Felipe Hernández Cava

Felipe Hernández Cava
	; (2010)
Biografia
Naixement	1953 (70/71 anys); Madrid
Activitat
Ocupació	escriptor, guionista de còmics, conservador
Participà en
14 juliol 2014	manifest «Lliures i Iguals»
Premis
	(2009) Premi Nacional del Còmic; (2009) Millor guió, per l'obra Les serps cegues Conferit per Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 2009; (1999) Millor guió, per l'obra Lope de Aguirre (historieta) (es) Conferit per Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 1999; (1997) Millor guió, per l'obra El artefacto perverso (es) Conferit per Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 1997 ;

Felipe Hernández Cava (Madrid, 1953) és un guionista de còmic i director editorial espanyol. Conegut per ser membre del col·lectiu El Cubri, ha treballat també amb altres dibuixants. Durant el boom del còmic adult a Espanya, va ser un dels artífexs de la renovació del còmic espanyol, juntament amb altres autors de la seva generació com Josep María Beà (1942), Luis García (1946), Carlos Giménez (1941), Fernando Fernández (1940), Enric Sió (1942) o Adolfo Usero (1941).^[1] Així i tot, la seva carrera professional ha estat com a guionista de televisió, crític d'art i curador d'exposicions.^[2]

Biografia

Inicis

L'any 1970, Felipe Hernández Cava va començar a treballar pel diari Pueblo i va contactar amb la revista Bang!. També va començar a estudiar història de l'art a la Universidad Autónoma de Madrid.

Després de fer-se càrrec per un breu període dels guions de la sèrie Rosa la Revoltosa, dibuixada per José García Pizarro, va crear amb Saturio Alonso l'equip El Cubri el 1972, a qui aviat s'hi uniria Pedro Arjona, dedicant-se sobretot al còmic de tema polític.^[3]

Al marge del seu treball amb El Cubri, va desenvolupar altres historietes polítiques amb Marika (Los atentados contra Franco i Una recuperación de la historia de los maquis). El 1981, va crear amb Adolfo Usero i Luis García, les historietes El Domingo Rojo i Argelia, respectivament. Com explica Jesús Cuadrado, al principi

«

els guions de Cava eren rebutjats per aquells que defensaven un còmic descompromès; quan el cicle polític va canviar, es va poder comprovar que els guions de Cava eren, per damunt de tot (i de molts tots), això: guions. A més, va seguir escrivint als nous temps; o sigui, que es va descobrir que Cava no era un futur regidor, sinó un guionista.^[4]

»

Director editorial: De Madriz a Medios Revueltos

Entre 1984 i 1987, va estar al capdavant del còmic subvencionat Madriz^[5] com a director artístic, fet que li va permetre seleccionar als artistes que hi participaríen. No hauria tengut en compte la seva militància política, sinó que «els va cridar, tan sols, perquè ell creia que eren els millors».^[6]

Juntament amb Manuel Ortuño, va dirigir una altra revista d'historietes des d'abril de 1988: Medios Revueltos^[7]

Maduresa

Entre 1989 i 1998 va produir una trilogia dedicada a Lope de Aguirre amb Enrique Breccia, Federico del Barrio, i Ricard Castells. També amb Federico del Barrio ha produït Las memorias de Amorós (1993) i El artefacto perverso (1994-96). Altres autors amb qui ha col·laborat són Raúl Fernández Calleja (Vendrán por Swinemünde, 1988 i Ventanas a Occidente, 1994); Enrique Flores (Bebop, 2000); Laura Pérez Vernetti (Macandé, 2000), Pep Brocal (V-Girl, 2001) o Keko (Bob Deler, 2008).

L'any 2009 reb el Premi Nacional del Còmic juntament amb Tomeu Seguí Nicolau per Les serps cegues ("BD Banda", 2008), una obra que critica els excesos comesos en nom de les ideologies. Pot afirmar llavors, mirant enrere:

«

Abans creia que la veritat sempre era revolucionària, però ara veig que la veritat té moltes zones d'ombra i a mi m'agrada moure'm en aquestes zones de penombra per on molt poca gent s'atreveix a transitar".^[8]

»

Després de l'èxit mediàtic, va seguir publicant amb els seus dibuixants preferits: Sanyú (El hombre descuadernado, 2009), Laura Pérez Venetti (Sarà Servito, Edicions de Ponent, 2010),^[9] i Bartomeu Seguí (Hágase el Caos. Lux, 2011; Hágase el Caos. Umbra, 2012; Las oscuras manos del olvido, 2014).^[10]

Obra

Fílmica

Estrena	Títol	Director	Tipus
2006	Las locuras de Don Quijote	Rafael Alcázar	Documental

