Hermínia Puigsech Puig
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1926  Mataró (Maresme) |
| Mort | 2013 (86/87 anys) Vernhòla (França) |
| Activitat | |
| Ocupació | maquisard |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
| Família | |
| Cònjuge | Crescencio Muñoz Hernández |
| Premis | |
Hermínia Puigsech Puig (Mataró, 19 setembre 1926 - Vernhòla, cantó de Varilhas, 17 febrer 2013) Coneguda com Hermínia Muñoz, va ser una catalana exiliada a França. Durant la Segona Guerra Mundial, com a membre de la Resistència, es va distingir per les seves accions contra l'ocupació nazi. Va ser condecorada amb la Legió d'Honor.[1][2][3]
Nascuda a Mataró, era filla de Ramón Puigsech Homs i Hermínia Puig Ferrer i tenia un germà més petit. Va estudiar amb el mètode de l'Escola racionalista i va passar la infància a Blanes i Tordera, d'on el seu pare, militant de la Unió de Rabassaires, va ser alcalde a finals de 1936, en plena Guerra Civil.[4]
La desfeta del Bàndol republicà, va provocar la fugida massiva de refugiats cap a França. Hermínia Puigsech, el 6 febrer 1939, amb dotze anys, va travessar la frontera amb la mare i el germà. Van ser internats als camps de l'Aude i l'Alt Marne. El pare també va passar a França amb La retirada i va ser reclòs al camp d'Argelers, al camp del Barcarès, a Saint Ciyprien i a Bram. No es va poder reunir amb la família fins que, enrolat en la Companyia de Treballadors Estrangers, va obtenir una feina remunerada. Es van instal·lar a Planha.[4] El 10 maig 1940, L'exèrcit nazi va iniciar la batalla de França, el 14 juny va ocupar París i el 22 de juny, el mariscal Petain va firmar l'armistici.[5]
El novembre 1942, Ramón Puigsech va rebre l'oferta de cultivar una finca agrícola, situada en una zona boscosa de difícil accés, a prop de Dalon i Varilhas (Arieja). La Werhmacht ja havia ocupat tot el país i aquella masia, lloc de pas de llenyataires i carboners, aviat es va convertir en una base de guerrillers que hi van trobar aixopluc, medecines i aliments.[6]
El 1943, amb disset anys, Hermínia Puigsech va assumir el risc de ser, a temps complet, un petit soldat de l'Estat Major de la Tercera brigada del FFI (Guerrillers de les Forces Franceses de l'Interior). Va rebre un'arma i la consigna de no deixar-se capturar amb vida. Esquivant les patrulles alemanyes, va haver de recórrer grans distàncies en bicicleta, transportant armes, missatges, medicines, etc. També havia d'anar a les estacions de Tolosa i de Perpinyà a rebre nous maquis i acompanyar-los a llocs segurs. En aquelles missions va conèixer el tinent anarcosindicalista Crescencio Muñoz Hernández.[7][8] En pocs mesos, la resistència va efectuar més de quaranta sabotatges a les vies del tren i seixanta atacs a les línies d'alta tensió i va paralitzar la producció industrial de les zones de Pàmies i Tarascó.[2]
Hermínia Puigsech va participar activament en dues accions de guerra: El 19 juliol 1944, en el combat per l'alliberament de Foix i el 22 d'agost, en la batalla de Castethnau de Durban, en la qual es va produir la capitulació de l'exèrcit alemany a l'Arieja.[9]
Després de l'alliberament (Día de la Victòria), es va casar amb Crescencio Muñoz i van tenir dos fills, Numen i Luzbel.[10] El 1967, Muñoz va morir en un accident laboral a la mina on treballava.[11] Pels seus serveis a França, va ser honorat amb la Creu de Guerra.[9]
El 2009, als vuitanta-tres anys, Hermínia Muñoz Puigsech, en reconeixement per la seva lluita durant l'ocupació nazi, va ser condecorada amb la creu de cavaller de la Legió d'honor.[12] El 13 setembre del mateix any, l'escola de Vernhòla va rebre el seu nom. Va morir el 2013, als vuitanta-sis anys.[13]
Referències
[modifica]- ↑ «La Gavilla Verde | Herminia Puigsech Puig [Memoria Audiovisual de la Guerrilla]». [Consulta: 25 abril 2024].
- ↑ 2,0 2,1 Tramullas, Gemma. «Hermínia Puigsech: «'¿Vols ser un petit soldat?', em van preguntar»». El Periódico, 08-09-2010. [Consulta: 1r maig 2024].
- ↑ «Wire Woman in resistence (Dossier Pedagògic) Pàg-100-103». Universitat de Barcelona-Memorial Democratic, 10-03-2024. [Consulta: 5 maig 2024].
- ↑ 4,0 4,1 Barrera Puigví, Agustí «Hermínia Puigsech i Puig, una mataronina a le resistència francesa». Sessió d'Estudis Mataronins, 26, 2010, pàg. 219–226. ISSN: 2385-4774.
- ↑ «El mariscal Pétain, de héroe de guerra a traidor» (en castellà), 24-04-2021. [Consulta: 8 maig 2024].
- ↑ Mesquida, Evelyn. I ahora, volved a vuestras casas (en castellà). Barcelona: Penguin Random House, 2020, p. 270-274. ISBN 978-84-666-6404.
- ↑ «Munoz Hernández, Crescencio» (en francès). Los de la sierra 1936-1975 - Dictionnaire des guerrilleros et resistants antifranquistes. [Consulta: 6 maig 2024].
- ↑ Serradell, Robin. «Muñoz et Puigsech : héros de guerre» (en francès). La Depeche, 02-03-2019. [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ 9,0 9,1 Evelyn, Mesquida. Y ahora, volved a vuestras casas (en castellà). Barcelona: Penguin Random House, 2020, p. 212, 274. ISBN 978-84-666-6404.
- ↑ «Banc de la Memòria Democràtica». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 4 maig 2024].
- ↑ Sanchez Agustí, Ferràn. El Maquis anarquista (de Toulouse a Barcelona por los Pirineos) (en castellà), 2006, p. 19. ISBN 84-9743-174-X.
- ↑ Berthaud, Elodie. «Herminia la « guérillera » décorée à 83 ans» (en francès). La Depeche, 22-08-2009. [Consulta: 5 maig 2024].
- ↑ «Avis de décès Herminia MUÑOZ-PUIGSECH - Ariège (09) - Dans Nos Coeurs» (en francès). [Consulta: 4 maig 2024].