Vés al contingut

Història de les monedes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Moneda de Lídia. D'electre. Del 600 aC aproximadament.
Denari romà mostrant eines d'encunyar per martellejat. La imatge i la inscripció corresponen a la deessa Juno Moneta.

La història de les monedes s'estén des de temps molt antics fins a l'actualitat i està relacionada amb els diners, el comerç i l'economia en general. També té lligams molt estrets amb la fabricació de les monedes físiques i la numismàtica.

Materials

[modifica]

Les monedes “modernes” han estat fabricades de materials metàl·lics principalment. Però hi ha exemples d'unitats monetàries d'altres materials.

Materials no metàl·lics d'origen natural

[modifica]

Sovint associades al concepte de diner mercaderia hi ha pseudo-monedes de materials no metàl·lics. Un dels exemples típics és el d'algunes conquilles, els cauris i altres, usades com a monedes. Altres unitats emprades per a comprar i bescanviar es basaven en plomes d'ocell, pells adobades, llavors de cacau, peces acabades de sílex (puntes de fletxa i altres), peces de tapa (teixit polinesi d'escorça),[1] closques de tortugues marines, ...etc.

Minerals treballats

[modifica]

Entre els materials “ceràmics” (ceràmics des del punt de vista tecnològic) poden comptar-se algunes peces tallades de jade emprades a la Xina com a moneda.[2][3] També a la Xina hi ha exemples de monedes fabricades de vidre.

Metalls i aliatges

[modifica]

Aliatges naturals

[modifica]

Entre les primeres monedes usades a occident es troben les fabricades a partir d'electre, un aliatge natural. Més modernament hi ha un aliatge originalment natural,[4] el monel, que ha estat emprat en encunyacions singulars de monedes i medalles.[5]

Metalls nobles tradicionals

[modifica]

Monedes d'or i d'argent de gran puresa (generalment de 22 quirats o més, en el cas de l'or) han format la base del sistema monetari de molts països durant segles.

Billó

[modifica]
Article principal: Billó

Inicialment el billó era un aliatge de plata amb un percentage de coure significatiu però relativament petit. La llei de plata es va anar rebaixant fins que el billó només tenia una quantitat ínfima de plata.

Altres aliatges

[modifica]

Pel que fa a la moneda menuda ha estat encunyada de metalls i aliatges diversos: alumini, níquel, coure, bronze, llautó, ...etc.

Seques

[modifica]
Article principal: Seca

Un aspecte important en la història de les monedes és el de la seva fabricació. Inicialment les monedes s'encunyaven, per colada o martellejat, en seques provisionals. Aquests sistemes antics eren artesanals i no necessitaven locals grans ni un gran nombre de menestrals. Això permetia establir centres de producció múltiples repartits per ubicacions variades i funcionant per tongades en temporades curtes. D'acord amb la voluntat de les autoritats de torn.

Una exposició general pot basar-se en una classificació convencional assignant quatre períodes històrics, d'acord amb el procés d'encunyació.

Seques de temps antics

[modifica]

Les seques primitives corresponen als antics regnes o imperis coneguts: antiga Xina, antiga Índia, imperi persa, regne de Lídia, Grècia clàssica, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient...

Seques des de l'any 1000 fins a l'any 1500

[modifica]

Recollint la tradició anterior, pràcticament tots el territoris amb una certa autonomia i totes les autoritats (emperadors, reis i senyors feudals, entre altres) encunyaren monedes pròpies. Els aliatges inicials es basaven el l'or i l'argent. I les monedes petites incorporaven aliatges de coure. El mètode d'encunyació era el de martellejat, amb un operari colpejant un encuny superior mòbil (trossell) contra un encuny inferior fixat en un suport (pila).

Seques des de l'any 1500 fins a l'any 1900

[modifica]

A partir de l'any 1500, segons indica la cronologia, comencen a introduir-se màquines d'encunyar que faciliten la fabricació de moneda, acceleren el procés i abarateixen els costos de producció.

Seques modernes

[modifica]

En el segle xx, i pràcticament des del segle anterior, les seques encunyen amb màquines mogudes per alguna forma d'energia externa. Els mètodes han arribat a una maduresa difícil de millorar (tot i que el progrés sempre és possible) i és poc pràctic explicar amb detall la maquinària i el procediment de cada seca en particular.

