Vés al contingut

Långban

Plantilla:Infotaula geografia políticaLångban
Imatge
Tipussmåort Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 59° 51′ 21″ N, 14° 15′ 51″ E / 59.855924°N,14.26405°E / 59.855924; 14.26405
EstatSuècia
Comtatcomtat de Värmland
MunicipiMunicipi de Filipstad Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població56 (2015) Modifica el valor a Wikidata (136,59 hab./km²)
Geografia
Superfície41 ha Modifica el valor a Wikidata

Alt forn a Långban

Långban és una localitat minera que es troba al districte de Bergslagen, a Värmland, una província de Suècia. Pertany al municipi de Filipstad, sent Filipstad la ciutat més propera, uns 21 km al sud. És el lloc de naixement de l'inventor suec-americà John Ericsson i el seu germà Nils Ericson.

Va ser explotada sistemàticament en el període comprés entre els anys 1911-72, però es té constància de la seva explotació ja al segle xv. La majoria de la mineria realitzada es va dur a terme per extreure minerals de ferro i minerals de manganès. A partir de l'any 1950, es va extreure només dolomita.[1]

La zona minera de Långban és un dipòsit metamorfosejat de manganès i ferro, amb skarns extremadament complexos i pegmatites. Ha estat descrit com un dels jaciments més rics en minerals al món. Fins el mes de febrer de 2024 s'havien identificat a la zona més de 320 minerals diferents, i 78 d'aquests tenen Långban com a localitat tipus.[2]

Minerals descoberts a Långban

[modifica]

Aquestes són les espècies que han estat descobertes en aquesta localitat, algunes de les quals no han estat descrites a cap altre lloc més:

Espècie Etimologia
Adelita Del grec adelos (fosc), per la seva falta de transparència.[3]
Acrocordita Del grec akrochordon (berruga), per la forma dels seus agregats.[4]
Aminoffita Del mineralogista suec Gregori Aminoff, expert en la mineralogia de Långban.[5]
Arakiïta Del professor Takaharu Araki, per les seves determinacions d'estructures cristal·lines de minerals.[6]
Armangita Per la seva composició: arsènic i manganès.[7]
Arsenoclasita Del grec αρσενικόν (arsènic) i κλάσις (exfoliació), per la seva bona exfoliació i el seu contingut en arsènic.[8]
Barylita Del grec βαρυζ (pesat) i λιτθοσ (pedra), per la seva alta densitat.[9]
Bergslagita De la regió de Bergslagen.[10]
Berzeliïta Del químic suec Jöns Jakob Berzelius.[11]
Blixita Del químic Ragnar Blix, qui va realitzar l'anàlisi de molts minerals de Långban.[12]
Britvinita Del mineralogista rus Sergei Nikolaevich Britvin.[13]
Bromellita Del mineralogista i físic suec Magnus von Bromell.[14]
Caryinita Del grec κορύινος (en error), pel seu color.[15]
Dixenita Del grec δύο (dos) i ξένος (convidat), en referència a l'associació llavors única de sílice i òxid arsenòs.[16]
Ecdemita Del grec έκδημος (inusual), per la seva composició.[17]
Ericssonita De l'inventor suec nascut a Långban John Ericsson.[18]
Erssonita [19]
Eveïta De la figura bíblica d'Eva.[20]
Filipstadita De la localitat de Filipstad, propera a Långban.[21]
Filolitita Del grec φίλος (amic) i λίθος (pedra), en honor de l'associació "Amics de la mineralogia".[22]
Finnemanita De qui va trobar el primer espècimen, K.J. Finneman.[23]
Fredrikssonita Del geoquímic Kurt A. Fredriksson.[24]
Freedita Del mineralogista nord-americà Robert L. Freed.[25]
Gabrielsonita Del mineralogista suec Olof Erik Gabrielson.[26]
Ganomalita Del grec γανωμα (brillantor), a causa de la seva lluïssor adamantina.[27]
Gatedalita
Gonyerita Del químic Forest A. Gonyer, qui va anomenar i analitzar moltes espècies minerals.[28]
Hedifana Del grec ηδύς (dolç o bonic) i φαίνεσθαι (semblar), en al·lusió a la seva aparença i brillantor.[29]
Hiärneïta Del pioner en la geologia a Suècia Urban Hiärne.[30]
Hidrocerussita Per ser un carbonat de plom hidratat, similar a la cerussita.[31]
Hjalmarita
Hyttsjöïta Del llac Hytssjon, a l'oest de Långban.[32]
Ingersonita Del geoquímic nord-americà Fred Earl Ingerson.[33]
Jagoïta Del col·leccionista de minerals nord-americà John Bernard Jago Trelawney.[34]
Joesmithita Del mineralogista anglès Joseph Victor Smith.[35]
Julgoldita-(Fe2+)
Julgoldita-(Fe3+)
Espècie Etimologia
Kentrolita Del grec κεντρί (espiga), en al·lusió al seu hàbit.[36]
Långbanita De Långban, la seva localitat tipus.[37]
Långbanshyttanita De Långbanshyttan, l'antic nom de la mina.[38]
Langhofita
Magnetoplumbita En al·lusió a la seva propietat magnètica i el seu contingut en plom.[39]
Magnussonita Per Nils Harald Magnusson, per les seves contribucions a la geologia i mineralogia de Långban.[40]
Manganarsita Per la seva composició: manganès i arsènic.[41]
Manganberzeliïta Del químic suec Jöns Jakob Berzelius i el seu contingut en manganès.[42]
Manganohörnesita L'anàleg amb manganès de la hörnesita.[43]
Melanotekita Del grec μελανός (negre) i τήκεσθαι (fondre), en al·lusió a la seva aparença.[44]
Molibdofil·lita Del grec molybdos (plom) i phyllos (fulla), en al·lusió al seu hàbit i el contingut en plom.[45]
Ortopinakiolita Dimorf ortoròmbic de la pinakiolita.[46]
Parwelita Del químic suec Alexander Parwel, qui va realitzar moltes anàlisis de minerals de Långban, incloent aquest.[47]
Paulmooreïta Del professor nord-americà de física Paul (Paulus) B. Moore.[48]
Perita Del geòleg suec Per Adolf Geijer.[49]
Pinakiolita Del grec πινάκιον (petita tauleta) i λίθος (pedra), en al·lusió a la forma tubular prima dels cristalls.[50]
Piroaurita Del grec πυρ (foc) i del llatí aurum (pedra), en al·lusió al seu color groc daurat quan s'escalfa a temperatures relativament baixes.[51]
Piroaurita-2H Per la seva relació estructural amb la piroaurita.[52]
Pirobelonita Del grec πυρ (foc) i βελόνη (agulla), en al·lusió al seu color i a l'hàbit acicular dels seus cristalls.[53]
Quenselita Del professor de mineralogia suec Percy Dudgeon Quensel.[54]
Richterita Del professor de química Hieronymus Theodor Richter, co-descobridor de l'indi.[55]
Rouseïta Del professor Roland Rouse.[56]
Sahlinita De Carl Sahlin, gerent dels treballs del ferro a Suècia.[57]
Skogbyita -
Stenhuggarita Del suec stenhuggare (pedra mason), en honor del geoquímic i mineralogista neozelandès Brian Harold Mason.[58]
Sundiusita Del mineralogista suec Nils Sundius.[59]
Sverigeïta Pel país d'origen, Suècia (Sverige).[60]
Swedenborgita Del científic suec Emanuel Swedenborg.[61]
Takeuchiïta Del professor Yoshio Takéuchi, qui va predir l'existència de l'espècie i la seva estructura cristal·lina.[62]
Tilasita Del geòleg suec Daniel Tilas.[63]
Trigonita Del grec τρίγωνον (triangle), en al·lusió a la forma comuna dels seus cristalls.[64]
Turneaureïta Del geòleg nord-americà Frederick Stewart Turneaure.[65]
Vargita
Welinita Del mineralogista suec Eric Welin.[66]
Welshita Del mineralogista nord-americà Wilfred "Bill" Reinhardt Welsh.[67]
Wermlandita De la província sueca de Värmland (Wermland).[68]
Wickmanita Del mineralogista suec Frans Erik Wickman.[69]
Wiklundita
Zenzenita De Nils Zenzén, curador del Museu Suec d'Història Natural.[70]

