Hassan Nasral·là
.jpg)
Hassan Nasral·là,[1] també transcrit a l'anglesa Hassan Nasrallah (àrab: حسن نصر الله, Ḥasan Naṣr Allāh) (Beirut, Líban, 31 d'agost de 1960-27 de setembre de 2024) va ser el secretari general de l'organització políticomilitar Hesbol·là des de l'assassinat d'Abbas al-Musawi el 1992 a mans de les Forces de Defensa d'Israel.[2] Va morir en un bombardeig de les Forces de Defensa d'Israel (IDF) el 27 de setembre del 2024 en el Front nord de l'operació Espases de Ferro.[3][4][5]
Diversos mitjans i autors han destacat que va ser una de les figures àrabs més destacades. El New York Times l'anomenava «l'home més poderós del Pròxim Orient» i «l'únic líder àrab que realment fa el que diu que farà».[6] Al Jazeera el va comparar amb altres líders àrabs com Iassir Arafat i Gamal Abdel Nasser, i revolucionaris d'esquerres com Che Guevara i Fidel Castro, i destacà la seva popularitat a Palestina.[7] The New Republic el va descriure com un «emblema de l'islam i l'orgull àrab». La professora Amal Saad-Ghorayeb va dir que és «apassionat» però també «sap fer-se entendre i és pràctic».[8]
Biografia
[modifica]Nascut en una família xiïta als suburbis de Beirut el 1960, Nasral·là va acabar la seva educació a Tir, es va unir al moviment Amal, i després estudià a un seminari xiïta a Baalbek, a la vall de Beqaa. El 1976 viatjà a Najaf., a l'Iraq, per seguir els seus estudis. El 1979 tornà al Líban on estudià amb Abbas al-Musawi. Nasral·là es va unir a Hezbol·là, fundat per Musawi, Subhi al-Tufayli i altres líders xiïtes després de la invasió israeliana del Líban el 1982. Després d'un breu període d'estudis religiosos a l'Iran, a Qom, el 1989, Nasral·à va tornar al Líban i es va convertir en el líder del partit Hezbol·là després que el seu predecessor Musawi fos assassinat per un atac aeri israelià el 1992.[9]
Sota el lideratge de Nasral·là, Hezbollah augmentà la seva influència i força al Líban i combaté la ocupació israeliana del sud del Líban des de 1985 fins la retirada l'any 2000. La branca militar d'Hesbol·là va ser reforçada en armament i efectius, adqurint un ampli arsenal de coets i missils que els permeten colpejar el nord i centre d'Israel. Durant el conflicte amb les forces d'ocupació d'Israel, el 12 de setembre de 1997, el seu fill gran Muhammad Hadi, de divuit anys, morí en una emboscada prop de Iqlim al-Touffah.[10] la invasió acabà el 2000 amb la retirada israeliana i la derrota de l'anomenat Exèrcit del sud del Líban, una força auxiliar d'Isarel.
L'expulsió d'Israel del sud del Líban el 2000 va augmentar considerablement la popularitat de Hezbol·là i Nasral·là a la regió i va reforçar la posició de Hezbol·là dins del Líban, entrant a formar part de diversos governs del país i estenent la seva influència social i política.[9] L'enfrontament amb Israel seguiria marcant el paper de Hesbol·là, com declararia Nasral·là: «No crec en l'estat d'Israel com a estat legal perquè es va fundar en l'ocupació.»[9]
Nasral·là va tenir un paper important en un complex acord d'intercanvi de presoners entre Israel i Hezbol·là el 2004, que va provocar que centenars de presoners palestins i libanesos fossin alliberats i molts cossos, inclòs el del seu fill, van ser retornades al Líban. L'acord es va descriure a tot el món àrab com una magnífica victòria per a Hesbol·là i Nasral·là.[11]
El 2006, Nasral·là arribà a un acord amb el Moviment Patriotic lliure libanès de Michel Aoun, un dels líders de la comunitat cristiana maronia del Líban.
El conflicte amb Israel continuà, després de l'expulsió del sud del Líban Israel mantingué l'ocupació de les Granges de Xebaa, fet que ocasionà diversos xocs amb les forces libaneses de Hesbol·là, i finalment tornà a esclatar donant lloc a la guerra del Líban de 2006, en què Israel intentà destruir les forces de la resistència libanesa encapçalades per Hesbol·là i capturar Hassan Nasral·là. Després de més d'un mes de bombardeigs d'infrastructures civils del Líban i d'invasió terrestre de part del sud del del país per part d'Israel, i de llançament de coets i operacions de guerra de guerrilles per part d'Hesbol·là i altres forces libaneses, Israel es retirà sense aconseguir els seus objectius declarats de desarmar i destruir el potencial militar de Hesbol·là, que els següents anys s'incrementaria encara més.
