Heulandita-Ba

Heulandita-Ba
Fórmula química	(Ba,Ca,K)₅(Si27Al9)O72·22H₂O
Epònim	heulandita i bari
Localitat tipus	Prospecció Northern Ravnås, Camp de Vinoren Silver Mine, Svene, Flesberg, Buskerud, Noruega
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.GE.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.GE.05
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 17,738 Å; b = 17,856 Å; c = 7,419 Å; β = 116,55°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	b2/m
Color	incolor a blanc, blanc groguenc pàl·lid, beix clar
Exfoliació	perfecta en {010}
Fractura	irregular, desigual, subconcoidal
Duresa (Mohs)	3,5
Lluïssor	vítria, nacrada
Color de la ratlla	blanc
Densitat	2,35 g/cm³ (mesurada); 2,35 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,506 nβ = 1,506 nγ = 1,515
Birefringència	δ = 0,009
Angle 2V	mesurat: 38°, calculat: 34°
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2003-001
Any d'aprovació	2003
Símbol	Hul-Ba
Referències

L'heulandita-Ba és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'heulandita. Rep el nom en honor de Johann Heinrich "John Henry" Heuland (Beyreuth, Alemanya, 21 de març de 1778 - Hastings, Sussex, Anglaterra, 16 de novembre de 1856), un col·leccionista i comerciant de minerals que va viure a Anglaterra, i pel sufix que indica el bari dominant.

Característiques

L'heulandita-Ba és un silicat de fórmula química (Ba,Ca,K)₅(Si₂₇Al₉)O₇₂·22H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2003. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'heulandita-Ba pertany a «09.GE - Tectosilicats amb H₂O zeolítica; cadenes de tetraedres de T₁₀O₂₀» juntament amb els següents minerals: clinoptilolita-Ca, clinoptilolita-K, clinoptilolita-Na, heulandita-Ca, heulandita-K, heulandita-Na, heulandita-Sr, estilbita-Ca, estilbita-Na, barrerita, stel·lerita, brewsterita-Ba i brewsterita-Sr.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la prospecció Northern Ravnås, situada al camp de Vinoren Silver Mine, a Flesberg (Buskerud, Noruega). També ha estat descrita en altres punts de Noruega, Escòcia, Txèquia, el Japó i Canadà.