Hermann Schröder
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 juliol 1843  Quedlinburg (Alemanya) |
| Mort | 30 gener 1909 (65 anys) Berlín (Alemanya) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, pedagog musical, violinista, músic |
| Gènere | Romanticisme musical |
| Instrument | Violí |
| Família | |
| Pare | Karl Schröder I. |
| Germans | Albin Schröder Karl Schröder |
| |
Hermann Schröder (Quedlinburg, Saxònia-Anhalt, 28 de juliol de 1843 – Berlín, 30 de gener de 1909) fou un violinista i compositor alemany.
Com el seu germà Karl (1848-1935) i Alwin (1855-1928), fou deixeble del seu pare (antic director d'orquestra, 1816-1890) i de Ritter.
El 1873 fundà a Berlín un institut de música, que dirigí fins a la seva mort, i on tingué, entre altres alumnes, en Carl Roeder.[1] El 1885 fou nomenat professor de violí de l'Institut Reial de Música Religiosa.
Obres
[modifica]- Obres simfòniques i de cambra.
- Die Kunst des Violinapiels.
- Untersuchung über die sympathetischen Klänge der Geigeninstrumente (1891).
- Die symmetrische Umkehrung in der Musik (1902).
- Ton und Farbe (1906).
Referències
[modifica]- ↑ Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. 9, pàg. 356 (ISBN 84-239-4579-0)
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 54. pàg. 1161 (ISBN 84-239-4554-5)