Cronologia. Introducció

[modifica]

Una de les formes d'exposició del tema és una cronologia de fets documentats de manera semblant a una llista. Un cop presentada aquesta llista (necessàriament incompleta), les consultes de fets puntuals són molt fàcils. Si un esdeveniment conegut i notori no figura a la cronologia, és molt fàcil d'afegir.

Cronologia

[modifica]

Any 600 aC

[modifica]

Any 500 aC

[modifica]

Any 400 aC

[modifica]
Denari de Juno Moneta. Vegeu la inscripció.

Any 300 aC

[modifica]
  • 269 aC. Encunyació, per primer cop, dels denaris de plata. La seca estava al costat del temple de Juno Moneta a Roma. Els primers denaris portaven la imatge de la deessa i el seu epítet de "Moneta". D'aquí derivà el terme "moneda" aplicat a la peça monetària.[10]

Era cristiana

[modifica]
Denari d'August. Encunyat a Cesaraugusta.

Des del punt de vista de la història numismàtica hi ha alguns fets bíblics que es poden recordar.

  • La moneda presentada pels fariseus a Jesús era un denari d'August. L'emperador que havia ordenat l'empadronament i, indirectament, el responsable del naixement de Jesús a Betlem.
« “...Doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu...” »
— Marc 12, 17.
  • L'expulsió del mercaders del Temple de Jerusalem inclogué els canvistes de moneda.
  • El preu de la traïció de Judes Iscariot foren trenta monedes de plata. No queda clar de quines monedes es tractava. La versió llatina diu : “At illi constituerunt ei triginta argenteos” (Mateu, 26-15). Hi ha bons arguments per a creure que es tractava de sicles de Tir.[11]
  • En la paràbola dels talents el terme talent implicava una quantitats de diners molt gran.

Any 400

[modifica]
Sòlid d'Odacre

Any 500

[modifica]

Any 900

[modifica]

Any 1000

[modifica]
  • 1064. “... XX mancusos auri monetae Barchinonae...” en un testament.[19]
  • 1067. “... propter uncias centum quinquaginta mancusorum auri Barchinonae ...”. Referència als mancusos d'or de Barcelona.[20]
  • 1067. Arnau Mir de Tost vengué al comte de Barcelona el castell de Casserres pel preu de mil unces d'or, que són set mil mancusos de moneda de Barcelona.[21]
  • 1098. Moneda encunyada a la seca de Manresa.[22]

Any 1100

[modifica]

Any 1200

[modifica]
  • 1247. Seca de València.[24]
  • 1262. “...monetam argenti quæ vocatur millares...”. Millaresos a Montpeller.[25]
  • 1284-1285. Poc abans de començar la Croada contra la Corona d'Aragó, Pere el Gran s'adreçava al trobador Pere Salvatge -que defensava la part contrària- amb un sirventés. Hi ha dos termes de monedes en el poema que identifiquen els adversaris: els jaqués aragonesos (encunyats a la seca de Jaca) i els tornesos (encunyats a la seca de Tours).
« Mas cuy que plass'o cuy que pes,

los mieus jaqués,
 se mesclaran ab lor tornés

»
— Sirventés de Pere el Gran.[26][27]
  • 1285. Ordinacions de Pere el Gran. “Açò és ordonament de moneda com se deu fer".[28][29]
    • Un fet curiós és que l'ordinació de Pere el Gran determina amb detall l'àpat que han d'oferir els treballadors novells de la seca als companys veterans.

Any 1300

[modifica]
  • 1342. Florí d'or d'Aragó
  • 1358-1377. Jacobus Mulekyn de Florència, “master moneyer” en una seca d'Edimburg (Escòcia).[32]
  • 1364-1393. Bonagius de Florència, “master moneyer” en una seca d'Escòcia.[33]
    • La presència i activitat de dos mestres florentins podrien explicar la terminologia antiga de les seques angleses i escoceses (trossello/pila, en italià; trossell/pila, en català: trussell/pile, en anglès).
  • 1382. Seca d'Avinyó.[34]
  • 1393. Carles III de Navarra col·leccionista de monedes: “Razón de las monedas extranjeras que compró el Rey de Navarra Don Carlos III, llamado el Noble, para su diversion en el año 1393”.

