Vés al contingut

Cavall marí nan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Hippocampus zosterae)
Infotaula d'ésser viuCavall marí nan
Hippocampus zosterae Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nombre de cries55 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou11 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN10089 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreSyngnathiformes
FamíliaSyngnathidae
GènereHippocampus
EspècieHippocampus zosterae Modifica el valor a Wikidata
Jordan i Gilbert, 1882
Nomenclatura
Sinònims
  • Hippocampus regulus (Ginsburg, 1933)
  • Hippocampus rosamondae (Borodin, 1928)[1]

El cavall marí nan[2] (Hippocampus zosterae) és una espècie de peix de la família dels singnàtids i de l'ordre dels singnatiformes.

Descripció

[modifica]
  • Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.
  • El color pot variar des del verd fins a gairebé negre.
  • Musell llarg en relació amb la mida corporal.
  • L'aleta dorsal presenta 11-13 radis tous i una franja submarginal fosca.
  • Presenta dimorfisme sexual.
  • La seua longevitat és d'un any.[3][4][5][6]

Reproducció

[modifica]

És ovovivípar i el mascle porta els ous en una bossa, força vascularitzada, que té a sota de la cua.[7][8][9][10][11][12][13][10]

Alimentació

[modifica]

És un depredador que es nodreix de copèpodes i d'altres invertebrats.[14][15][16]

Hàbitat

[modifica]

És un peix marí, demersal, no migratori, de clima subtropical, el qual viu fins als 2 m de fondària als herbassars marins[14] (entre d'altres, Zostera) i la vegetació flotant.[17][5][18]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a Bermuda, el sud de Florida,[19][20] les Bahames[21] i el Golf de Mèxic sencer.[22][23][24][4][25][26][27][28][5][29][6][30][31][32]

Observacions

[modifica]

És diürn, inofensiu per als humans[5] i, segons el Guinness World Records, el peix viu més lent, ja que la seua velocitat màxima és de 5 m per hora.[33]

Vida en captivitat

[modifica]

Ha estat criat en captivitat,[34][35] tot i que perd els seus filaments epidèrmics quan viu a dins d'un aquari.[18]

Importància econòmica

[modifica]

Són capturats amb destinació a la indústria d'aquaris marins ornamentals. Així, per exemple, més de 80.000 exemplars es van recollir a Florida al llarg de l'any 1992.[19]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ TERMCAT (català)
  3. ↑ Vincent, A. C. J., 1996. The international trade in seahorses. TRAFFIC International, Cambridge, la Gran Bretanya. 163 p.
  4. ↑ 4,0 4,1 Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 FishBase (anglès)
  6. ↑ 6,0 6,1 Hoese HD i RH Moore, 1977. Fishes of the Gulf of Mexico. Texas, Louisiana, and Adjacent Waters. Texas A&M University Press, College Station TX. 327 p.
  7. ↑ Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City (Estats Units). 941 p.
  8. ↑ Breder CM Jr., 1940. The expulsion of young by the male of Hippocampus zosterae. Copeia 1940:137-138.
  9. ↑ Kornienko, E., 2001. Reproduction and Development in Some Genera of Pipefish and Seahorses of the Family Syngnathidae. Embryology, 27: S15-S26.
  10. ↑ 10,0 10,1 Masonjones H. D. i S. M. Lewis, 1996. Courtship Behavior in the Dwarf Seahorse, Hippocampus zosterae. Copeia 1996:634-640.
  11. ↑ Masonjones, H., 2001. The effect of social context and reproductive status on the metabolic rates of dwarf seahorses (Hippocampus zosterae). Comparative Biochemistry and Physiology-Part A: Molecular and Integrative Physiology. Vol. 129/Issues 2-3: 541-555.
  12. ↑ Wilson AB, Ahnesjo I, Vincent ACJ i A Meyer, 2003. The dynamics of male brooding, mating patterns, and sex roles in pipefishes and seahorses (Family Syngnathidae). Evolution, Vol. 57:1374-1386.
  13. ↑ Strawn, K., 1958. Life history of the pygmy sea-horse, Hippocampus zosterae Jordan & Gilbert, at Cedar Key, Florida. Copeia 1958(1):16-22.
  14. ↑ 14,0 14,1 Gil M., Armitage A. R. i J. W. Fourqurean, 2006. Nutrient impacts on epifaunal density and species composition in a subtropical seagrass bed. Hydrobiologia 569:437-447.
  15. ↑ Tipton K. i S. S. Bell, 1988. Foraging patterns of two syngnathid fishes: Importance of harpacticoid copepods. Marine Ecology Progress Series 47:31-43.
  16. ↑ Colson DJ, Patek SN, Brainerd EL i SM Lewis, 1998. Sound production during feeding in Hippocampus seahorses (Syngnathidae). Environmental Biology of Fishes 51:221-229.
  17. ↑ Foster, S.J. i A.C.J. Vincent, 2004. Life history and ecology of seahorses: implications for conservation and management. J. Fish Biol. 65:1-61.
  18. ↑ 18,0 18,1 Lourie, S. A., Amanda C.J. Vincent i Heather J. Hall, 1999. Seahorses: An Identification Guide to the World's Species and their Conservation. Dorling Print Limited, Dorling House: Londres, Gran Bretanya: Project Seahorse.
  19. ↑ 19,0 19,1 Adams CM, Larkin SL i DJ Lee, 2001. Volume and value of marine ornamentals collected in Florida, 1990-1998. Aquarium Sciences and Conservation 3: 25-36.
  20. ↑ Thayer GW, Powell AB i DE Hoss, 1999. Composition of larval, juvenile, and small adult fishes relative to changes in environmental conditions in Florida Bay. Estuaries 22: 518-533, Dedicated Issue: Florida Bay: A Dynamic Subtropical Estuary.
  21. ↑ Böhlke, J.E. i C.C.G. Chaplin, 1993. Fishes of the Bahamas and adjacent tropical waters. 2a edició. University of Texas Press, Austin.
  22. ↑ Acero, A. P., 1985. Zoogeographical implications of the distribution of selected families of Caribbean coral reef fishes. Proc. of the Fifth International Coral Reef Congress, Tahití, Vol. 5.
  23. ↑ Claro, R. i L.R. Parenti, 2001. The marine ichthyofauna of Cuba. P. 21-57. A: Claro, R., K.C. Lindeman i L.R. Parenti (eds). Ecology of the marine fishes of Cuba. Smithsonian Institution Press, Washington i Londres. 253 p.
  24. ↑ Claro, R., 1994. Características generales de la ictiofauna. P. 55-70. A: R. Claro (ed.). Ecología de los peces marinos de Cuba. Instituto de Oceanología Academia de Ciencias de Cuba i Centro de Investigaciones de Quintana Roo.
  25. ↑ Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1980. A list of common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (12)1-174.
  26. ↑ Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20):183 p.
  27. ↑ Vega-Cendejas, M. E., 2004. Ictiofauna de la reserva de la biosfera Celestún, Yucatán: una contribución al conocimiento de su biodiversidad. Universidad Nacional Autónoma de México. Anales del Instituto de Biología, Serie Zoología 75:193-206.
  28. ↑ Zaneveld, J.S., 1983. Caribbean Fish Life. Index to the local and scientific names of the marine fishes and fishlike invertebrates of the Caribbean area (Tropical Western Central Atlantic Ocean) E.J. Brill / Dr. W. Backhuys, Leiden, 163 p.
  29. ↑ Dawson, C., R. Vari, 1982. Fishes of the Western North Atlantic. Lawrence, Kansas: Allen Press, Inc.
  30. ↑ Tolan JM, Holt SA i CP Onuf, 1997. Distribution and community structure of ichthyoplankton in Laguna Madre seagrass meadows: Potential impact of seagrass species change. Estuaries 20:450-464.
  31. ↑ GBIF (anglès)
  32. ↑ UICN (anglès)
  33. ↑ Tropical Fish Forums Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
  34. ↑ Trivers RL, 1985. Social Evolution. Benjamin Cummings Publishers, Menlo Park, CA. 479 p. Wilson MJ i ACJ Vincent, 1998. Preliminary success in closing the life cycle of exploited seahorse species, Hippocampus spp., in captivity. Aquarium Sciences and Conservation 2:179-196.
  35. ↑ Moe, A. M. Jr., 1992. The Marine Aquarium Handbook. Beginner to Breeder. Green Turtle Publication, Florida, els Estats Units. 318 p.

