Vés al contingut

Hermann Keyserling

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHermann Keyserling
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Hermann Graf Keyserling Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Hermann Alexander Graf Keyserling Modifica el valor a Wikidata
20 juliol 1880 Modifica el valor a Wikidata
Kõnnu (Estònia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort26 abril 1946 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Innsbruck (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaNeuer Friedhof Mühlau (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Viena
Universitat de Heidelberg
Universitat Imperial de Dorpat Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEscriptura creativa i professional i filosofia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof, terratinent, escriptor, naturalista Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaKeyserlingk (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeGoedela von Keyserling Modifica el valor a Wikidata
FillsManfred von Keyserling, Arnold Keyserling Modifica el valor a Wikidata
ParesLeo Gebhard Alexander Gf. von Keyserling Modifica el valor a Wikidata  i Johanna Keyserling Modifica el valor a Wikidata
GermansLeonie von Ungern-Sternberg Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: f0d0cbb4-e8c5-4424-a34e-1a8f42aed2c5 Discogs: 3872358 Find a Grave: 173728607 Modifica el valor a Wikidata

Hermann Keyserling (Kõnnu, Estònia, 20 de juliol, 1880 - Innsbruck, Àustria, 26 d'abril, 1946) fou un filòsof, naturalista i escriptor estonià, alemany del bàltic.

Feu els estudis en el gimnàs de Pärnu, en les Universitats de Ginebra, Dorpat –avui Tartu--, Heidelberg i Viena, estudiant simultàniament ciències naturals i química, doctorant-se el 1902 en filosofia. De 1903 a 1905 va estar a França i Anglaterra, i de 1906 a 1907 a Berlín; feu, posteriorment, altres viatges per Europa i Àfrica. Duran la primera guerra mundial residí a Raikküla, comtat de Rapla (Estònia) i, posteriorment, fou expulsat pel bolxevics, a Darmstadt, on va residir.

Aquest escriptor s'inspirava en la filosofia de Plató i Kant, simpatitzant amb totes les tendències intuicionistes i irracionalistes (Schelling, Bergson, Dilthey, Simmel). El 1920 fundà a Darmstadt, amb el suport del gran duc de Hessen, una Escola de la saviesa, on invità el poeta indi Tagore. Tenia un coneixement profund de la cultura d'Orient, que creia que s'havia d'incorporar al món occidental.

Estudis científics

[modifica]

D. glogygnitzer Forellenstein (1903). Petrographische Untersuchungen in Erupt-Geb Sustirols (1903). I dels filosòfics i de teoria i història de la cultura. Das Gefüge der Welt (Múnic, 1906) 3a edició (1923). Unsterblichkeit (Múnic, 1907, 3a edició Darmstadt (1920). Individuum und Zeitgeist (Reval, 1909. Schopenhauer als Verbilder (Leipzig, 1910) Prolegomena zur Natur philosophie (Múnic, 1910). Das Schucksalproblem (1911). Zur Psychologie der Systeme (1911). Das Wesen der Intuition und ihre Rolle in der Philosophie (1912). Ueber die innere Beziehung swischen den Kulturproblemen des Orients und der Oksidents (1913). Das Reisetagebuch eines Philosophen (Múnic, 1919, 7a edició Darmstadt (1923). Philosophie als Kunst (Darmstadt, 1920, 2a edició 1922). Weisheit und Sinn (1922). Schöpferische Erkenntnis (Darmstadt, 1922). Die metaphysische Wirklichkeit, traducció francesa en Rev. de Métaph. et, de Mor. (XIX).

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hermann_Keyserling&oldid=34296526»