Herbert F. Höveler
Biografia | |
---|---|
Naixement | 3 febrer 1859 ![]() Papenburg (Regne de Hannover) ![]() |
Mort | 1r setembre 1918 ![]() |
Causa de mort | gangrena pulmonar ![]() |
Altres noms | Ĉefeĉ ![]() |
Activitat | |
Ocupació | esperantista (1904–), metal·lúrgic, químic ![]() |
Membre de |
Herbert F. Höveler (Mecklenburg, 1859 - 1 de setembre de 1918), també conegut com a Ĉefeĉ, va ser un industrial químic, metalúrgic, banquer i esperantista alemany.
Höveler va aprendre la llengua auxiliar internacional esperanto el 1904.[1] Juntament amb Edward Alfred Millidge va crear els llibrets Ŝlosiloj (‘Claus') en format miniatura, amb una gramàtica concisa i un petit vocabulari de la llengua.[1] Aquestes «claus» volien ser un fulletó de baix cost i poc pes que pogués enviar-se per correu. Van tenir molt d'èxit i el 1912 ja apareixien en 18 llengües i en diverses llengües també hi havia els Tutoj (ŝlosilo en un format més gran), pràcticament tot pagat de la seva pròpia butxaca.[1] Höveler també va fundar la Internacia Propagandejo Esperantista per continuar aquesta feina.[1]
Höveler va donar suport generós al moviment esperantista arreu del món. Va ser vicepresident de la Brita Esperanto-Asocio (BEA) i també va ser membre del Lingva Komitato des de 1908 i de l'Acadèmia d'Esperanto des de 1912.[1]
Com a banquer, va iniciar el sistema de transferències per a pagaments internacionals i el banc Ĉekbanko Esperantista, fundat a Londres el 1907 i que funcionava amb la moneda decimal internacional spesmilo, creada pel matemàtic René de Saussure.[1] Va fundar grups a Londres, les Illes Madeira, Sicília i Palestina.[1]
Obres
[modifica]- Reuter, Fritz. Kio povas okazi, se oni donacas surprize (en esperanto). Traducció: E. Ĉefeĉ. Londres: Esp. Presejo F. Mildner, 1906.
- Tutmonda anekdotaro
- La elparolado de Esperanto