Història dels escacs a Catalunya
La història dels escacs a Catalunya cobreix el desenvolupament dels escacs des de l'edat mitjana fins a l'actualitat en territoris catalans, així com els seus jugadors i associacions més cèlebres.
Història
[modifica]Un dels esports més antics que existeixen és el dels escacs. Al segle xi ja apareixen esmentats els jocs d'escacs en documents catalans, com en els testaments del comte Ermengol I d'Urgell (devers el 1010) i de la comtessa Ermessenda de Carcassona, vídua de Ramon Borrell de Barcelona (del 1058). Un dels manuscrits europeus sobre els escacs de més circulació en els segles XIV i XV va ser el Scacorum ludus seu de moribus et officiis nobilium (també titulat Moralisatio super ludum scacorum o Solacium ludi scachorum) del dominicà Jaume de Cessoles, traduït a totes les llengües i del qual se'n conserven diversos manuscrits de dues versions catalanes[1] titulades De les costumes dels hòmens e dels oficis dels nobles sobre el joc dels escacs (editada el 1900) i Llibre de bones costums dels hòmens e dels oficis dels nobles (editada el 1902). Pel fet que les partides es jugaven amb fortes apostes de diners l'Església va prohibir els escacs, així com Joan I de Catalunya-Aragó (1390).
Més difícil és determinar en quina data aquest joc es convertí en esport. L'any 1866, l'austríac Steinitz fou proclamat com el primer campió del món d'escacs. A partir d'aquesta data, per tant, els escacs es convertiren plenament en una pràctica esportiva. Inicialment els escacs es començaren a practicar a Catalunya a locals de cafè com el Barcelona, l'Espanyol, el Comtal o la Sala Imperio. El gran impulsor de l'escaquisme fou Plàcid Soler i Bordas, campió de Catalunya el 1924. Soler fou soci fundador del Club Escacs Barcelona (15 de setembre de 1921[2]) i de l'Escacs Comtal Club (1923). La Federació Catalana d'Escacs nasqué l'any 1925, representant el mateix any els escacs de l'Estat a la Federació Internacional. Entre 1927 i 1929 aparegueren una quarantena d'entitats fora de Barcelona, de les que una de les primeres fou el CE Mataró. La Federació Espanyola fou creada el 1927 a Barcelona i el primer president fou Joan Bertran. "Els Escacs a Catalunya" fou una publicació en llengua catalana que s'edità entre els anys 1927 i 1938. En foren els creadors Plàcid Soler, Josep Albert, Rafael Domènech i Fabià Fernàndez.[3]
Als anys 40 i 50 destacà el mallorquí, però pertanyent a la Federació Catalana, Arturo Pomar. L'any 1946, amb només 14 anys, es proclamà campió d'Espanya. El 1954 esdevingué Mestre Internacional i el 1962 Gran Mestre Internacional. El 1950 es fundà el Club Escacs Vulcà.
El 1975 nasqué el Catalunya Escacs Club al districte de Sants-Montjuïc. El 1999 es fusionaren els clubs Barcelona i Vulcà naixent el Club Escacs Barcelona-Vulcà. Als anys 90 destacà Miquel Illescas, Gran Mestre Internacional des del 1988.
Personalitats destacades dels escacs catalans
[modifica]Dècada de 1910
Dècada de 1920
Dècada de 1930
Dècada de 1940
Dècada de 1950
Dècada de 1960
- Jordi Puig i Laborda
- MI Miquel Farré i Mallofré
- Rafael Saborido i Carné
- Pere Puig i Pulido
- Júlia Maldonado
Dècada de 1970
Dècada de 1980
Dècada de 1990
- GM Miquel Illescas
- GM Alfons Romero Holmes
- GM Jordi Magem i Badals
- GM David García Ilundáin
- MI Víctor Vehí Bach
Dècada de 2000
- MI Josep Anton Lacasa Díaz
- GM Lluís Comas i Fabregó
- GM Josep Oms Pallisé
- GM Marc Narciso Dublan
- GM Josep Manuel López Martínez
- GM Òscar de la Riva Aguado
Dècada de 2010
Referències
[modifica]- ↑ «El joc d'escacs en la literatura catalana». Bibliofília: recull d'estudis, observacions, comentaris y notícies sobre llibres en general y sobre qüestions de llengua y literatura catalanes en particular, Vol. 06, 12-1913.
- ↑ «Edición del 12 de desembre de 2003, Página 29 - Hemeroteca - MundoDeportivo.com». [Consulta: 19 desembre 2017].
- ↑ Javier. «ESCACULTURA: ELS ESCACS A CATALUNYA», 29-08-2008. [Consulta: 19 desembre 2017].
Enllaços externs
[modifica]Bibliografia
[modifica]- 100 anys d'esport català. Diari Avui. Albert Suñé i Ysamat i Josep Porter i Moix.