Hermann von Fehling
  | |
| Nom original | (de) Hermann Fehling |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 9 juny 1812 Lübeck (Alemanya) |
| Mort | 1r juliol 1885 (73 anys) Stuttgart (Alemanya) |
| Formació | Universitat de Heidelberg |
| Activitat | |
| Ocupació | químic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Stuttgart |
| Membre de | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Eugen Baumann i Wilhelm Michler |
| Família | |
| Germans | Johannes Christoph Fehling |
| Premis | |
Hermann von Fehling (alemany: Hermann Fehling) (Lübeck, 9 de juny de 1812 - Stuttgart, 1 de juliol de 1885) fou un químic alemany famós per haver preparat la solució de Fehling utilitzada per a la determinació de glúcids.
Amb la intenció d'estudiar farmàcia entrà a la Universitat de Heidelberg el 1835. Després de graduar-se es anà a Gießen per a treballar amb Justus von Liebig, amb el qual dilucidà la composició de paraldehid i del metaldehid. El 1839, per recomanació de Liebig, fou nomenat per a la càtedra de química en el Politècnic de Stuttgart, càrrec que ocupà durant més de 45 anys.
Els seus primers treballs inclouen una investigació de l'àcid succínic, i la preparació del benzonitril, el nitril més simple de la sèrie aromàtica. Entre els mètodes analítics que desenvolupà destaca la invenció de la dissolució de Fehling per a la determinació dels glúcids, i que és una solució de sulfat de coure (II) barrejat amb alcalins i tartrat de potassi i sodi (sal de Rochelle). Finalment també es dedicà a qüestions de tecnologia i de salut pública.
Fou col·laborador de la Handwörterbuch de Liebig, Friedrich Wöhler i Johann Poggendorff així com en el llibre de text d'Otto-Graham. Durant molts anys fou membre del comitè de revisió de la Pharmacopoeia Germanica.