Bibliografia

[modifica]
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Americà d'Història Natural. Museu Americà d'Història Natural, Central Park West, NY 10024-5192 (Estats Units).
  • Arvedlund, M., M.I. McCormick i T. Ainsworth, 2000. Effects of photoperiod on growth of larvae and juveniles of the anemonefish Amphiprion melanopus. Naga ICLARM Q. 23(2):18-23.
  • Baillie, J. i B. Groombridge (editors), 1996. 1996 IUCN red list of threatened animals. UICN, Gland, Suïssa. 378 p.
  • Beverton, R.J.H. i S.J. Holt, 1959. A review of the lifespans and mortality rates of fish in nature, and their relation to growth and other physiological characteristics. P. 142-180. A: G.E.W. Wolstenholme i M. O'Connor (editors). CIBA Foundation colloquia on ageing: the lifespan of animals. Vol. 5. J & A Churchill Ltd, Londres.
  • Hardy, J.D. Jr., 2003. Coral reef fish species. NOAA\National Oceanographic Data Center. NODC Coral Reef Data and Information Management System. Estats Units. 537 p.
  • Helfman, G. S.; Collette, B. B.; Facey, D. E. The Diversity of Fishes (en anglès). Blackwell Science, 1997. ISBN 9780865422568. 
  • Hilton-Taylor, C., 2000. 2000 IUCN Red List of Threatened Species. UICN, Gland, Suïssa i Cambridge, la Gran Bretanya. xviii + 61 p. (amb 1 CD-ROM).
  • Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828. 
  • Nelson, J. S. Fishes of the World (en anglès). 3a edició. Wiley, 1994. ISBN 978-0-471-54713-6. 
  • Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland, Estats Units.
  • Strawn K., 1954. The pushnet, a one-man net for collecting in attached vegetation. Copeia 1954:195-197.
  • Vincent, A., 1995. A role for daily greetings in maintaining seahorse pair bonds. Animal Behavior, 49: 258-260.
  • Wheeler, A., 1977. Das grosse Buch der Fische. Eugen Ulmer GmbH & Co. Stuttgart. 356 p.
  • Wheeler, A. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Macdonald, 1985. ISBN 978-0356107158. 
  • Whiteman, E. A. i I. M. Côté, 2004. Monogamy in marine fishes. Biol. Rev. 79:351-375.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (editors), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cavall marí nan
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cavall_marí_nan&oldid=33826713»