També és el primer lloc on s'han descrit aquestes cinc espècies, les quals són varietats o espècies no aprovades per l'Associació Mineralògica Internacional (IMA):

Espècie Descripció
α-Vredenburgita Una fase metaestable tetragonal homogènia, probablement sinònim de l'iwakiïta.[71]
Ericssonita-2O Desacreditada per l'IMA l'any 2011 ja que correspon al politip ortoròmbic de l'ericssonita.[72]
Heliofil·lita Pel que sembla és una espècie dimorfa de l'ecdemita.[73]
Hidrohausmannita Un pseudomorf de pirocroïta que conté feitknechtita i hausmannita.[74]
Urbanita Varietat d'aegirina.[75]

Referències

[modifica]
  1. «Långban» (en suec). Sveriges geologiska undersökning. [Consulta: 6 abril 2016].
  2. «Långban Mine, Långban Ore District, Filipstad, Värmland County, Sweden» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 febrer 2024].
  3. «Adelite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  4. «Akrochordite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  5. «Aminoffite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  6. «Arakiite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  7. «Armangite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  8. «Arsenoclasite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  9. «Barylite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  10. «Bergslagite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  11. «Berzeliite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  12. «Blixite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  13. «Britvinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  14. «Bromellite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  15. «Caryinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  16. «Dixenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  17. «Ecdemite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  18. «Ericssonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  19. «Erssonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r juliol 2021].
  20. «Eveite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  21. «Filipstadite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  22. «Philolithite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  23. «Finnemanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  24. «Fredrikssonite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 14 abril 2016].
  25. «Freedite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  26. «Gabrielsonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  27. «Ganomalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  28. «Gonyerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  29. «Hedyphane» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  30. «Hiärneite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  31. «Hydrocerussite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  32. «Hyttsjöite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 abril 2016].
  33. «Ingersonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 abril 2016].
  34. «Jagoite» (en anglès). Handbook of Mineralgy. [Consulta: 15 abril 2016].
  35. «Joesmithite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 abril 2016].
  36. «Kentrolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 abril 2016].
  37. «Långbanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 abril 2016].
  38. «Långbanshyttanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 abril 2016].
  39. «Magnetoplumbite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 abril 2016].
  40. «Magnussonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 abril 2016].
  41. «Manganarsite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 abril 2016].
  42. «Manganberzeliite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 abril 2016].
  43. «Manganohörnesite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  44. «Melanotekite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  45. «Molybdophyllite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  46. «Orthopinakiolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  47. «Parwelite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  48. «Paulmooreite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  49. «Perite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 16 abril 2016].
  50. «Pinakiolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  51. «Pyroaurite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  52. «Pyroaurite-2H» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  53. «Pyrobelonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  54. «Quenselite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  55. «Richterite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  56. «Rouseite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  57. «Sahlinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  58. «Stenhuggarite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  59. «Sundiusite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  60. «Sverigeite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  61. «Swedenborgite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  62. «Takéuchiite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 16 abril 2016].
  63. «Tilasite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  64. «Trigonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  65. «Turneaureite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  66. «Welinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  67. «Welshite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  68. «Wermlandite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  69. «Wickmanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  70. «Zenzénite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  71. «α-Vredenburgite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  72. «Ericssonite-2O» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  73. «Heliophyllite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  74. «Hydrohausmannite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].
  75. «Urbanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2016].