Any 1400

[modifica]
  • 1407. Arrendament de la seca de Perpinyà pel rei Martí l'Humà. Indica els detalls d'una moneda d'argent: el croat d'Aragó.
« Item, que la dita moneda dargent sia appellada croats Darago e sia de la una part una testa ab Corona Reyal qui mostré mige cara, sens altres obres entorn sino les letres seguents: Martinus, Del gracia Rex Aragonum, e de la altre part hage un cayro de senyal reyal en mig de un migs compassos que sien granarats sens altres obres entorn e sien hi les letres seguents: Christus Rex venit in pace. E de la moneda manuda per semblant manera. »
— Decret de Martí l'Humà. València 1407.
  • 1414. "Dues balances de pesar florins, una gran e altra xiqua, ab lurs pesals..."[35]
  • c 1458. Jaume Garcia, arxiver reial de Barcelona, redacta un resum de la legislació sobre monedes dels Països Catalans.[36]
  • 1462. El Consell de Cervera acorda fer batre moneda.
Volant d'encunyació de 1831, M.A.N., Madrid
Màquines d'encunyar del segle XVI
En tot el segle xvi s'idearen i construïren diverses màquines d'encunyar que substituïren l'antic procediment d'encunyar per martellejat. Bàsicament hi ha dos procediments diferents basats en dues màquines diferents: el volant d'encunyació i el molí d'encunyació.[37][38]
  • El volant d'encunyació o premsa de cargol es basa en un desplaçament vertical de l'encuny superior (trossell) contra l'encuny inferior (pila). El moviment el provoca la rotació d'una barra roscada (cargol o caragol) a l'interior d'una femella que no pot girar. L'energia d'accionament és humana: dues persones que mouen el volant i un tercer operari que enretira la moneda encunyada i posa un cospell per a la propera encunyació.
  • En el mètode de molí d'encunyació o encunyació per corró, una pletina metàl·lica de secció rectangular (riell) és obligada a desplaçar-se entre dos corrons. Aquests corrons, a més de provocar el moviment del riell, van encunyant les cares superiors i inferiors de les monedes mitjançant dos encunys integrats en els corrons respectius. En funció de la llargària del riell, a la sortida dels corrons hi ha diverses monedes encunyades que formen part del riell. L'únic que resta és retallar cada moneda de manera mecànica.
    • En el molí o "ingenio" de Segovia l'energia hidràulica proporcionava el moviment de les màquines. A la seca de Barcelona s'empraven animals de tir (probablement rucs o mules, com a les sínies.)
  • En els inventaris dels segles XV i XVI hi una màquina o eina anomenada “tisores” o “tiseres” sense descripció. Podria tractar-se d'una eina de tallar, d'una eina d'encunyar (semblant a unes alicates) o d'ambdues.

Any 1500

[modifica]
  • 1534. Edificada una casa general de monedes a Barcelona, incoprporant les seques de Pamplona, Burgos, Saragossa, Toledo, Perpinyà, Cuenca, Fuentes i la pròpia de Barcelona.[43]
  • 1535. Cèdula de Carles V disposant l'encunyació de monedes d'or i d'argent a Barcelona.
« «Que el oro se labre de ley de 22 quilates y dello se hagan piezas

de oro de peso de 68 piezas cada un marco de Castilla, ques la ley y peso de los mejores escudos de Italia, acuñados de la una parte nuestras armas Reales con el águila rampante ymperial y un letrero que diga: Carolus quintus Imperator, y de la otra parte tenga una cruz y en cada estremo dellas la corona ymperial y un letrero que diga Hispaniarum et utriesque (sic) Secute Rex y que estos se llamen escudos ymperiales y que la plata se labre de la ley de a onze dineros y quatro granos y della se hagan unas piezas que se llamen tostones de plata y que quatro dellas tengan el verdadero valor que tubiere un escudo ymperial de oro y sean del mismo cuño, armas, devisas y letreros v así mismo se labren de la misma ley reales que de la una parte tengan la misma cruz y letrero que han de tener los dichos escudos ymperiales y de la otra las colunas con nuestra devisa del plus ultra y algunos medios reales de las mismas señales todo al respeto y valor de los dichos ymperiales de plata que tres reales valgan un tostón de plata y tengan el verdadero valor en ley y peso de manera que doce reales valgan un escudo ymperial d'oro en verdadero valor...» Barcelona 30 de Mayo de 1535.—Firma autógrafa. Secretario Cobos.

