Hel·lyerita
Hel·lyerita | |
---|---|
Zaratita (recobriment verd-maragda), hel·lyerita (pols blava) i heazlewoodita (bronze clar) | |
Fórmula química | NiCO₃·6H₂O |
Epònim | Henry Hellyer |
Localitat tipus | mina Lord Brassey, Districte de Heazlewood, Tasmània, Austràlia |
Classificació | |
Categoria | carbonats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 5.CA.20 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 5.CA.20 |
Nickel-Strunz 8a ed. | Vb/C.01 |
Dana | 15.1.7.1 |
Heys | 11.14.4 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | triclínic |
Estructura cristal·lina | a = 10,77Å; b = 7,29Å; c = 18,68Å; β = 94° |
Macles | maclat fi laminar paral·lel a l'exfoliació perfecta |
Duresa (Mohs) | 2,5 |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1,455 nβ = 1,503 nγ = 1,549 |
Birefringència | δ = 0,094 |
Angle 2V | mesurat: 85°, calculat: 86° |
Dispersió òptica | r > v distingible |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1962 s.p. |
Any d'aprovació | 1958 |
Símbol | Hy |
Referències | [1] |
La hel·lyerita és un mineral de la classe dels carbonats. Rep el nom en honor de Henry Hellyer (1791-1832), primer inspector general de la companyia de terra de Van Diemen i explorador del nord-oest de Tasmània.[1]
Característiques
[modifica]La hel·lyerita és un carbonat de fórmula química NiCO₃·6H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic en forma de fragments de cristalls i recobriments microcristal·lins, de fins a 2 mm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5. Hel·lyerita és relativament inestable i, si no es manté en un entorn estanc a l'aire, el mineral (originalment) blau descompon amb el temps a una fase verda, amorfa semblant a zaratita, i altres minerals seccundaris de níquel.[3][4]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hel·lyerita pertany a «05.CA - Carbonats sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: lansfordita, nesquehonita i barringtonita.
Formació i jaciments
[modifica]La hel·lyerita és un mineral molt rar, que forma recobriments en superfícies tallants en serpentinita.[2] Va ser descoberta a la mina Lord Brassey, Districte de Heazlewood, Tasmània, Austràlia. També ha estat trobada a meteorit Morasko, a Poznań (Voivodat de Gran Polònia, Polònia) i al turó Mabilikwe i el dipòsit de níquel Pafuri, ambdós al Districte de Vhembe (Limpopo, Sud-àfrica).[1]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: zaratita, theophrastita i otwayita.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Hellyerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 maig 2017].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Hellyerite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 28 maig 2017].
- ↑ Anderson, P. [et al]. «Famous mineral localities: The Lord Brassey mine, Tasmania» (en anglès). Mineralogical Record, 33, 2002, pàg. 321-332.
- ↑ Bottrill, R. S.; Baker, W. E. «A Catalogue of the Minerals of Tasmania» (en anglès). Geological Survey Bulletin, 73, Mineral Resources Tasmania, 2008, pàg. 254.