Hidròxid de coure(II)

Hidròxid de coure(II)
	;
Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	96,935077 Da
Estructura química
Fórmula química	CuH₂O₂
SMILES canònic	Model 2D; [OH-].[OH-].[Cu+2]
Identificador InChI	Model 3D
	NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response ()

L'hidròxid de coure(II) és l'hidròxid del metall coure amb fórmula química Cu(OH)₂. L’hidròxid de coure(II) és de color blau pàl·lid i un sòlid gelatinós.

Història

Aquest hidròxid es coneix des de l’antiguitat, fa uns 5.000 anys aC. però probablement els alquimistes van ser els primers a fabricar-lo.^[1] Això es va fer fàcilment mesclant solucions de lleixiu (hidròxids de sodi o de potassi) amb sulfat de coure(II), que s’nomenava vitriol blau.

Ja als segles XVII i XVIII se’n produïa a escala industrial per a ser usat en pigments com el blau verditier i el verd Bremen.^[2]

Presència a la natura

L’hidròxid de coure(II) es troba en diferents minerals de coure, de manera més notable en l'azurita, malaquita, antlerita, i brochantita. L’hidròxid de coure(II) rarament es troba en un mineral sense combinar perquè lentament reacciona amb el diòxid de carboni de l’aire per formar carbonat de coure(II) bàsic.

Síntesi

Es pot fer hidròxid de coure(II) afegint una petita quantitat d’hidròxid de sodi a una solució diluïda de sulfat de coure(II), CuSO₄ • 5H₂O. Un producte més pur s’obté afegint clorur d’amoni a la solució.^[3] Alternativament es pot fer hidròxid de coure per electròlisi de l’aigua que contingui un electròlit com hidrogenarbonat de sodi.

La pàtina del bronze i altres aliatges de coure és una mescla 1:1 d’hidròxid de coure(II), Cu(OH)₂, i carbonat de coure(II) CuCO₃."^[4]

2 Cu (s) + H₂O (g) + CO₂ (g) + O₂ (g) → Cu(OH)₂ (s) + CuCO₃ (s)

Usos

Com a fungicida i nematicida.^[5] També com colorant de la ceràmica.

S’usa com a reactiu en laboratori com a catalitzador i agent oxidant.

Barrejat amb làtex s’ha fet servir per controlar i millorar el creixement de les arrels de les plantes en testos.^[6]

Referències

Roscoe, H. E., & Schorlemmer, C. (1879). A Treatise on Chemistry 2nd Ed, Vol 2, Part 2. MacMillan & Co. (p 498).
Paquette, Leo A. (1995). Encyclopedia of Reagents for Organic Synthesis, 8 Volume Set. Wiley. ISBN 0-471-93623-5.

Notes

↑ Richard Cowen, Essays on Geology, History, and People, Chapter 3: "Fire and Metals: Copper" Arxivat 2008-05-10 a Wayback Machine..
↑ Tony Johansen, Historic Artist's Pigments Arxivat 2009-06-09 a Wayback Machine.. PaintMaking.com. 2006.
↑ Y. Cudennec, A. Lecerf «The transformation of Cu(OH)2 into CuO, revisited». Solid State Sciences, 5, 2003, pàg. 1471–1474. DOI: 10.1016/j.solidstatesciences.2003.09.009.
↑ Masterson, W. L., & Hurley, C. N. (2004). Chemistry: Principles and Reactions, 5th Ed. Thomson Learning, Inc. (p 331)"
↑ Bordeaux Mixture. UC IPM online. 2007.
↑ "SePRO Corporation" Arxivat 2009-06-21 a Wayback Machine..

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hidròxid de coure(II)

National Pollutant Inventory - Copper and compounds fact sheet Arxivat 2008-03-02 a Wayback Machine.
Safety Data Arxivat 2007-10-20 a Wayback Machine.

[1] Richard Cowen, Essays on Geology, History, and People, Chapter 3: "Fire and Metals: Copper" Arxivat 2008-05-10 a Wayback Machine..

[2] Tony Johansen, Historic Artist's Pigments Arxivat 2009-06-09 a Wayback Machine.. PaintMaking.com. 2006.

[3] Y. Cudennec, A. Lecerf «The transformation of Cu(OH)2 into CuO, revisited». Solid State Sciences, 5, 2003, pàg. 1471–1474. DOI: 10.1016/j.solidstatesciences.2003.09.009.

[4] Masterson, W. L., & Hurley, C. N. (2004). Chemistry: Principles and Reactions, 5th Ed. Thomson Learning, Inc. (p 331)"

[5] Bordeaux Mixture. UC IPM online. 2007.

[6] "SePRO Corporation" Arxivat 2009-06-21 a Wayback Machine..

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]