»
— Cèdula de Carles V.
  • 1551. Proves de la primera premsa d'encunyació per laminació, també anomenada de corrons o de molinet.[44]
  • 1551. Introducció de la premsa de cargol a Anglaterra. Protestes dels encunyadors tradicionals de monedes. Ús parcial per a encunyar medalles i similars.[45]
  • 1553. Antoine Brucher, un gravador o calcògraf francès va dissenyar un laminador.[46] Alguns autors li atribueixen la invenció d'una premsa de molinet (Premsa d'encunyar “au moulin”).[47]
  • 1554. Aubin Olivier es designat responsable de la seca mecanitzada de Paris (Moulin des Ëtuves).[49]
  • 1560. El francès Eloy Mestrelle comença a encunyar moneda a la seca de la Torre de Londres amb màquines construïdes per ell mateix.[50]
  • 1567. La seca de la ciutat de Hall (Tirol) fou la primera en adoptar amb èxit l'encunyació de moneda amb una màquina de corrons.[51]
  • 1568. Benvenuto Cellini va publicar un tractat sobre vuit oficis relacionats amb els argenters. Alguns capítols parlen de l'encunyació de monedes.[52]
  • 1586. La seca de Segòvia comença a encunyar monedes amb molinet (premsa de corrons o de laminació).[53][54]
    • Instal·lació hidràulica.[55]
    • Maquinària d'encunyar.[56][57]

Any 1600

[modifica]
  • 1610. Els consellers de Barcelona demanaven permís per a encunyar moneda (de forma exclusiva en tot el Principat) mitjançant un molí basat el molí encunyador de Segòvia.[58]
  • 1611-12. Condemnes per robatori de monedes a Catalunya, principalment portades per les víctimes en “mocadors”.[59]
  • 1612. La seca de Barcelona encunya ardits amb una petita proporció d'argent.
  • 1629. Alonso de Carranza va publicar un llibre donant suport a Tomàs de Cardona, en la proposta del valor de les monedes encunyades amb l'or i la plata de les Índies.[60]
  • 1640. Sota la direcció de Jean Varin la seca de Paris encunya monedes d'or amb una premsa de volant.[61]
  • 1641. Contracte entre els paers de Lleida i Joan Aldavó i Pere Badia, fuster i manyà de Barcelona respectivament, en el qual aquests darrers es comprometen a fabricar un molinet equipat amb els encunys i punxons i tota mena d'accessoris necessaris per a fabricar menuts d'aram semblants als que es fabriquen a Barcelona, en el termini de trenta dies, i dur-lo i instal·lar-lo a Lleida.[62]
  • 1642. Inventari d'eines, premsa i encunys a la seca de sisens de Girona.[63]
  • 1645. Encunyació per martellejat prohibida a França.[65]
  • 1645. "Los Concellers deliberaren se fes, y fabricàs un Molinet per estirar i marcar monedes ab un, o dos animals a la Casa de la Seca".[66]
Moneda de plata dels Ahoms. Vers 1780.

Any 1700

[modifica]
  • 1788. Matthew Boulton posa en funcionament una seca accionada per vapor a Birmingham: Soho Mint.[67]

Any 1800

[modifica]
  • 1804. Medalla de platí amb la inscripció: "Droz inventó en París el modo de multiplicar los troqueles; Sepúlveda lo estableció en Madrid, 1804".[68]
  • 1808. Encunyada a Barcelona la primera moneda que incloïa el terme "pesetas". Concretament es tractava d'una moneda de "2 ½ pesetas".[69] Vegeu imatge a la referència adjunta.[70]
  • 1830. L'enginyer suís Jean-Pierre Droz va inventar una virolla partida que permetia encunyar les dues cares i el cantell de les monedes en una única operació.[73][74]
  • 1849. En la Guia de Barcelona de Manuel Saurí hi ha un resum de la seca de la ciutat al llarg del temps. Durant anys, treballant amb màquines fetes a la ciutat la producció fou intensa i rendible (contràriament a altres seques estatals deficitàries). Saurí denuncia la imposició de funcionaris de Madrid i l'espoli de les màquines productives que obligaren al tancament de la seca barcelonina.[77]

Numismàtica científica

[modifica]
Article principal: Numismàtica

Considerant que la numismàtica consisteix en l'estudi de totes les monedes (i de les medalles i altres formes de diners) de tots els temps, parlar de numismàtica científica seria un pleonasme. Cal recordar però que els coneixements científics i tecnològics han progressat molt des de les primeres fabricacions de moneda i els primers col·leccionistes i estudiosos.

