Iàssir Arafat

Iàssir Arafat

Nom original	(ar) ياسر عرفات
Biografia
Naixement	(ar) محمد ياسر عبد الرحمن عبد الرؤوف عرفات 4 agost 1929 El Caire (Egipte)
Mort	11 novembre 2004 (75 anys) Hôpital d'instruction des armées Percy (França) (en)
Causa de mort	hemorràgia cerebral púrpura trombocitopènica idiopàtica
Sepultura	Muqataa
Ministre de l'Éducation de l'État de Palestine (fr) Palestinian Authority Government of 1996 (en)
16 maig 1996 – 9 agost 1998 ← Yasser Amr (en) – Naeem Abu Alhommos (en)  →
President de l'Autoritat Nacional Palestina
5 juliol 1994 – 11 novembre 2004 – Rawhi Fattouh →
1r President de l'Estat de Palestina
2 abril 1989 – 11 novembre 2004 (mort) ← cap valor – Mahmud Abbas →
3r Chairman of the Executive Committee of the Palestine Liberation Organization (en)
4 febrer 1969 – 11 novembre 2004 (mort) ← Yahya Hammuda – Mahmud Abbas →
Dades personals
Residència	Al-Maghariba Quarter (en)
Grup ètnic	Àrabs
Ideologia	Nacionalisme àrab i socialisme àrab
Religió	Sunnisme
Formació	Universitat del Caire - enginyeria civil (1944–1950)
Activitat
Ocupació	polític, enginyer civil
Partit	Fatah
Carrera militar
Rang militar	comandant en cap
Conflicte	guerra arabo-israeliana de 1948
Família
Cònjuge	Suha Arafat (1990–2004)
Pares	Abdel Raouf al-Qudwa al-Husseini   i Zahwa Abul Saud
Germans	Khadija Arafat Fathi Arafat Jamal Arafat
Premis
(2018)  Gran Collar de l'Estat de Palestina (19 febrer 1999)  Cavaller de la Gran Creu amb collar de l'Orde del Mèrit de la República Italiana (1999)  Orde del Príncep Iaroslav el Savi, 1a classe (1998)  Gran Collar de l'Orde de la Bona Esperança (1994)  Premi Nobel de la Pau (1993)  Premi Félix Houphouët-Boigny (1988)  Premi Jawaharlal Nehru per l'entesa internacional (1975)  premi Doublespeak  Orde al Mèrit de la República Italiana  Orde de la Bona Esperança  Orde de la Gran Revolució de Setembre del 1969  Orde del Lleó Blanc  Order of the Grand Conqueror (en)  Orde del Mèrit Civil  Orde de l'Estat de Palestina  Orde d'Ouissam Alaouite  Order "13 Centuries of Bulgaria" (en)  Premi Princesa d'Astúries de Cooperació Internacional  Gran creu de l'orde del Lleó Blanc  Orde de Playa Girón  orde de la República  doctor honoris causa per la Universitat de Patras  Premis Princesa d'Astúries
Signatura

Iàssir Arafat o Yasser Arafat (àrab: ياسر عرفات, Yāsir ʿArafāt) és el nom amb què es coneixia Mohammed Abdel Rahman Abdel Raouf al-Qudwa al-Husseini (àrab: محمد عبد الرؤوف قدوة الحسيني, Muḥammad ʿAbd ar-Raʾūf Qudwa al-Ḥusaynī), conegut també com a Abu-Ammar (àrab: أبو عمار, Abū ʿAmmār), que va néixer el 4 o el 24 d'agost de 1929 i va morir l'11 de novembre de 2004.

Des de 1969 fou organitzador de l'Organització per l'Alliberament de Palestina (OAP), des de 1993 fou líder palestí, des de 1996 fins a la seva mort, fou president de l'Autoritat Nacional Palestina, líder d'Al Fatah (la major facció armada de l'OAP).

El 1994 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional, juntament amb Yitshaq Rabbín, i posteriorment amb el Premi Nobel de la Pau, amb Ximon Peres i el mateix Rabbín.

Biografia

Fill d'un comerciant de teles de cert èxit, Arafat afirmava que va néixer a la ciutat de Jerusalem, però altres fonts situen el seu naixement al Caire o a la Franja de Gaza. Un certificat de naixement registrat al Caire el dona per nascut en aquesta ciutat el 24 d'agost de 1929, mentre segons Arafat, i altres fonts, afirmava que havia nascut a Jerusalem el 4 d'agost del mateix any.

Va estudiar i es va graduar en enginyeria civil al Caire, professió que va exercir a Egipte i Kuwait entre 1956 i 1965. Va treballar com a expert en explosius en la batalla del canal de Suez contra les potències colonials França i el Regne Unit. Posteriorment, va ser subtinent de l'exèrcit egipci i empresari de la construcció.

