Hidròxid de coure(II)
Substància química | tipus d'entitat química |
---|---|
Massa molecular | 96,935077 Da |
Estructura química | |
Fórmula química | CuH₂O₂ |
SMILES canònic | |
Identificador InChI | Model 3D |
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () |
L'hidròxid de coure(II) és l'hidròxid del metall coure amb fórmula química Cu(OH)₂. L’hidròxid de coure(II) és de color blau pàl·lid i un sòlid gelatinós.
Història
[modifica]Aquest hidròxid es coneix des de l’antiguitat, fa uns 5.000 anys aC. però probablement els alquimistes van ser els primers a fabricar-lo.[1] Això es va fer fàcilment mesclant solucions de lleixiu (hidròxids de sodi o de potassi) amb sulfat de coure(II), que s’nomenava vitriol blau.
Ja als segles XVII i XVIII se’n produïa a escala industrial per a ser usat en pigments com el blau verditier i el verd Bremen.[2]
Presència a la natura
[modifica]L’hidròxid de coure(II) es troba en diferents minerals de coure, de manera més notable en l'azurita, malaquita, antlerita, i brochantita. L’hidròxid de coure(II) rarament es troba en un mineral sense combinar perquè lentament reacciona amb el diòxid de carboni de l’aire per formar carbonat de coure(II) bàsic.
Síntesi
[modifica]Es pot fer hidròxid de coure(II) afegint una petita quantitat d’hidròxid de sodi a una solució diluïda de sulfat de coure(II), CuSO₄ • 5H₂O. Un producte més pur s’obté afegint clorur d’amoni a la solució.[3] Alternativament es pot fer hidròxid de coure per electròlisi de l’aigua que contingui un electròlit com hidrogenarbonat de sodi.
La pàtina del bronze i altres aliatges de coure és una mescla 1:1 d’hidròxid de coure(II), Cu(OH)₂, i carbonat de coure(II) CuCO₃."[4]
- 2 Cu (s) + H₂O (g) + CO₂ (g) + O₂ (g) → Cu(OH)₂ (s) + CuCO₃ (s)
Usos
[modifica]Com a fungicida i nematicida.[5] També com colorant de la ceràmica.
S’usa com a reactiu en laboratori com a catalitzador i agent oxidant.
Barrejat amb làtex s’ha fet servir per controlar i millorar el creixement de les arrels de les plantes en testos.[6]
Referències
[modifica]- Roscoe, H. E., & Schorlemmer, C. (1879). A Treatise on Chemistry 2nd Ed, Vol 2, Part 2. MacMillan & Co. (p 498).
- Paquette, Leo A. (1995). Encyclopedia of Reagents for Organic Synthesis, 8 Volume Set. Wiley. ISBN 0-471-93623-5.
Notes
[modifica]- ↑ Richard Cowen, Essays on Geology, History, and People, Chapter 3: "Fire and Metals: Copper" Arxivat 2008-05-10 a Wayback Machine..
- ↑ Tony Johansen, Historic Artist's Pigments Arxivat 2009-06-09 a Wayback Machine.. PaintMaking.com. 2006.
- ↑ Y. Cudennec, A. Lecerf «The transformation of Cu(OH)2 into CuO, revisited». Solid State Sciences, 5, 2003, pàg. 1471–1474. DOI: 10.1016/j.solidstatesciences.2003.09.009.
- ↑ Masterson, W. L., & Hurley, C. N. (2004). Chemistry: Principles and Reactions, 5th Ed. Thomson Learning, Inc. (p 331)"
- ↑ Bordeaux Mixture. UC IPM online. 2007.
- ↑ "SePRO Corporation" Arxivat 2009-06-21 a Wayback Machine..
Enllaços externs
[modifica]- National Pollutant Inventory - Copper and compounds fact sheet Arxivat 2008-03-02 a Wayback Machine.
- Safety Data Arxivat 2007-10-20 a Wayback Machine.