Antigament els mètodes possibles es limitaven a l'examen visual, l'examen auditiu (escoltant el dring), el tàctil i algunes proves de duresa (amb llimes o les dents). En l'actualitat hi ha uns quants sistemes d'assaigs no destructius o parcialment destructius (sacrificant una part molt petita d'una moneda única i valuosa) que permeten analitzar les propietats físiques i químiques de la moneda que hom vol estudiar.[78][79][80]

Numismàtica professional civil

[modifica]

Hi ha persones que tenen com a professió la numismàtica i estan qualificades per a escollir els mètodes indicats per a identificar i autenticar una moneda.

Numismàtica arqueològica

[modifica]

Les monedes conegudes permeten perfeccionar el coneixement d'un jaciment arqueològic. Eventuals monedes desconegudes trobades en una recerca són objecte d'un interès especial.[81]

Numismàtica forense

[modifica]

Sempre que hi ha una moneda (o més d'una) relacionada amb un delicte, l'estudi de la moneda com a prova forma part de les tècniques forenses.[82]

Referències

[modifica]
  1. ↑ George Musalas Colvocoresses. Four Years in a Government Exploring Expedition: To the Island of Madeira, Cape Verd Islands Brazil ... &c., &c. .... Cornish, Lamport & Company, 1852, p. 181–. 
  2. ↑ Henry Dunning Macleod. A Dictionary of Political Economy: Biographical, Bibliographical, Historical, and Practical. Longman, Green, Longman, Roberts, and Green, 1863, p. 667–. 
  3. ↑ LE SYSTÈME MONÉTAIRE DES CHINOIS. Édouard BIOT.
  4. ↑ United States. Bureau of Standards. Nickel and Its Alloys. U.S. Government Printing Office, 1924, p. 153–. 
  5. ↑ Vtg Monel Medal 60 Years of Progress 1905 - 1965 2" Nickel-Copper Alloy[Enllaç no actiu]
  6. ↑ Colin Hines. The Croesus Club. iUniverse, 2008, p. 63–. ISBN 978-0-595-45753-3. 
  7. ↑ Mrs. Delvalle Lowry Varley. Rudimentary Treatise on Mineralogy: For the Use of Beginners. John Weale, 1849, p. 162–. 
  8. ↑ Xenophon (of Athens.). Xenophon's Anabasis, newly tr., by a member of the University of Oxford, 1822, p. 235–. 
  9. ↑ Erich Robens; Shanath Amarasiri A. Jayaweera; Susanne Kiefer Balances: Instruments, Manufacturers, History. Springer Science & Business Media, 1 octubre 2013, p. 72–. ISBN 978-3-642-36447-1. 
  10. ↑ Jack Weatherford. La historia del dinero: de la piedra arenisca al ciberespacio. Andres Bello, 1997, p. 78–. ISBN 978-84-89691-45-2. 
  11. ↑ No fueron denarios romanos, fueron siclos de Tiro las 30 monedas de la traición de Judas. José María Martínez Gallego.
  12. ↑ Francisco de Paula Mellado. Enciclopedia moderna: Diccionario universal de literatura, ciencias, artes, agricultura, industria y comercio. Establecimiento Tipográfico de Mellado, 1851, p. 3–. 
  13. ↑ The Numismatic Chronicle, and Journal of the Numismatic Society. Tayor & Walton, 1855, p. 226–. 
  14. ↑ Adeilson Nogueira. Visigodos. Clube de Autores (managed), p. 17–. PKEY:CLDEAU41237. 
  15. ↑ Tremissis de Barcinona
  16. ↑ LA CECA VISIGODA DE BARCELONA.(Notas paleograficas y numismaticas). FELIPE MATEU y LLOPIS.
  17. ↑ Tratado de las monedas labradas en el Principado de Cataluña: con instrumentos justificativos. Antonio Brusi, 1818, p. 277–. 
  18. ↑ Anna M. Balaguer. Història de la moneda dels comtats catalans. Institut d'Estudis Catalans, 1999, p. 68–. ISBN 978-84-7283-460-6. 