Durant la guerra civil siriana, Hezbol·là va lluitar al costat de l'exèrcit sirià a l'estratègica ciutat siriana de Qusair contra el que Nasral·là va anomenar «extremistes islamistes», Hesbol·là féu costat al govern sirià contra les milícies d'al Nusra, Al Qaida i l'ISIS.
L'octubre de 2023, Hesbol·là emprengué sota direcció de Nasral·là un seguit d'operacions militars contra les forces d'ocupació d'Israel en les zones frontereres amb el Líban, en suport a la població palestina atacada per israel durant la guerra de Gaza de 2023. Nombrosos destacaments militars israelians foren atacats i milers de colons israelians fugiren dels assentaments del nord de la Palestina ocupada, Israel bombardejà també diverses localitats del sud del Líban,
El febrer de 2024 va ordenar als membres del grup utilitzar com a mitjà de comunicació cercapersones de baixa tecnologia en lloc de telèfons mòbils per evitar el rastreig d'ubicació al·legant que Israel s'havia infiltrat a la seva xarxa de telefonia mòbil,[12] un moviment detectat per Israel, que va aconseguir introduir explosius en els aparells, que van explotar simultàniament el 17 i 18 de setembre de 2024, causant la mort de desenes de persones, i milers de ferits.[13]
Després de dies de bombardejos en els què van morir els principals comandants de Hezbol·là com Ibrahim Aqil o Ibrahim Qubaisi, avions de combat de la Força Aèria van bombardejar la caserna general de Hezbol·là a Beirut i van matar, el 27 de setembre, Hassan Nasral·là[3] juntament amb Ali Karaki, comandant de les forces al front sud,[14] i al comandant de la unitat de míssils al sud del Líban, Mohammad Ali Ismail, responsable del llançament d'un míssil balístic cap al centre d'Israel el 25 de setembre, i al seu adjunt Hussein Ahmed Ismail juntament amb altres comandants i militants de Hezbol·là. També va ser abatut Ibrahim Muhammad Qabisi, cap de la Força de Míssils i Coets de Hezbol·là.[3]
Vida familiar
[modifica]Nasral·là vivia al sud de Beirut amb la seva dona, Fatimah Yasin, i quatre dels seus fills. Nasral·là era també anomenat amb el tractament sàyyid, una tractament de respecte per referir-se a persones importants en la cultura àrab i islàmica.
Referències
[modifica]- ↑ Referències de la transcripció catalanitzada a El Punt Avui i VilaWeb
- ↑ «Changing the rules in the Gaza Strip comes with a cost» (en anglès). Jerusalem Post, 13-10-2018. [Consulta: 1r octubre 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Calatayud, Ketty. «L’exèrcit d’Israel confirma la mort del líder de Hezbollah mentre continua bombardejant Beirut». El Nacional, 28-09-2024. [Consulta: 28 setembre 2024].
- ↑ ACN. «Hezbollah confirma la mort del seu líder en el bombardeig d'Israel a Beirut». Regió 7, 28-09-2024. [Consulta: 1r octubre 2024].
- ↑ «Hezbollah admet la mort del seu líder, Hassan Nasrallah, en un atac d'Israel a Beirut». 324cat, 28-09-2024. [Consulta: 1r octubre 2024].
- ↑ «Arab World finds icon in leader of Hexbollah» (en anglès). New York Times, 07-08-2006. [Consulta: 11 gener 2024].
- ↑ «Palestinians see Nasrallah as new hero» (en anglès). Al Jazeera, 29-03-2008. [Consulta: 11 gener 2024].
- ↑ «Beirut Dispatch» (en anglès). The New Republic, 07-07-2006. [Consulta: 11 gener 2024].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 «Profile: Sayed Hassan Nasrallah» (en anglès). AL Jazeera. [Consulta: 11 gener 2024].
- ↑ «Sons of top Hezbollah leaders killed by Israel» (en anglès). L'Orient Today. [Consulta: 11 gener 2024].
- ↑ «Hezbollah’s Popularity Exposes al-Qaeda’s Failure to Win the Hearts» (en anglès). Brookings, 30-07-2006. [Consulta: 11 gener 2024].
- ↑ «Live Updates: Pagers Explode Across Lebanon in Apparent Attack on Hezbollah». The New York Times, 17-09-2024. [Consulta: 17 setembre 2024].
- ↑ Charbel Picheta, Tamara Mallo, Lauren Qiblawi, Rob Kent. «Al menos 9 muertos y más de 2.000 personas heridas en el Líbano tras explosiones de buscapersonas en un ataque contra miembros de Hezbollah» (en castellà). CNN, 17-09-2024. [Consulta: 17 setembre 2024].
- ↑ Fabian, Emanuel. «Hezbollah confirms commander of Southern Front, Ali Karaki, killed alongside Nasrallah» (en anglès). The Times of Israel, 29-09-2024. [Consulta: 29 setembre 2024].
