Henry Février
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 octubre 1875 8è districte de París (França) |
| Mort | 6 juliol 1957 (81 anys) París |
| Sepultura | cementiri de Père-Lachaise, 13 Grave of Christofle (en)  |
| Formació | Conservatoire de Paris |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor |
| Gènere | Òpera |
| Moviment | Música clàssica |
| Professors | Raúl Pugno, Jules Massenet, Gabriel Fauré i André Messager |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Fills | Jacques Février, Henriette Février |
| Pare | Pierre Barthélemy Victor Jules Février |
| Germans | Raymond Février |
     
| |
Henry Février, (París, 2 d'octubre, 1875 - Idem. 6 de juliol, 1957), va ser és un compositor francès.
Biografia
[modifica]Va estudiar al Conservatori de París amb Raoul Pugno, Xavier Leroux, Jules Massenet i Gabriel Fauré. També va ser alumne d'André Messager.
Henry Février va compondre notablement melodies, peces per a piano i obres de música de cambra. Però va ser amb les seves òperes que va gaudir dels seus majors èxits: Le Roi aveugle (1906), Monna Vanna (1909),[1] Carmosine (1913), Gismonda (1919), La Damnation de Blanchefleur (1920), L'Île désenchantée (1920). 1925), Oletta, la fille du Corse (1927), La Femme nu (1929) i Sylvette (opereta amb la col·laboració de Marc Delmas, 1932).
Era fill de l'arquitecte Jules Février i pare del pianista Jacques Février, sogre del director Marcel Aboulker i avi de la compositora Isabelle Aboulker i de la novel·lista Florence Aboulker. Tota la família estava molt lligada a la de Marguerite de Saint-Marceaux: Jules va construir la casa particular d'aquest al 100 boulevard Malesherbes, Henry era l'amic dels seus fills i va rebre al saló de Madame de Saint-Marceaux, Jacques el va atendre des de 1918.[2]