  19. ↑ Jaime Villanueva. Viage [sic] literario a las iglesias de España, 12. Imprenta Real, 1850, p. 302–. 
  20. ↑ Claude de Vic. Histoire générale de Languedoc: avec des notes et les pièces justificatives. Privat, 1875, p. 545–. 
  21. ↑ Francesc Fité Llevot; Eduard González Montardit Arnau Mir de Tost. Un senyor de frontera al segle XI. Universitat de Lleida, 2010, p. 232–. ISBN 978-84-8409-355-8. 
  22. ↑ Anna M. Balaguer. Història de la moneda dels comtats catalans. Institut d'Estudis Catalans, 1999, p. 145–. ISBN 978-84-7283-460-6. 
  23. ↑ James Mitchell. The Scotsman's Library: Being a Collection of Anecdotes and Facts Illustrative of Scotland and Scotsmen. J. Anderson, 1825, p. 385–. 
  24. ↑ Vicente Salvador y Monserrat Cruilles (marqués de). Guia urbana de Valencia, antigua y moderna: Dedicada à la Sociedad Económica de Amigos del Pais .... José Rius, 1876, p. 63–. 
  25. ↑ Juan Bautista Barthe. Coleccion de documentos para la historia monetaria de España. J. C. de la Pena, 1843, p. 137–. 
  26. ↑ Francesch Pelay Briz. Lo llibre dels poetas: Cansoner de obras rimadas dels segles XII, XIII, XIV, XV, XVI, XVII y XVIII acompanyat de notas y de un prólech per Francesch Pelay Briz. Ed. de S. Manero, 1867, p. 61–. 
  27. ↑ Víctor Gebhardt. Historia general de España y de sus Indias desde los tiempos más remotos hasta nuestros días, 4: tomada de las principales historias, crónicas y anales que acerca de los sucesos ocurridos en nuestra patria se han escrito. Librería Española, 1864, p. 606–. 
  28. ↑ Maria Eugènia Ripoll Roig. La Seca o Casa de la Moneda de Barcelona: dels precedents al segle xix. Institut d'Estudis Catalans, 2008, p. 108–. ISBN 978-84-92583-16-4. 
  29. ↑ Les monedes catalanes; estudi y descripció de les monedes carolingies, comtals, senyorials, reyals y locals propries de Catalunya. Volum 3. Joaquim Botet i Sisó.
  30. ↑ Joaquin Maria Bovér. Historia de la casa real de Mallorca y noticia de las monedas propias de esta isla. Felipe Guasp y Barberi, 1855, p. 207–. 
  31. ↑ Crónica catalana de Ramón Muntaner: texto original .... J. Jepús, 1860, p. 409–. 
  32. ↑ Registrvm Magni Sigilli Regvm Scotorvm in Archivis Pvblicis Asservatvm. A.D. 1306 - A.D. 1424, 1814, p. 11–. 
  33. ↑ Publications, 1836, p. 2–. 
  34. ↑ Annibale : degli Abati Olivieri Giordani. Illustrazione di un sigillo della zecca di Orvieto. nella stamperia di Lelio dalla Volpe, 1782, p. 7–. 
  35. ↑ DCVB:Pesal.
  36. ↑ El llibre de les monedes de Barcelona i els florins d'or d'Aragó.[Enllaç no actiu]
  37. ↑ Video:Historia y Técnica de la Acuñación de Moneda.
  38. ↑ the COINING TECHNOLOGY HERITAGE project
  39. ↑ Alvaro Campaner y Fuertes. Numismátic balear: Descripción histórica de las monedas de las islas Baleares, acuñadas durante las dominaciones púnica, romana, árabe, aragonesa y española. P.J. Gelabert, 1879, p. 306–. 
  40. ↑ Mary Ellen Snodgrass. Coins and Currency: An Historical Encyclopedia, 2d ed.. McFarland, 22 juliol 2019, p. 46–. ISBN 978-1-4766-7796-5. 
  41. ↑ Thomas J. Sargent; François R. Velde The Big Problem of Small Change. Princeton University Press, 23 novembre 2003, p. 53–. ISBN 0-691-11635-0. 
  42. ↑ Niv Horesh. Chinese Money in Global Context: Historic Junctures Between 600 BCE and 2012. Stanford University Press, 18 desembre 2013, p. 103–. ISBN 978-0-8047-8854-0. 
