Heulandita-Sr

Heulandita-Sr
Fórmula química	(Sr,Na,Ca)₅(Si27Al9)O72·24H₂O
Epònim	heulandita i estronci
Localitat tipus	Mina Campegli, Campegli, Castiglione Chiavarese, Gènova, Ligúria, Itàlia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.GE.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.GE.05
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 7,46 Å; b = 17,84 Å; c = 15,88 Å; β = 91,433°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	b2/m
Color	blanc, incolor, vermell, groc, marró, verd
Exfoliació	perfecta en {010}
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	3 a 3,5
Lluïssor	vítria, nacrada
Color de la ratlla	blanc
Densitat	2,2 g/cm³ (mesurada); 2,24 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,476 a 1,506 nβ = 1,479 a 1,510 nγ = 1,479 a 1,517
Birefringència	δ = 0,003 a 0,011
Angle 2V	mesurat: 10° a 48°
Dispersió òptica	r > v
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1997 s.p.
Símbol	Hul-Sr
Referències

L'heulandita-Sr és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'heulandita. Rep el nom en honor de Johann Heinrich "John Henry" Heuland (Beyreuth, Alemanya, 21 de març de 1778 - Hastings, Sussex, Anglaterra, 16 de novembre de 1856), un col·leccionista i comerciant de minerals que va viure a Anglaterra, i pel sufix que indica l'estronci dominant.

Característiques

L'heulandita-Sr és un silicat de fórmula química (Sr,Na,Ca)₅(Si₂₇Al₉)O₇₂·24H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 3,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'heulandita-Sr pertany a «09.GE - Tectosilicats amb H₂O zeolítica; cadenes de tetraedres de T₁₀O₂₀» juntament amb els següents minerals: clinoptilolita-Ca, clinoptilolita-K, clinoptilolita-Na, heulandita-Ca, heulandita-K, heulandita-Na, heulandita-Ba, estilbita-Ca, estilbita-Na, barrerita, stel·lerita, brewsterita-Ba i brewsterita-Sr.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Campegli, a la localitat de Castiglione Chiavarese, dins la província de Gènova (Ligúria, Itàlia). També ha estat descrita a Noruega, Escòcia, Rússia, el Japó, el Canadà, els Estats Units i l'Antàrtida.