Còmic

Anys	Títol	Dibuixant	Tipus	Publicació
1979	Peter Parovic
1989-1998	Lope de Aguirre	Enrique Breccia, Del Barrio, Ricard Castells	Serial	Ikusager, De Ponent
1994	El artefacto perverso	Federico del Barrio	Sèrie
1998	En Canal	Jorge Arranz	Sèrie	¡A las Barricadas!
1999-2000	¡Dios, qué tropa!	Jorge Arranz	Sèrie	Angelitos Negros
2008	Les serps cegues	Tomeu Seguí Nicolau		BD banda, Dargaud
2011	Hágase el caos. Lux	Tomeu Seguí Nicolau		Norma Editorial
2012	Hágase el caos. Umbra	Tomeu Seguí Nicolau		Norma Editorial
2014	Las oscuras manos del olvido	Tomeu Seguí Nicolau		Norma Editorial

Referències

↑ Mora Bordel, Javier en "En algún lugar...", per a Tebeosfera 030131, 2003.
↑ Valenzuela, Andrés (01/10/2010). El voluntarismo de los autores, una psicopatología, Vinyetes.
↑ García, Jorge y Pérez, Álvaro en Las memorias de Cava. Entrevista a Felipe Hernández Cava, celebrada el dia 27 de maig de 1995 i publicada a Tebeosfera 031019.
↑ Cuadrado, Jesús a "Cava. El zapador irreductible", nº 8 de la sèrie "Viñetas ajenas", per a What If nº 33. Barcelona, 11/1991.
↑ Cuadrado, Jesús a "Trincando, o no, de las arcas desfondadas", artículo num. 9 de la sèrie "Editorial sin punto y aparte", publicat a Tribulete, núm. 3, Madrid, marzo de 1984.
↑ Cuadrado, Jesús a "Tiernamente" de la serie "Editorial sin punto y aparte", núm. 11, para la publicación Tribulete, núm. 5, Madrid, mayo de 1984.
↑ L'equip de 'Madriz' publica 'Medios Revueltos' en El País, Madrid, 18/04/1988.
↑ Tramullas, Gemma en "Una obra política, Premio Nacional^{[Enllaç no actiu]}" per "El periódico de Aragón", 06/11/2009.
↑ JIMÉNEZ, Jesús (23/11/2010). 'Sarà Servito', un apasionante juego de máscaras en una Venecia decadente, RTVE.
↑ DARIAS, Manuel (24/10/20109. Entrevista a Seguí, Premi Nacional del Còmic, "Diario de Avisos.

Bibliografia

LLADÓ, Francesca. Los Comics de la Transición. Barcelona:: Ediciones Glénat, Colección Viñetas nº 3, 2001. Depósito Legal: B-48996-01. ISBN 84-8449-108-0.
FRATTINI, Eric i PALMER, Óscar. Guía básica del cómic. Nuer Ediciones, 1998. ISBN 84-8068-054-7.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Felipe Hernández Cava

OSUNA, Christian (3/12/2009), Autores de cómic (1). Felipe Hernández Cava, Centro Virtual Cervantes.

[1] Mora Bordel, Javier en "En algún lugar...", per a Tebeosfera 030131, 2003.

[2] Valenzuela, Andrés (01/10/2010). El voluntarismo de los autores, una psicopatología, Vinyetes.

[memorias-3] García, Jorge y Pérez, Álvaro en Las memorias de Cava. Entrevista a Felipe Hernández Cava, celebrada el dia 27 de maig de 1995 i publicada a Tebeosfera 031019.

[4] Cuadrado, Jesús a "Cava. El zapador irreductible", nº 8 de la sèrie "Viñetas ajenas", per a What If nº 33. Barcelona, 11/1991.

[5] Cuadrado, Jesús a "Trincando, o no, de las arcas desfondadas", artículo num. 9 de la sèrie "Editorial sin punto y aparte", publicat a Tribulete, núm. 3, Madrid, marzo de 1984.

[6] Cuadrado, Jesús a "Tiernamente" de la serie "Editorial sin punto y aparte", núm. 11, para la publicación Tribulete, núm. 5, Madrid, mayo de 1984.

[7] L'equip de 'Madriz' publica 'Medios Revueltos' en El País, Madrid, 18/04/1988.

[8] Tramullas, Gemma en "Una obra política, Premio Nacional^{[Enllaç no actiu]}" per "El periódico de Aragón", 06/11/2009.

[9] JIMÉNEZ, Jesús (23/11/2010). 'Sarà Servito', un apasionante juego de máscaras en una Venecia decadente, RTVE.

[darias-10] DARIAS, Manuel (24/10/20109. Entrevista a Seguí, Premi Nacional del Còmic, "Diario de Avisos.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]