  43. ↑ Alois Heiss. Descripcion general de las monedas Hispano-cristianas desde la invasion de los Arabes, por Alois Heiss: II. R. N. Milagro, 1867, p. 42–. 
  44. ↑ J. M. de la Portilla; Marco Ceccarelli History of Machines for Heritage and Engineering Development. Springer Science & Business Media, 4 juny 2011, p. 18–. ISBN 978-94-007-1251-5. 
  45. ↑ The Early-Modern period – Striking coins with a Screw press. David Goran.
  46. ↑ Fleischer, Ernst (editor); Skotowe, August. «A Critical Glossary». A: An Appendix to Shakespeare's Dramatic Works (en anglès). Leipzig: Ernst Fleischer, 1826, p. 145. 
  47. ↑ Jacques Savary des Brûlons. Dictionnaire universel de commerce: d'histoire naturelle, & des arts & métiers .... chez les frères Cl. & Ant. Philibert, 1761, p. 941–. 
  48. ↑ James McDermott. Martin Frobisher: Elizabethan Privateer. Yale University Press, 2001, p. 22–. ISBN 978-0-300-08380-4. 
  49. ↑ Jacques-Paul Migne. Encyclopédie théologique: ou, Serie de dictionnaires sur toutes les parties de la science religieuse ... t. 1-50, 1844-1862; nouv, ser. t. 1-52, 1851-1866; 3e ser, 1832, p. 48–. 
  50. ↑ «La frappe au balancier monétaire (son entrée en scène, sa mécanique et son remplacement). Stéphane Tremblay.». Arxivat de l'original el 2021-01-26. [Consulta: 16 gener 2020].
  51. ↑ J. M. de la Portilla; Marco Ceccarelli History of Machines for Heritage and Engineering Development. Springer Science & Business Media, 4 juny 2011, p. 35–. ISBN 978-94-007-1251-5. 
  52. ↑ Benvenuto CELLINI (the Artist.). Due trattati, etc. (Frammento di un discorso di Benvenuto Cellini sopra i principj e 'l modo d'imparare l'arte del disegno.)., 1731, p. 147–. 
  53. ↑ Boletin de la Real Academia de la Historia. TOMO CXCIX. NUMERO III. AÑO 2002. Real Academia de la Historia, p. 321–. GGKEY:GJWAXJQ7YJE. 
  54. ↑ Eugenio Larruga. Memorias políticas y económicas sobre los frutos, comercio, fábricas y minas de España: con inclusion de los reales decretos, ordenes, cedulas, aranceles y ordenanazas expedidas para su gobierno y fomento. Que trata de las producciones, ríos, canales, monedas, medidas, ferias, mercados, y comercio de la provincia de Segovia, y de los principios y progresos de la fábrica de paños del comun de su capital hasta el reynado del señor Carlos II inclusive. por Don Antonio Espinosa, 1791, p. 170–. 
  55. ↑ «REAL INGENIO DE LA MONEDA DE SEGOVIA. Construcción de una rueda hidráulica prototipo.». Arxivat de l'original el 2019-12-19. [Consulta: 17 gener 2020].
  56. ↑ El ingenio de la moneda de Segovia. Monografía numismática. Casto Maria del Rivero.
  57. ↑ Le passetemps de Jean Lhermite, publié d'après le manuscrit original
  58. ↑ Juan Bautista Barthe. Coleccion de documentos para la historia monetaria de España. J. C. de la Pena, 1843, p. 62–. 
  59. ↑ “Don Michaelis De Cortiada Regiam Cancellariam Regentis ...” Decisiones Cancellarii Et Sacri Regii Senatus Cathaloniæ. Anisson et Posuel, 1699, p. 284–. 
  60. ↑ Alonso Carranza. El aivstamiênto in proporcion de las monedas de oro, plata i cobre, i la reduccion destos metales a su debida estimacion, son regalia singular del rei de España, i de las Indias, Nuestro Señor, que lo es del oro i plata del orbe. Por Francisco Martínez, 1629. 
