René de Saussure
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 17 març 1868  Ginebra (Suïssa) | ||
| Mort | 2 desembre 1943 (75 anys) Berna (Suïssa) | ||
President of the Swiss Esperanto Society (en)  | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Altres noms | Antido | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Matemàtiques | ||
| Ocupació | matemàtic, esperantòleg, esperantista, interlingüista, traductor | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
| Localització dels arxius |
| ||
| Família | |||
| Família | De Saussure (en) | ||
| Fills | Jean de Saussure | ||
| Pare | Henri de Saussure | ||
| Germans | Ferdinand de Saussure Léopold de Saussure Horace de Saussure | ||
Signatura  | |||
 | |||
René de Saussure (Ginebra, 17 març de 1868 – Berna, 2 de desembre de 1943) va ser un matemàtic i esperantista suís. Era germà del lingüista Ferdinand de Saussure.[1]
El 1895 va defensar la seva tesi doctoral en geometria, matèria que ensenyaria a la universitat. També va escriure treballs reconeguts sobre esperanto i interlingüística. La seva obra més coneguda és una anàlisi de la lògica de construcció de paraules en esperanto, Fundamentaj reguloj de la vortteorio en Esperanto.[2] Va defensar aquesta llengua auxiliar internacional contra diverses crítiques per part dels defensors de l'ido. Així, va desenvolupar el concepte de neceso kaj sufiĉo ("necessitat i suficiència"), pel qual s'oposava a la crítica de Louis Couturat segons el qual l'esperanto no tenia recursivitat.[3] Va ser membre de l'Acadèmia d'Esperanto i va redactar diferents revistes, com Internacia Scienca Revuo o Lingvo Kosmopolita.[1] El 1919 va començar a proposar una sèrie de reformes de l'esperanto (Antido I, Antido II, Lingvo Kosmopolita, Esperantido) i el 1925 va deixar el moviment esperantista i va defensar l'adopció de la seva proposta de llengua Esperanto II, també coneguda com nov-esperanto.[1] Més tard va esdevenir un dels assessors de la International Auxiliary Language Association (IALA), fundada per Alice Vanderbilt[4] i que acabaria proposant la llengua auxiliar Interlingua.[5]
René de Saussure també va proposar el 1907 una nova moneda, el spesmilo, que va adoptar el banc Ĉekbanko Esperantista, creat per Herbert F. Höveler el mateix any a Londres i que va funcionar fins al 1914.[2] El 30 d'abril de 1914 aquest banc tenia 730 comptes en 320 ciutats de 43 països.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Garvía, Roberto. Esperanto and Its Rivals The Struggle for an International Language (en anglès). University of Pennsylvania Press, 2015.
- ↑ 2,0 2,1 Alcalde, Javier «The Other Saussure». Babel, 8-2016, pàg. 22-24.
- ↑ 3,0 3,1 «Enciklopedio de Esperanto» (en esperanto). Literatura Mondo, 1933-1934. [Consulta: 22 setembre 2014].
- ↑ Gopsill, F. P. "Le historia antenatal de Interlingua" (interlingua). Panorama de Interlingua (1991, gener-febrer, març-abril, maig-juny.
- ↑ Esterhill, Frank, Interlingua Institute: A History.
Enllaços externs
[modifica]- Obres de i sobre René de Saussure Arxivat 2015-11-04 a Wayback Machine. a la Biblioteca Nacional d'Àustria Arxivat 2007-12-21 a Wayback Machine.
