Vés al contingut

Herta Oberheuser

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHerta Oberheuser

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 maig 1911 Modifica el valor a Wikidata
Colònia (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 gener 1978 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Linz am Rhein (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaDüsseldorf Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Bonn
Universitat de Düsseldorf Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Slesvig-Holstein (1952–1960) Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómetgessa militar, política, guarda de camp de concentració, metgessa, dermatòloga Modifica el valor a Wikidata
Activitat1937 Modifica el valor a Wikidata -
OcupadorCamp de concentració de Ravensbrück, metgessa
Hohenlychen concentration camp (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatTercer Reich Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Participà en
9 desembre 1946Judici dels metges
1r novembre 1946Judici dels metges Modifica el valor a Wikidata
Altres
Condemnada percrim contra la humanitat Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
tortura mèdica (Camp de concentració de Ravensbrück) Modifica el valor a Wikidata

Herta Oberheuser (Colònia, 15 de maig de 1911 - Linz am Rhein, 24 de gener de 1978) va ser un metgessa nazi alemanya i criminal de guerra condemnada que va cometre atrocitats mèdiques a les presoneres al camp de concentració de dones de Ravensbrück. Va ser condemnada a 20 anys de presó al Judici dels metges, però només va complir cinc anys de la seva condemna. Un supervivent de Ravensbrück va dir que Oberheuser era «una bèstia disfressada d'humà».[1]

Educació i pertinença al partit nazi

[modifica]

El 1937, Oberheuser va obtenir la llicenciatura de medicina a Bonn, especialitzada en dermatologia.[2] Poc després es va unir al Partit Nazi com a interna, i més tard va exercir de metgessa a la Lliga de Noies Alemanyes.[2] El 1940, Oberheuser va ser designada per servir com a assistent de Karl Gebhardt, aleshores cirurgià en cap de la Schutzstaffel (SS) i metge personal d'Heinrich Himmler.[2]

Crims de guerra

[modifica]

Oberheuser i Gebhardt van arribar a Ravensbrück el 1942 per dur a terme experiments amb les seves presoneres, amb èmfasi a trobar millors mètodes per tractar les infeccions.[2] Els experiments van ser realitzats per un grup de metges conegut com el «grup Hohenlychen».[3] Oberheuser era una dels membres encarregats de l'atenció postoperatòria de les víctimes, però els testimonis recorden que no havia fet res més que empitjorar les lesions.[3] Per exemple, una testimoni, Stefania Lotocka, recorda que Oberheuser es va negar a proporcionar aigua a moltes víctimes i quan ho feia la barrejava amb vinagre.[3] El grup va dur a terme experiments mèdics horripilants (tractant amb sulfonamida ferides intencionadament infectades, així com regeneració i trasplantament d'os, músculs i nervis) en 86 dones, 74 de les quals eren presses polítiques poloneses. Cinc d'elles van morir com a resultat directe dels experiments.[4][5]

Judici

[modifica]

Herta Oberheuser va ser l'única dona acusada al Judici dels metges de Nuremberg, on va ser condemnada per crims contra la humanitat i condemnada a 20 anys de presó.

La seva condemna va ser commutada per 10 anys el gener de 1951, un benefici de les protestes massives de ciutadans i polítics alemanys occidentals per les properes execucions dels 28 criminals de guerra restants que estaven en el corredor de la mort sota la llei militar dels Estats Units d'Amèrica.[6]

Vida posterior

[modifica]

Oberheuser va complir la seva condemna a la presó de Landsberg i va ser alliberada l'abril de 1952 per bona conducta i es va convertir en metgessa de família a Stocksee, prop de Kiel, a Alemanya Occidental. Va perdre la seva posició l'agost de 1958 després que un supervivent de Ravensbrück la reconegués i el ministre de l'Interior de Schleswig-Holstein, Helmut Lemke, li va revocar la llicència mèdica i va prohibir la seva pràctica. Oberheuser va recórrer al tribunal administratiu de Schleswig-Holstein, que va rebutjar el recurs el desembre de 1960. Mai va tornar a exercir la medicina i va ser multada.[7][8]

Va morir en una residència d'avis alemany el 1978.[3][2]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Cymes, Michel. «Cap. 13. "Elle n'était pas mauvaise" - Herta Oberheuser». A: Hippocrate aux enfers (en francès). Éditions Stock, 2015. ISBN 9782234078413. 
  • Kater, Michael H. «The Burden of the Past: Problems of a Modern Historiography of Physicians and Medicine in Nazi Germany» (en anglès). German Studies Review, 10(1), 1987. DOI: 10.2307/1430442. ISSN: 0149-7952. JSTOR: 1430442. PMID: 11653789.
  • Mitscherlich, Alexander; Miekle, Fred. «Epilogue: Seven Were Hanged». A: The Nazi Doctors and the Nuremberg Code: Human Rights in Human Experimentation (en anglès). Nova York: Oxford University Press, 1992. ISBN 978-0-19-977226-1. 
  • Mikaberidze, Alexander. «Atrocities, Massacres, and War Crimes». A: An Encyclopedia (en anglès). ABC-CLIO, 2013. ISBN 9781598849264.  (2 volums).