  61. ↑ Angela Redish. Bimetallism: An Economic and Historical Analysis. Cambridge University Press, 2 novembre 2006, p. 57–. ISBN 978-0-521-02893-6. 
  62. ↑ Miquel Crusafont i Sabater. Història de la moneda de la Guerra dels Segadors: (Primera República Catalana) : 1640-1652. Institut d'Estudis Catalans, 2001, p. 231–. ISBN 978-84-7283-596-2. 
  63. ↑ Miquel Crusafont i Sabater. Història de la moneda de la Guerra dels Segadors: (Primera República Catalana) : 1640-1652. Institut d'Estudis Catalans, 2001, p. 263–. ISBN 978-84-7283-596-2. 
  64. ↑ «Un proyecto de estabilización monetaria con expectativas adaptativas en Castilla del Siglo XVII. El arbitrio de Francisco Antonio de Alarcón (1642). Por Claudia de Lozanne Jefferies.». Arxivat de l'original el 2020-01-26. [Consulta: 26 gener 2020].
  65. ↑ Revue des deux mondes. Au Bureau de la Revue des deux mondes, 1868, p. 771–. 
  66. ↑ Miquel Crusafont i Sabater. Història de la moneda de la Guerra dels Segadors: (Primera República Catalana) : 1640-1652. Institut d'Estudis Catalans, 2001, p. 314–. ISBN 978-84-7283-596-2. 
  67. ↑ Sally Baggott. Matthew Boulton: Enterprising Industrialist of the Enlightenment. Routledge, 13 maig 2016, p. 179–. ISBN 978-1-317-09931-4. 
  68. ↑ Museo Arqueológico Provincial de Ourense. Moneda de bronce.
  69. ↑ Revue de la numismatique belge. publisher not identified, 1865, p. 1–. 
  70. ↑ Imatge d'una moneda de 2 ½ pesetas de 1808, encunyada a Barcelona.
  71. ↑ «Dar ad- Darb |» (en anglès). Arxivat de l'original el 2017-12-23. [Consulta: 23 desembre 2017].
  72. ↑ Thomas Spencer Baynes. The Encyclopaedia Britannica: A Dictionary of Arts, Sciences, and General Literature. A. and C. Black, 1878, p. 490–. 
  73. ↑ Jean P. Droz. Rapport fait à la classe des sciences ... sur diverses inventions, 1803, p. 29–. 
  74. ↑ Auge y caída de la acuñación a volante. Jean-Pierre Droz y Philippe Gengembre. Julio Torres[Enllaç no actiu]
  75. ↑ Castellanos. Cartilla numismática: Repertorio de las palabras técnicas de la ciencia de las medallas, 1840, p. 42–. 
  76. ↑ Michel Hennin. Histoire numismatique de la révolution française, ou, Description raisonnée des médailles, monnaies, et autres monumens numismatiques relatifs aux affaires de la France: depuis l'ouverture des États-généraux jusq'à l'établissement du gouvernement consulaire. J.S. Merlin, 1826, p. 565–. 
  77. ↑ Manuel Saurí. Guía general de Barcelona. Imp. de Manuel Saurí, 1849, p. 206–. 
  78. ↑ Cécile Morrisson. La Numismatique. Presses universitaires de France (réédition numérique FeniXX), 1992, p. 2–. ISBN 978-2-13-067969-1. 
  79. ↑ Microstructure and chemical composition of Roman orichalcum coins emitted after the monetary reform of Augustus (23 B.C.). Melania Di Fazio, Anna Candida Felici, Fiorenzo Catalli & Caterina De Vito.
  80. ↑ Glíptica: camafeus i entalles de la Universitat de València. Universitat de València, 2001, p. 69–. ISBN 978-84-370-4928-1. 
  81. ↑ Institut d'Estudis Catalans. Laietània interior : marques i terrisseries d'àmfores al Vallès Occidental i Oriental. Institut d'Estudis Catalans, 17 octubre 2019, p. 74–. ISBN 978-84-9965-486-7. 
  82. ↑ Journal of Forensic Investigation. Gold Coin Crime. A Case Report

Vegeu també

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Història_de_les_monedes&oldid=33659130»