Vés al contingut

Henry Février

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHenry Février

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 octubre 1875 Modifica el valor a Wikidata
8è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 juliol 1957 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Père-Lachaise, 13
Grave of Christofle (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsRaúl Pugno, Jules Massenet, Gabriel Fauré i André Messager Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FillsJacques Février, Henriette Février Modifica el valor a Wikidata
ParePierre Barthélemy Victor Jules Février Modifica el valor a Wikidata
GermansRaymond Février Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm2505775 IBDB: 11657
Musicbrainz: 5ec32661-31ce-4ceb-964b-495ce5425201 Lieder.net: 26369 Discogs: 1945405 IMSLP: Category:Février,_Henry Modifica el valor a Wikidata

Henry Février, (París, 2 d'octubre, 1875 - Idem. 6 de juliol, 1957), va ser és un compositor francès.

Biografia

[modifica]

Va estudiar al Conservatori de París amb Raoul Pugno, Xavier Leroux, Jules Massenet i Gabriel Fauré. També va ser alumne d'André Messager.

Henry Février va compondre notablement melodies, peces per a piano i obres de música de cambra. Però va ser amb les seves òperes que va gaudir dels seus majors èxits: Le Roi aveugle (1906), Monna Vanna (1909),[1] Carmosine (1913), Gismonda (1919), La Damnation de Blanchefleur (1920), L'Île désenchantée (1920). 1925), Oletta, la fille du Corse (1927), La Femme nu (1929) i Sylvette (opereta amb la col·laboració de Marc Delmas, 1932).

Era fill de l'arquitecte Jules Février i pare del pianista Jacques Février, sogre del director Marcel Aboulker i avi de la compositora Isabelle Aboulker i de la novel·lista Florence Aboulker. Tota la família estava molt lligada a la de Marguerite de Saint-Marceaux: Jules va construir la casa particular d'aquest al 100 boulevard Malesherbes, Henry era l'amic dels seus fills i va rebre al saló de Madame de Saint-Marceaux, Jacques el va atendre des de 1918.[2]

Referències

[modifica]
  1. Monna Vanna : drame lyrique en quatre actes [archive] », sur Bibliothèques spécialisées de la Ville de Paris (consulté le 28 février 2018)
  2. Marguerite de Saint-Marceaux, Journal, 1894-1927, édité sous la direction de Myriam Chimènes, p. 1313-1314