Moviments palestins

Des del final de la Segona Guerra Mundial va participar en l'incipient moviment palestí, que aspirava a construir un estat àrab independent sobre la llavors colònia britànica de Palestina, la qual cosa xocava amb les aspiracions jueves sobre el mateix territori.

Arafat es va unir el 1944 a la Lliga d'Estudiants Palestins, de la qual fou president entre 1952 i 1956. Entre 1957 i 1959 va participar en Kuwait en la fundació de l'organització Al-Fatah, component principal de la futura Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP), creada l'any 1964.

El 3 de febrer de 1969 va passar a presidir ambdues formacions, simbolitzant des de llavors les aspiracions palestines de recuperar la seva pàtria, a costa de la invasió territorial d'Israel i enfront de les ambicions dels seus veïns àrabs.

Com a màxim capdavanter del moviment, va ser rebutjat en molts països occidentals per les seves vinculacions amb el terrorisme àrab (pràctiques armades de les quals va renunciar públicament el 1988); però va tenir també moments d'acceptació, com el seu discurs davant les Nacions Unides el 1974 en virtut del reconeixement de l'OLP com a legítima representant del poble palestí, o la seva admissió com a membre de la Lliga Àrab el 1976.

El 1981 va ser rebut a Madrid pel president del govern d'Espanya, Adolfo Suárez, amb honors de Cap d'Estat, sent la primera vegada que Arafat era tractat d'aquesta forma en una nació europea.

Exili a Tunis

L'atac israelià al Líban entre 1982 i 1985 va privar l'OAP de les bases des d'on havia realitzat les seves accions armades contra Israel i va obligar Arafat a refugiar-se amb la seva organització a Tunis, encara que això no va evitar que l'aviació israeliana bombardegés les seves casernes generals en aquest país el 1985. El protagonisme de la lluita àrab va passar llavors a l'interior, a les poblacions dels Territoris Palestins Ocupats, que des de 1988 van crear un clima de rebel·lió permanent contra les autoritats israelianes anomenat la Intifada.

Arafat va intentar capitalitzar aquest moviment proclamant simbòlicament la creació d'un Estat palestí independent, el govern del qual en l'exili presidia ell mateix, que va obtenir el reconeixement de més de seixanta països. Però les successives derrotes militars dels àrabs van acabar per convèncer-lo, arran de la desaparició de la Unió Soviètica i de la Guerra del Golf en els primers anys noranta, de la necessitat d'arribar a una entesa amb Israel.

Pacte amb Israel

Acords d'Oslo, 13 de setembre de 1993

L'impuls dels Estats Units a l'obertura d'un procés de pau a l'Orient Pròxim va donar-li l'ocasió per iniciar converses secretes amb representants israelians, que van conduir als Acords d'Oslo signats a Washington DC el 1993: Arafat va retornar a Cisjordània com a titular d'un govern autònom, l'Autoritat Nacional Palestina, que inicialment només tenia poder sobre Gaza i Jericó, posteriorment s'aniria estenent a altres ciutats de Cisjordània.

Premi Nobel

Els retards i discrepàncies en el pla de retirada israeliana dels territoris ocupats afegien dificultat al procés, viciat per problemes de fons, com la falta d'entesa sobre el futur de Jerusalem, reclamada com capital tant pels israelians com pels palestins, o la falta de suport per part de Síria.

Els esforços d'Arafat van ser reconeguts amb la concessió l'any 1994, del Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia al costat d'Isaac Rabin, i del Premi Nobel de la Pau al costat del mateix Rabin i Ximon Peres.

El projecte de pau va enfrontar grans dificultats a causa de l'oposició dels radicals d'ambdós bàndols. Extremistes palestins van cometre diversos atemptats i el 4 de novembre de 1995 Rabin fou assassinat per un ultranacionalista israelià.

President de Palestina

El 20 de gener de 1996 fou elegit president de l'Autoritat Nacional Palestina, amb el 87% dels vots.

Des de 2001 va viure sota arrest domiciliari a la seva residència de Ramal·lah per ordres del govern israelià.

Mort

El 2004 va ser traslladat a França, on es trobava la seva esposa, a l'Hôpital d'Instruction des Armées Percy, un hospital militar francès a Clamart, prop de París, on va estar hospitalitzat des del 29 d'octubre d'aquell any i entrà en coma el 3 de novembre. Va morir en la matinada de l'11 de novembre del mateix any a les 3.30 hora local (2.30 UTC) segons els mitjans de premsa; a les 4.40 (3.40 UTC) segons el comunicat oficial de l'Autoritat Nacional Palestina.

Algunes investigacions posteriors van revelar que podria haver estat enverinat amb plutoni-210, una substància altament radioactiva.

Enllaços externs

• (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional 1994 Arxivat 2010-03-23 a Wayback Machine.
• «Iàssir Arafat» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.