Hemorràgia digestiva
  | |
| Tipus | hemorràgia i signe o símptoma digestiu |
|---|---|
| Especialitat | Gastroenterology (en)  |
| Patogènesi | |
| Localització | tub digestiu |
| Causa de | sang en la femta |
| Classificació | |
| CIM-11 | ME24.9 |
| CIM-10 | k92.2 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 19317 |
| MedlinePlus | 003133 |
| MeSH | D006471 |
| UMLS CUI | C0017181 |
Una hemorràgia digestiva (també anomenada hemorràgia gastrointestinal) és qualsevol de les formes d'hemorràgia del tub digestiu, des de la boca fins a l'anus.[1] Quan hi ha una pèrdua de sang important en poc temps, els símptomes poden incloure vòmits de sang vermella, vòmits de sang fosca, femta amb sang o femta negra.[2] Petites quantitats d'hemorràgia durant molt de temps poden causar anèmia per deficiència de ferro que provoca sensació de cansament o dolor al pit relacionat amb el cor.[2] Altres símptomes poden incloure dolor abdominal, dificultat per respirar, pell pàl·lida o desmais.[2][1] De vegades, amb petites quantitats d'hemorràgia, és possible que no hi hagi símptomes.[2]
El sagnat normalment es divideix en dos tipus principals: hemorràgia digestiva alta i hemorràgia digestiva baixa.[3] Les causes de les hemorràgies digestives altes inclouen: úlcera pèptica, varius esofàgiques per cirrosi hepàtica i càncer, entre d'altres. Les causes de les hemorràgies digestives baixes: hemorroides, càncer i malaltia inflamatòria intestinal, entre d'altres.[3] El diagnòstic normalment comença amb una història clínica i un examen físic, juntament amb anàlisis de sang.[2] Es poden detectar petites quantitats d'hemorràgia mitjançant una prova de sang oculta en femta.[2] L'endoscòpia del tracte gastrointestinal inferior i superior pot localitzar l'àrea de sagnat.[2] Les imatges mèdiques poden ser útils en casos que no estan clars.[2]
El tractament inicial, en casos greus, se centra en la reanimació que pot incloure líquids intravenosos i transfusions de sang.[4] Sovint no es recomana transfusions de sang tret que l'hemoglobina sigui inferior a 70 o 80 g/L.[5][6] En determinats casos es pot considerar el tractament amb inhibidors de la bomba de protons, octreòtid i antibiòtics.[7][8][9] Si altres mesures no són efectives, es pot intentar un baló esofàgic en aquells amb presumptes varius esofàgiques.[3] L'endoscòpia de l'esòfag, l'estómac i el duodè o l'endoscòpia de l'intestí gros es recomana generalment en 24 hores i poden permetre el tractament i el diagnòstic.[4]
Un sagnat digestiu superior és més freqüent que un sagnat digestiu inferior.[3] Una hemorràgia digestiva superior es produeix entre 50 i 150 per 100.000 adults per any.[10] S'estima que es produeix un sagnat digestiu més baix entre 20 i 30 per 100.000 per any.[3] El risc de mort per sagnat digestiu és entre el 5% i el 30%.[2][5] El risc d'hemorràgia és més freqüent en els homes i augmenta amb l'edat.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Bleeding in the Digestive Tract», 17-09-2014. Arxivat de l'original el 21 febrer 2015.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Kim, BS; Li, BT; Engel, A; Samra, JS; Clarke, S; Norton, ID; Li, AE «Diagnosis of gastrointestinal bleeding: A practical guide for clinicians.». World Journal of Gastrointestinal Pathophysiology, 5, 4, 15-11-2014, pàg. 467–78. DOI: 10.4291/wjgp.v5.i4.467. PMC: 4231512. PMID: 25400991.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Westhoff, John «Gastrointestinal Bleeding: An Evidence-Based ED Approach To Risk Stratification». Emergency Medicine Practice, 6, 3, 3-2004. Arxivat de l'original el 2013-07-22.
- ↑ 4,0 4,1 Jairath, V; Barkun, AN «The overall approach to the management of upper gastrointestinal bleeding». Gastrointestinal Endoscopy Clinics of North America, 21, 4, 10-2011, pàg. 657–70. DOI: 10.1016/j.giec.2011.07.001. PMID: 21944416.
- ↑ 5,0 5,1 Wang, J; Bao, YX; Bai, M; Zhang, YG; Xu, WD; Qi, XS «Restrictive vs liberal transfusion for upper gastrointestinal bleeding: a meta-analysis of randomized controlled trials.». World Journal of Gastroenterology, 19, 40, 28-10-2013, pàg. 6919–27. DOI: 10.3748/wjg.v19.i40.6919. PMC: 3812494. PMID: 24187470.
- ↑ Salpeter, SR; Buckley, JS; Chatterjee, S «Impact of more restrictive blood transfusion strategies on clinical outcomes: a meta-analysis and systematic review.». The American Journal of Medicine, 127, 2, 2-2014, pàg. 124–131.e3. DOI: 10.1016/j.amjmed.2013.09.017. PMID: 24331453.
- ↑ Chavez-Tapia, NC; Barrientos-Gutierrez, T; Tellez-Avila, F; Soares-Weiser, K; Mendez-Sanchez, N «Meta-analysis: antibiotic prophylaxis for cirrhotic patients with upper gastrointestinal bleeding – an updated Cochrane review». Alimentary Pharmacology & Therapeutics, 34, 5, 9-2011, pàg. 509–18. DOI: 10.1111/j.1365-2036.2011.04746.x. PMID: 21707680.
- ↑ Leontiadis, GI; Sreedharan, A; Dorward, S; Barton, P; Delaney, B «Systematic reviews of the clinical effectiveness and cost-effectiveness of proton pump inhibitors in acute upper gastrointestinal bleeding». Health Technology Assessment, 11, 51, 12-2007, pàg. iii–iv, 1–164. DOI: 10.3310/hta11510. PMID: 18021578.
- ↑ Cat, TB; Liu-DeRyke, X «Medical management of variceal hemorrhage». Critical Care Nursing Clinics of North America, 22, 3, 9-2010, pàg. 381–93. DOI: 10.1016/j.ccell.2010.02.004. PMID: 20691388.
- ↑ Jairath, V; Hearnshaw, S; Brunskill, SJ; Doree, C; Hopewell, S «Red cell transfusion for the management of upper gastrointestinal haemorrhage». Cochrane Database of Systematic Reviews, 9, 08-09-2010, pàg. CD006613. DOI: 10.1002/14651858.CD006613.pub3. PMID: 20824851.