Hidrocerussita
 Hidrocerussita | |
|---|---|
 Cristall d'hidrocerussita. Amplada de la foto: 2 mm. | |
| Fórmula química | Pb₃(CO₃)₂(OH)₂ |
| Epònim | cerussita i hidro-  |
| Localitat tipus | Långban, Filipstad, Värmland, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 5.BE.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.BE.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | Vb/B.04 – Anhang |
| Heys | 11.9.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 5,239(5) Å; c = 23,65(2) Å; |
| Color | blanc o gris; incolor a la llum transmesa |
| Exfoliació | perfecta en {0001}. |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 3,5 |
| Lluïssor | adamantina, nacrada |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 6,8 g/cm³ (mesurada); 6,94 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 2,090 nε = 1,940 |
| Birefringència | δ = 0,150 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Hcer |
| Referències | [1] |
L'hidrocerussita és un mineral de la classe dels carbonats. Rep el seu nom en al·lusió a la seva composició: un carbonat de plom hidratat que és similar a la cerussita.[1]
Característiques
[modifica]L'hidrocerussita és un carbonat de fórmula química Pb₃(CO₃)₂(OH)₂. Cristal·litza en el sistema trigonal. La forma dels cristalls va de piramidal a tabulars amb les cares {h0hl} hexagonals escarpades. La mida dels cristalls pot arribar als 4 cm. S'agrupen en agregats la forma dels quals va de lenticular a escates fines; els agregats són massius i escindibles.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'hidrocerussita pertany a «05.BE - Carbonats amb anions addicionals, sense H₂O, amb Pb, Bi» juntament amb els següents minerals: shannonita, plumbonacrita, fosgenita, bismutita, kettnerita i beyerita.
Formació i jaciments
[modifica]L'hidrocerussita és un mineral secundari poc comú que apareix en les porcions oxidades de dipòsits de plom.[2] Va ser descoberta a Långban, al municipi de Filipstad, (Värmland, Suècia). També ha estat trobada a Alemanya, Austràlia, Àustria, Bèlgica, el Canadà, els Estats Units, França, Grècia, Grenlàndia, Indonèsia, l'Iran, Itàlia, el Japó, Namíbia, Noruega, Polònia, el Regne Unit, la República Democràtica del Congo, la República Txeca, Rússia, Sud-àfrica, Suècia, Suïssa, Tunísia, el Vietnam, la Xina i Zàmbia. A Catalunya, se n'ha trobat a la mina Maria Magdalena, a Ulldemolins (Priorat, Tarragona).[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Hydrocerussite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 19 maig 2017].
- ↑ 2,0 2,1 «Hydrocerussite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 19 maig 2017].