Hedleyita
 Hedleyita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Bi₇Te₃ |
| Epònim | Hedley (en)  |
| Localitat tipus | mina Goodhope, Hedley, Osoyoos Mining Division, Colúmbia Britànica, Canadà |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.DC.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.DC.05a |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/C.03c |
| Dana | 2.6.3.3 |
| Heys | 3.7.28 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 4,47Å; c = 119,0Å; |
| Grup puntual | 3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral |
| Color | blanc estany |
| Exfoliació | perfecta en {0001} |
| Tenacitat | flexible |
| Duresa (Mohs) | 2 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 8,91 g/cm³ (mesurada); 8,93 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Impureses comunes | Se, S |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1945 |
| Símbol | Hdl |
| Referències | [1] |
La hedleyita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom de la localitat on va ser descoberta, Hedley, a la Colúmbia Britànica.
Característiques
[modifica]La hedleyita és un sulfur de fórmula química Bi₇Te₃. Es tracta d'una de les moltes fases de bismut i tel·luri conegudes. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hedleyita pertany a «02.DC - Sulfurs metàl·lics, amb variable proporció M:S» juntament amb els següents minerals: ikunolita, ingodita, joseïta-B, kawazulita, laitakarita, nevskita, paraguanajuatita, pilsenita, skippenita, sulfotsumoïta, tel·lurantimoni, tel·lurobismutita, tetradimita, tsumoïta, baksanita, joseïta-C, protojoseïta, sztrokayita, vihorlatita i tel·luronevskita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta l'any 1945 a la mina Goodhope, a Hedley, a la divisió minera de Osoyoos (Colúmbia Britànica, Canadà), en un skarn polimetàl·lic, on sol trobar-se associada a altres minerals com: esfalerita, quars, molibdenita, joseïta, or, granatss, epidota, diòpsid, calcita, bismut, arsenopirita i pirrotina.
Referències
[modifica]