Hermann Müller
|
Per a altres significats, vegeu «Hermann Müller (desambiguació)». |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 18 maig 1876  Mannheim (Alemanya) | ||
| Mort | 20 març 1931 (54 anys) Berlín (Alemanya) | ||
| Sepultura | Memorial dels socialistes - Zentralfriedhof Friedrichsfelde | ||
| Canceller del Reich de la República de Weimar | |||
| 28 juny 1928 – 27 març 1930 ← Wilhelm Marx – Heinrich Brüning → | |||
| Canceller del Reich de la República de Weimar | |||
| 27 març 1920 – 21 juny 1920, 8 juny 1920 ← Gustav Bauer – Constantin Fehrenbach → | |||
| Membre del Reichstag de l'Imperi Alemany | |||
.svg){kind=small} Parlamentari de la República de Weimar | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Irreligió | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Berlín | ||
| Ocupació | periodista, polític | ||
| Partit | Partit Socialdemòcrata d'Alemanya | ||
Signatura  | |||
 | |||
.jpg)
Hermann Müller (18 de maig de 1876 - 20 de març de 1931) nascut a Mannheim fou un polític Social Demòcrata alemany que va servir com a ministre d'Afers Exteriors (1919-1920), i dues vegades com Canceller d'Alemanya (1920, 1928-1930), sota la República de Weimar.[1] Com a ministre d'Afers Exteriors, va ser un dels signataris alemanys del Tractat de Versalles el 1919.
Inicis i primer govern
[modifica]De 1916 a 1918, va ser membre del Reichstag. El 21 de juny de 1919, va ser nomenat ministre del Reich d'Afers Exteriors, sota l'etapa com a canceller de Gustav Bauer, i en aquesta capacitat va anar a Versalles amb el ministre colonial Johannes Bell i va signar el tractat de pau (Tractat de Versalles) el 29 de juny de 1919. Després de la renúncia de Bauer, que va seguir al Kapp Putsch (cop d'Estat, el març de 1920), Müller va ser nomenat canceller del Reich, un càrrec que va exercir fins al mes de juny següent, quan el resultat de les eleccions generals per al Reichstag necessària la formació d'un govern de coalició amb Constantin Fehrenbach, del Centre Catòlic qui seria nomenat canceller.
Segon govern
[modifica]El seu segon gabinet va ser l'últim gabinet recolzat en una majoria parlamentària. Fou un Govern de coalició, anomenada també "gran coalició" de socialdemòcrates com el Partit de Centre, Partit Democràtic Alemany i el Partit del Poble Alemany.[2] va haver d'enfrontar-se a l'agudització de la crisi econòmica que va augmentar enormement l'atur. Davant el desacord entre els socis de govern sobre la política que s'havia de seguir per atendre el creixent nombre de desocupats, Müller va haver de dimitir.[3]
A partir de la seva caiguda els governs federals van realitzar la seva tasca recolzant-se cada vegada més en els poders del president de la república.
Família
[modifica]El pare de Müller era un productor de xampany que va morir el 1892. El 1902 es va casar amb Frieda Tockus. Van tenir una filla, Ana María, el 1905, però, Tockus va morir diverses setmanes més tard, a causa de les complicacions de l'embaràs. Es va tornar a casar el 1909, i l'any següent la seva segona filla, Erika, va néixer.
Referències
[modifica]
- ↑ http://www.britannica.com/EBchecked/topic/396854/Hermann-Muller
- ↑ http://www.spartacus.schoolnet.co.uk/GERmueller.htm Arxivat 2011-10-25 a Wayback Machine.
- ↑ Kaiser, David E. (1980) (en anglès). Economic Diplomacy and the Origins of the Second World War. Princeton University Press. pp. 346. ISBN 9780691101019