Vés al contingut

Hilversum

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaHilversum
Bandera
Bandera
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
Tipusmunicipi dels Països Baixos, vila i entitat de població dels Països Baixos Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 52° 14′ N, 5° 11′ E / 52.23°N,5.18°E / 52.23; 5.18
EstatRegne dels Països Baixos
PaísPaïsos Baixos
ProvínciaHolanda del Nord Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població91.235 (2021) Modifica el valor a Wikidata (1.973,08 hab./km²)
Llars41.450 (2015) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície46,24 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud15 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Batlle Modifica el valor a WikidataGerhard van den Top (2022–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal1200–1223 Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic035 Modifica el valor a Wikidata
Codi BAG1036 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webhilversum.nl Modifica el valor a Wikidata
Facebook: HilversumMediastad X: GemeenteHsum Instagram: hilversummediastad LinkedIn: gemeente-hilversum Modifica el valor a Wikidata


Hilversum (ˈɦɪlvərsʏm ˈɦɪlvərsʏm (?·pàg.)) és una ciutat i municipi de la província d'Holanda Septentrional, al centre-oest dels Països Baixos. Està situada al centre de la regió del Gooi, de la qual també n'és el seu centre urbà més gran. La ciutat està envoltada de landa, boscos, prats, llacs i pobles més petits. Hilversum forma part del Randstad, una de les conurbacions més grans d'Europa, i és coneguda com la "ciutat dels mitjans de comunicació" (en neerlandès, mediastad), en ser la seu de les emissores de ràdio i els canals de televisió més importants del país. Localment, s'anomena het dorp ("el poble" en neerlandès).

Weesp Gooise Meren Huizen Blaricum
Laren
Wijdemeren Baarn
De Bilt

Història

[modifica]

En l'àrea de Hilversum s'han fet troballes de cultura material de principis fins a mitjans de l'edat de Bronze (800-1200 a.C.), que reben el nom de cultura de Hilversum. Els artefactes d'aquesta civilització prehistòrica tenen semblances amb la Wessex Culture del sud de Gran Bretanya i poden indicar que els primers residents de Hilversum van emigrar d'aquesta zona.[1] Les primeres construccions a la zona daten de l'any 900, però no és fins al 1305 quan es menciona el mot Hilversum (concretament Hilfersheem, que prové de Hilvertshem, que significa "cases entre els turons"). En aquest moment, la població més antiga del Gooi era Naarden.

Interior d'una granja a prop de Hilversum, un dibuix del segle xix de Johannes Bosboom.

Durant l'edat mitjana, la població del Gooi vivia de l'agricultura, la cria d'ovelles i de la fabricació de llana. L'any 1424, Hilversum obté la independència municipal, cosa que va permetre que deixés de dependre de Naarden i no necessitava el seu permís per al desenvolupament industrial, cosa que va permetre el creixement de la població.

La ciutat va créixer encara més al segle xvii, quan l'economia neerlandesa en general va entrar en la seva època de prosperitat i es van construir diversos canals connectant-la indirectament a Amsterdam.

El 1725 i el 1766 hi va haver grans incendis van destruir la major part de la ciutat, afectant també l'ajuntament i l'església situada al seu costat. Però la ciutat va superar aquests contratemps i la indústria tèxtil va continuar creixent.

Durant el segle xix va sorgir una important indústria tèxtil i de tapissos, ajudada per l'obertura de la línia de tren cap a Amsterdam el 1874. A partir d'aquest moment, la ciutat va créixer ràpidament gràcies a rics habitants d'Amsterdam que van construir-hi grans cases senyorials i que posteriorment van acabar traslladant-s'hi de forma permanent. Malgrat aquest creixement, a Hilversum no li va ser concedit mai el títol de ciutat.

Durant els Jocs Olímpics d'Estiu de 1928 celebrats a Amsterdam, Hilversum va ser la seu dels esdeveniments d'hípica i la prova de camp a través del pentatló modern.[2]

A principis dels anys vint la companyia Nederlandse Seintoestellen Fabriek (NSF) va establir una emissora professional i una fàbrica de ràdio a Hilversum, que va acabar convertint-se en la més gran d'aquest tipus als Països Baixos. El 1948, NSF va ser absorbida per Philips. No obstant això, les organitzacions de radiodifusió neerlandeses (i posteriorment, els canals de televisió durant els anys cinquanta) van centralitzar les seves operacions a Hilversum, proporcionant una font de creixement econòmic continu. Aquesta concentració de les emissores a Hilversum li ha donat el nom de "la ciutat dels mitjans de comunicació".

