Hipernatrèmia
 | |
| Tipus | trastorn hidroelectrolític  |
|---|---|
| Especialitat | nefrologia i endocrinologia |
| Clínica | |
| Símptomes | Sensació de set, debilitat, nàusees, pèrdua de la gana[1] |
| Complicacions | Confusió, rampes, hemorràgia al cervell o al seu voltant[1][2] |
| Tipus | Volum baix, volum normal, volum alt[1] |
| Mètode de diagnòstic | Sodi sèric > 145 mmol/L[3] |
| Diagnòstic diferencial | Nivells baixos de proteïnes en sang[4] |
| Freqüència | ~0.5% in hospital[2] |
| Classificació | |
| CIM-11 | 5C71 |
| CIM-10 | E87.0 |
| CIM-9 | 276.0 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 6266 |
| eMedicine | 766683 |
| Patient UK | Hypernatremia |
| MeSH | D006955 |
| UMLS CUI | C0020488 |
La hipernatrèmia és un alt nivell d'ions de sodi a la sang.[3] Els nivells sèrics de sodi normals són 135-145 mmol/L (135-145 mEq/L).[5] La hipernatrèmia es defineix generalment com un nivell sèric de sodi de més de 145 mmol /L. Els símptomes greus solen ocórrer quan els nivells superen els 160 mmol/L. [1] [2][4]
La hipernatrèmia es classifica normalment segons l'estat de líquids d'una persona en volum baix, volum normal i volum alt.:[1]
- La hipernatrèmia de baix volum pot produir-se per sudoració, vòmits, diarrea, medicaments diürètics o malaltia renal.[1]
- La hipernatrèmia de volum normal pot ser deguda a febre, set extrema, augment de la freqüència respiratòria perllongada, diabetis insípida, i per liti entre altres causes.[1]
- La hipernatrèmia de gran volum pot ser deguda a hiperaldosteronisme, administració excessiva per via intravenosa de solució salina o bicarbonat de sodi, o rarament per menjar massa sal.[1][2]
Els nivells baixos de proteïnes en sang poden provocar una mesura de sodi falsament alta.[4] La causa generalment es pot determinar per la història dels esdeveniments.[1] La prova de l'orina pot ajudar si la causa no està clara.[1] El mecanisme subjacent normalment implica massa poca aigua lliure al cos.[6]
Signes i símptomes
[modifica]Els primers símptomes poden incloure un fort sentiment de set, debilitat, nàusees i pèrdua d'apetit. Els símptomes greus inclouen la disfunció del sistema nerviós central per l'enconguiment de les cèl·lules encefàl·liques: confusió, alteracions musculars i hemorràgia al voltant o al voltant del cervell.
Tractament
[modifica]El tractament té com a principal objectiu augmentar fins a nivells fisilògics el volum d'aigua intravascualar i aigua lliure. En general es pot aconseguir de forma oral, però en casos greus es pot utilitzar la via intravenosa.
Referències
[modifica]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Reynolds, RM; Padfield, PL; Seckl, JR «Disorders of sodium balance.». BMJ (Clinical Research Ed.), 332, 7543, 25-03-2006, pàg. 702–5. DOI: 10.1136/bmj.332.7543.702. PMC: 1410848. PMID: 16565125.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Lin, M; Liu, SJ; Lim, IT «Disorders of water imbalance.». Emergency Medicine Clinics of North America, 23, 3, 8-2005, pàg. 749–70, ix. DOI: 10.1016/j.emc.2005.03.001. PMID: 15982544.
- ↑ 3,0 3,1 Muhsin, SA; Mount, DB «Diagnosis and treatment of hypernatremia.». Best practice & research. Clinical endocrinology & metabolism, 30, 2, 3-2016, pàg. 189–203. DOI: 10.1016/j.beem.2016.02.014. PMID: 27156758.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Kliegman, Robert M.; Stanton, Bonita M. D.; Geme, Joseph St [et al.].. Nelson Textbook of Pediatrics (en anglès). 20. Elsevier Health Sciences, 2015, p. 348. ISBN 9780323263528.
- ↑ Kuruvilla, Jaya. Essentials of Critical Care Nursing (en anglès). Jaypee Brothers Publishers, 2007, p. 329. ISBN 9788180619205.[Enllaç no actiu]
- ↑ Ranasinghe, Sudharma; Wahl, Kerri M.; Harris, Eric [et al.].. Anesthesiology Board Review Pearls of Wisdom 3/E (en anglès). McGraw Hill Professional, 2012, p. 6. ISBN 9780071773638.