'liq per un dels més grans cal·lígrafs del taller mogol, Muhammad Husayn al-Kashmiri, honorat amb l'epítet de Zarrin Qalam ('ploma daurada'). El manuscrit conté els noms d'alguns pintors: Lal, Manuhar, Sanwalah, Farrukh, Aliquli, Dharamdas, Narsing, Jagannath, Miskina, Mukund i Surdas Gujarati. Els il·luminadors són Husayn Naqqash, Mansur Naqqash, Khvajah Jan Shirazi i Lutf Allah Muzahhib.
-
Les princeses dels set pavellons s'inclinen en homenatge a Bahram -
El conte de la princesa del pavelló groc: Hassan, l'orfebre, baixa de la presó en una torre, mentre la seua esposa puja a la presó -
La història de la princesa del pavelló blau, Museu Metropolità d'Art -
Bahram visita la princesa àrab al pavelló marró -
La història de la princesa coràsmia al pavelló blanc
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Encyclopaedia Iranica entry on Hast Behest». Iranicaonline.org. [Consulta: 24 març 2013].
- ↑ Brend, Barbara. Perspectives on Persian painting : illustrations to Amir Khusrau's Khamsah. Nova York: Routledge, 2002, p. 25–34. ISBN 978-0-7007-1467-4.
- ↑ Gabbay, Alyssa. Islamic tolerance: Amir Khusraw and pluralism. 1. publ. London: Routledge, 2009, p. 43. ISBN 978-0-415-77913-5.
- ↑ Lal, Oudh Behari; Prasada. Complete Key to the Persian Entrance Course for 1897-1898 (for the University of Allahabad) (en anglés, àrab, urdú). Allahabad, India: Ram Chandra, 1896.
- ↑ «Walters Art Museum Ms. W.623 on». Flickr.com. [Consulta: 24 març 2013].
- ↑ «The Walters Art Museum set for the manuscript on». Flickr.com. [Consulta: 24 març 2013].
- ↑ «Description page at». Thedigitalwalters.org. [Consulta: 24 març 2013].