Heinrich Schulz-Beuthen
Biografia | |
---|---|
Naixement | 19 juny 1838 Bytom (Polònia) |
Mort | 12 març 1915 (76 anys) Dresden (Alemanya) |
Formació | Conservatori de Leipzig Universitat de Breslau |
Activitat | |
Camp de treball | Música, arranjament i arranjament |
Ocupació | compositor |
Gènere | Òpera |
Instrument | Piano |
Heinrich Schulz-Beuthen (Bytom, 19 de juny de 1838 - Dresden, 12 de març de 1915) fou un compositor del Romanticisme alemany.
Seguint els desitjos de la seva família, estudià la carrera d'enginyer, però des de molt jove cultivà la música i va compondre fragments per a orquestra, per a piano i lieder. L'èxit que aconseguí el 1862 la seva opereta Tridolin el decidí a dedicar-se per complet a la música i llavors entrà al Conservatori de Leipzig on fou deixeble de Riedel, i cursà oficialment els seus estudis. El 1867 es dirigí a Zuric, on assolí una excel·lent reputació tant com a professor o com a compositor.
Prolífic compositor, cultivà tots els generes, sent autor de 8 simfonies, -(una d'elles dedicada a Joseph Haydn)- que tingueren d'esser publicades a Zúric; quatre òperes; diversos poemes simfònics, i nombroses obres de gènere religiós. De les simfonies la més celebrada per la crítica alemanya fou la segona titulada Sieges-Sinfonie. En la seva estada a Dresden (1881-1894) practicà la pedagogia musical tenint entre altres alumnes l'austríac Theodor Streicher[1] i l'alemany Franz Curti.[2] El 1894 s'establí a Viena durant un temps.
Relació no exhaustiva d'obres
[modifica]- Der Zanberschlaf (1879);
- Es ist nicht gut, dass der mensch allein sei;
- Die Toteninsel;
- diverses escriptures i altres obres per a orquestra;
- Salm 13, a cappella, i els 125, 152 i 153, per a solos, cor i orquestra;
- Harold, per a baríton cor i orquestra;
- Sonata heroica;
- Alhambre sonata;
- Ungarisches Ständchen, i d'altres peces per a piano, així com cors i melodies vocals.
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. 9, pàg. 1179 (ISBN|84-239-4579-0)
- Enciclopèdia Espasa, vol. 54, pàg. 1191. (ISBN-84-239-4554-5)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 57, pàg. 1293 (ISBN 84 239-4557-X)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 16, pàg. 988 (ISBN 84-239-4516-2)