Vés al contingut

Henry Jenner

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHenry Jenner
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 agost 1848 Modifica el valor a Wikidata
Cornualla (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 maig 1934 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Hayle (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
SepulturaLelant (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Grand Bard (en) Tradueix
1928 – 1934 – Robert Morton Nance → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
IdeologiaJacobitisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCèltic Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbibliotecari, arqueòleg, traductor, traductor de la Bíblia Modifica el valor a Wikidata
OcupadorMuseu Britànic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
Royal Cornwall Polytechnic Society (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeKitty Jenner (1877–valor desconegut) Modifica el valor a Wikidata
PareHenry Jenner Modifica el valor a Wikidata
ParentsHerbert Jenner-Fust, avi Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
12 juliol 1877matrimoni (St Erth (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
Premis


Musicbrainz: cd2fecff-4c8b-480b-85cd-797371466dfe Project Gutenberg: 31859 Modifica el valor a Wikidata

Henry Jenner, també conegut pel nom bàrdic Gwas Myghal (Saint Columb Major, Cornualla 1848-1934), fou un poeta i activista de la llengua còrnica.

El 1877,[1] mentre treballava al Museu Britànic, trobà un text fragmentari de 41 línies en vers còrnic, escrites l'any 1400, al darrere d'una carta de drets de St. Stephen-in-Brannel, datada del 1340. La temàtica del text és el matrimoni, i es donen indicacions als núvis sobre com procedir.[2] El 1873 compongué un article per a la publicació "Transactions of the Philological Society",[3] on proposava ressuscitar el còrnic.

El 1901 fundà la primera societat de la llengua còrnica, la Cowethas Kelto-Kernuak (en català: Societat Celto-Còrnica) conjuntament amb el seu deixeble Robert Morton Nance. El 1903 esdevingué membre del Gorsedd bretó. El 1904 publicà l'obra Handbook of the Cornish Language[4], llibre clau del moviment de recuperació de la llengua còrnica, alhora que aconseguí que Cornualla fos reconeguda com a nació cèltica a l'Eisteddfod de Gal·les.[5] El 1928 organitzà el Gorsedh Kernow, i en fou Gran Bard fins a la seva mort.

La seva versió de còrnic reviscolat es basava en les formes del segle xviii.

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]