Hel Braun
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 juny 1914 Frankfurt del Main (Alemanya) |
| Mort | 15 maig 1986 (71 anys) Bovenden (Alemanya) |
| Formació | Universitat de Marburg - doctorat Universitat de Frankfurt |
| Director de tesi | Carl Ludwig Siegel i Georg Aumann |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teoria de nombres, forma modular i matemàtiques |
| Ocupació | matemàtica, professora d'universitat |
| Ocupador | Universitat d'Hamburg (1951–1981) Universitat de Göttingen (1941–1951) |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Manfred Knebusch, Eberhard Becker, Jürgen Rohlfs, Karl Mathiak, Renate Carlsson (en)  , Volkmar Günther (en) , Joachim Mohr (en) , Johannes Köhn, Helmut Strade (en) , Karlheinz Thaler (en) , Abbas Shamlo (en) , Armin Thedy, Ernst Bönecke, Horst Brinkmann, Wolfgang Grölz (en) , Hans-Peter Lorenzen, Gertrud Otremba i Horst Rühaak |
| Família | |
| Parella | Emil Artin (1959–1962) |
Helene (Hel) Braun (3 de juny de 1914 - 15 de maig de 1986) va ser una matemàtica alemanya especialitzada en teoria de nombres i formes modulars.[1][2] La seva autobiografia, The Beginning of A Scientific Career, descrivia la seva experiència com a científica que treballava en un camp dominat per homes en aquell moment, al Tercer Reich.[3]
És coneguda per demostrar la convergència de la sèrie Eisenstein.[4]
Braun va estudiar matemàtiques a la Universitat de Marburg del 1933 al 1937. El 1937 va treballar amb Carl Ludwig Siegel a Frankfurt per estudiar la descomposició de formes quadràtiques en sumes de quadrats. La seva dissertació, Über die Zerlegung quadratischer Formen in Quadrate, també va ser supervisada per Georg Aumann.[5] Després de completar aquest treball, la va assumir com a ajudant científic abans que es convertís en professora de ple dret ensenyant la teoria de les formes hermites el 1940. Va ser professora a la Universitat de Göttingen el 1941 i va ser professora titular el 1947. Del 1947 al 1948, va ser membre de l’ Institut d’Estudis Avançats.[6] El 1951, Braun es va mudar i es va convertir en professora a la Universitat d'Hamburg, on va conèixer i treballar amb Emil Artin i altres matemàtics de l'època reconeguts internacionalment.
Braun no es va casar mai, però als anys seixanta, mentre era professora a la Universitat d'Hamburg, compartia apartament amb Emil Artin, i la seva relació era equivalent al matrimoni segons tothom que els coneixia. Després de retirar-se el 1981, va viure la resta de la seva vida a Hamburg.
Publicacions seleccionades
[modifica]Una llista de les publicacions d'Hel Braun va ser publicada per Helmut Strade a les Comunicacions de la Societat Matemàtica d'Hamburg, Volum XI, Número 4, 1987.[1] Va escriure dos llibres:
- Braun, Hel; Koecher, Max. Jordan-Algebren. 128. Berlín: Springer-Verlag, 1966. ISBN 3-540-03522-2.[7]
- Braun, Hel. Eine Frau und die Mathematik 1933–1940: der Beginn einer wissenschaftlichen Laufbahn. Berlín: Springer-Verlag, 1989. DOI 10.1007/978-3-642-75427-2. ISBN 3-540-52166-6..[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Strade, H. «Hel Braun: 1914–1986». Mitteilungen der Mathematischen Gesellschaft in Hamburg, 11, 4, 1987, p. 373–376.
- ↑ Pieper-Seier, Irene «Zwei erfolgreiche Frauen in der Mathematik: Ruth Moufang (1905–1977) und Hel Braun (1914–1986)». Mitteilungen der Mathematischen Gesellschaft in Hamburg, 16, 1997, p. 25–38.
- ↑ 3,0 3,1 Review of Eine Frau und die Mathematik: Scriba, Christoph J. «none». Berichte zur Wissenschaftsgeschichte, 15, 3, 1992, p. 199–200. DOI: 10.1002/bewi.19920150311.
- ↑ Terras, Audrey. Harmonic analysis on symmetric spaces—higher rank spaces, positive definite matrix space and generalizations. 2a edició, 2016. DOI 10.1007/978-1-4939-3408-9. ISBN 978-1-4939-3406-5.
- ↑ Hel Braun al Mathematics Genealogy Project.
- ↑ «Hel Braun». Institute for Advanced Studies. [Consulta: 4 març 2018].
- ↑ Review of Jordan-Algebren: Glennie, C. M. «none». Mathematical Reviews.
Enllaços externs
[modifica]- Fotos d'Hel Braun a la col·lecció fotogràfica Oberwolfach