Després de la derrota de les forces aliades als Països Baixos el 1940, i la seva ocupació per part de l'Alemanya nazi, Hilversum va convertir-se en la seu de l'exèrcit alemany (Heer) als Països Baixos.

El 1964, Hilversum va assolir el rècord històric de població en superar les 103.000 habitants. Tanmateix, la indústria tèxtil havia començat el seu declivi; només una sola fàbrica, Veneta, va aconseguir continuar fins als anys seixanta, quan també va haver de tancar les seves portes. Una altra important indústria, la fàbrica de productes químics IFF, va tancar també a finals dels anys seixanta. Després dels anys seixanta, la població va disminuir gradualment, fins a estabilitzar-se al voltant de 85.000 habitants. Hi ha diverses raons que ho expliquen: la ciutat no es pot expandir perquè els terrenys limítrofs van ser venuts per l'arquitecte municipal Willem Marinus Dudok al Goois Natuurreservaat, i les famílies tenen menys descendència (i per tant menys gent viu en una mateixa casa), i al fet que el valor de les propietats va augmentar ràpidament en aquella època, fet que va provocar que molta gent marxés a altres llocs més barats.

En l'actualitat Hilversum ha fet renovacions importants en diferents infraestructures i serveis, com l'estació central ferroviària o el centre comercial Hilvertshof, i ha construït nous districtes. A més, s'han construït edificis d'important valor arquitectònic com l'Institut de la Imatge i el So dels Països Baixos,[3] o el Zanderij Crailoo, el pas de fauna més gran del món creat per l'home.

El Media Park va ser l'escenari de l'Assassinat de Pim Fortuyn l'any 2002; i el 2015, un home que duia una pistola falsa va assaltar a la seu de Nederlandse Omroep Stichting, exigint temps aeri en les notícies del vespre.

Cultura

[modifica]
Església de Sant Vit dibuixada per Karel de Bazel.

Hilversum és coneguda arquitectònicament pel seu edifici de l'ajuntament, dissenyat per Willem Marinus Dudok i construït el 1931. A més, també destaca la gran església catòlica neogòtica dedicada a Sant Vit, amb una torre del campanar de 96 metres, dissenyada per Pierre Cuypers i construïda el 1892.

Durant el segle xix, molts artistes paisatgístics es van establir a Hilversum, com Barend Cornelis Koekkoek, i durant els anys cinquanta i seixanta va organitzar un dels tornejos de tenis més importants a nivell europeu. Hilversum també fou la seu del Festival de la Cançó d'Eurovisió de 1958, el primer que se celebrà als Països Baixos.

Govern i política

[modifica]
Mapa topogràfic de Hilversum (març de 2014).
Centre de Hilversum.

El consell municipal de Hilversum consta de 37 membres, dividits de la següent manera d'acord amb els resultats de les últimes eleccions locals (2022):[4]

El govern municipal sorgit de les eleccions locals de 2022 és format per regidors dels partits polítics Hart voor Hilversum, VVD, GroenLinks i CDA. El batlle de Hilversum és, des del 16 de febrer de 2022, l'antic president de la junta de l'aigua de Gooi, Amstel i Vecht: Gerhard van den Top (sense afiliació política), després de superar un procés de selecció.[5]

Personatges il·lustres

[modifica]
Institut de la Imatge i el So dels Països Baixos
Districte Noordse Bosje
Media Park, Hilversum

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Hilversum: Overview - History». Iguide.travel. [Consulta: 5 maig 2012].
  2. ↑ 1928 Summer Olympics official report. pp. 271–8.
  3. ↑ «Beeld en Geluid». Experience.beeldengeluid.nl. Arxivat de l'original el 18 novembre 2009.
  4. ↑ Hilversum. «Gemeenteraadsleden - Hilversum» (en neerlandès). [Consulta: 24 juny 2023].
  5. ↑ Gooi en Eemlander. «Dijkgraaf wordt burgemeester in Hilversum: Gerhard van den Top voorgedragen als opvolger van Pieter Broertjes» (en neerlandès). [Consulta: 24 juny 2023].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hilversum
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hilversum&oldid=34225419»