Vés al contingut

Heinrich Hugo Pierson

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHeinrich Hugo Pierson
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementHeinrich Hugo Pierson o Pearson
12 abril 1815 Modifica el valor a Wikidata
Oxford (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 gener 1873 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Leipzig (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsEdgar Mansfeld Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatRegne Unit
FormacióTrinity College
Harrow School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor
OcupadorUniversitat d'Edimburg Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
EstilRomàntic-clàssic
Obra
Obres destacables
Diverses òperes
Localització dels arxius
Família
CònjugeKaroline Pierson Modifica el valor a Wikidata
FillsGeorg Henry Pierson Modifica el valor a Wikidata
PareHugh Pearson Modifica el valor a Wikidata
GermansHugh Pearson
William Pearson-Jervis Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 48632229-52a7-4467-a82d-dd02b89bc177 Lieder.net: 5344 Discogs: 2960663 IMSLP: Category:Pierson,_Henry_Hugo Project Gutenberg: 33211 Modifica el valor a Wikidata

Heinrich Hugo Pierson (Oxford, Regne Unit, 12 d'abril de 1815 - Leipzig, Alemanya, 28 de gener de 1873) fou un compositor anglès.

Feu els estudis literaris en el Col·legi d'Harrow i després els de medicina a Londres, però Pierson, que tenia una verdadera passió per la música, havia après sense mestre aquell art, i a partir de 1835 decidí dedicar-se a la per complet a la música, traslladant-se a París, on va rebre lliçons de Paer.

Tornat a París, es llicencià en ciències físiques, i el 1839 anà a Alemanya, on perfeccionà els coneixements musicals. El 1844 se li'n donà la càtedra de música de la Universitat d'Edimburg, que abandonà als dos anys per tornar a Alemanya, on residí quasi senes interrupció fins al final de la seva vida.

Obres principals

[modifica]
  • Der Elfensieg, òpera (Brünn, 1845)
  • Leila, òpera (Hamburg, 1848)
  • Contarini, òpera (Hamburg, 1872)
  • Fenice, òpera, que no es representà fins deu anys després de la seva mort (Dessau, 1883)
  • Jerusalem, oratori (Norwich, 1852)
  • Hezekiah, oratori (Norwich, 1869)
  • La música per la segona part del Faust, alguns dels quals fragments s'executaren a Norwich el 1857: Hamlet, marxa fúnebre,
  • Macbeth, simfonia,
  • Obertura romàntica,
  • Juli Cèsar, obertura
  • Romeu i Gulietta, obertura,

Cants d'església, lieder, etc. va traduir a l'anglès els Beethovens Studien im Generalbass, de Seyfried (1853).

Bibliografia

[modifica]