Zaratita
 Zaratita | |
|---|---|
 Zaratita provinent de la mina Lord Brassey, districte de Heazlewood, Tasmània, Austràlia | |
| Fórmula química | Ni₃(CO₃)(OH)₄·4H₂O |
| Epònim | Antonio Gil de Zárate  |
| Localitat tipus | mina Manolita, Teixidelo, Cedeira, província de la Corunya, Galícia, Espanya |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 5.DA.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.DA.70 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | Vb/D.01 – Anhang |
| Dana | 16b.4.1.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 6,16 Å; |
| Grup espacial | valor desconegut |
| Color | verd maragda |
| Exfoliació | desconeguda |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 3,5 |
| Lluïssor | vítria, grassa |
| Color de la ratlla | verd clar |
| Densitat | 2,57 a 2,649 g/cm³⁺ (mesurada); 2,67 g/cm³⁺ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial |
| Índex de refracció | nα = 1,597 nβ = 1,602 nγ = 1,609 n = 1,56 a 1,62 |
| Birefringència | δ = 0,012 |
| Pleocroisme | feble |
| Impureses comunes | Mg |
| Més informació | |
| Estatus IMA | qüestionable (Q) |
| Símbol | Zar |
| Referències | [1] |
La zaratita és un mineral de la classe dels carbonats. Rep el nom del dramaturg Antonio Gil de Zárate (El Escorial, Madrid, Espanya, 1 de desembre de 1793 - Madrdi, 27 de gener de 1861).
Característiques
[modifica]La zaratita és un carbonat de fórmula química Ni₃(CO₃)(OH)₄·4H₂O. Cristal·litza en el sistema isomètric i la seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «05.DA: Carbonats amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dypingita, giorgiosita, hidromagnesita, widgiemoolthalita, artinita, indigirita, clorartinita, otwayita, kambaldaïta, cal·laghanita, claraïta, hidroscarbroïta, scarbroïta, caresita, quintinita, charmarita, stichtita-2H, brugnatellita, clormagaluminita, hidrotalcita-2H, piroaurita-2H, zaccagnaïta, comblainita, desautelsita, hidrotalcita, piroaurita, reevesita, stichtita i takovita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la mina Manolita, situada al municipi de Cedeira, a la província de la Corunya (Galícia, Espanya). Tot i tractar-se d'una espècie poc habitual ha estat descrita a tots els continents del planeta excepte a l'Antàrtida. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Eugènia, situada a Bellmunt del Priorat (Priorat) i a la mina Solita de Peramea (Baix Pallars).[2]
Referències
[modifica]
- ↑ «Zaratite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r gener 2024].
- ↑ Bareche, Eugeni. Els minerals de Catalunya: segle XX. Barcelona: Grup Mineralògic Català, 2006, p. 269. ISBN 84-609-9071-0 [Consulta: 1r gener 2024].