Jacques Février
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 26 juliol 1900  Saint-Germain-en-Laye (França) | ||
| Mort | 2 setembre 1979 (79 anys) Remiremont (França) | ||
| Causa de mort | mort accidental, atropellament | ||
| Formació | Conservatoire de Paris | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | pianista clàssic, pedagog musical | ||
| Ocupador | Conservatoire de Paris | ||
| Gènere | Música clàssica | ||
| Alumnes | Claude Coppens i Gabriel Tacchino | ||
| Instrument | Piano | ||
| Família | |||
| Pare | Henry Février | ||
 
| |||
Jacques Février (Saint-Germain-en-Laye (departament d'Yvelines), 26 de juliol, 1900 – Remiremont (departament dels Vosges), 2 de setembre de 1979),[1] fou un pianista francès.
Biografia
[modifica]Fill del compositor Henry Février, Jacques Février va ser alumne d'Édouard Risler i Marguerite Long al Conservatori de París de 1917 a 1921, quan va guanyar el seu primer premi.[2]
Amic d'infància de Francis Poulenc, l'any 1932 va crear amb el compositor el Concert per a dos pianos (del qual n'és el dedicat). També va crear la sonata per a oboè (1963) de Poulenc. Va ser el primer pianista francès, escollit expressament per Ravel, a tocar el Concert per a la mà esquerra (1933) després de la decepció del compositor durant la creació de l'obra el 1931 pel seu mecenes Paul Wittgenstein.[2]
Va ser nomenat professor al Conservatori de París l'any 19522. Entre els pianistes que es van beneficiar de la seva docència o assessorament, citem Gabriel Tacchino (amb qui va fer enregistraments a quatre mans de Ravel), Monique de La Bruchollerie, Alain Planès,[3] Alain Balageas (a qui assessora per a un concert ofert al Carnegie Hall en honor al centenari del naixement de Maurice Ravel) i Alain Bernheim. Jacques Février també dóna suport a Georges Cziffra durant els seus primers concerts a París.
Els seus discos estan dedicats principalment a la música francesa. Va rebre el Grand Prix du Disque de l'Académie Charles-Cros el 1963 per la seva gravació de l'obra per a piano de Ravel. Els seus discos Poulenc, Ravel, Debussy "constitueixen versions de referència, testimonis d'un art discret, sincer i refinat."[2]
És l'oncle de la compositora Isabelle Aboulker.
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Alain Pâris, Dictionnaire des interprètes et de l'interprétation musicale depuis 1900, París, Éditions Robert Laffont, coll. «Bouquins», 2004, 1289 p. (ISBN 2-221-10214-2, OCLC 300283821, BNF 39258649)