Vés al contingut

Hezbol·là

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Hizbollah)
Infotaula unitat militarHezbol·là
‮حزب الله‬ Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític, organització armada, organització terrorista i actor no estatal Modifica el valor a Wikidata
Anomenat en
referència a		Hizb Allah Modifica el valor a Wikidata
SeuBeirut Modifica el valor a Wikidata
Fundaciódècada del 1980 Modifica el valor a Wikidata
FundadorMohammad Hussein Fadlallah, Ali Akbar Mohtashamipur i Imad Mughniyah Modifica el valor a Wikidata
PaísLíban Modifica el valor a Wikidata
Unitats subordinadesServeis Socials de Hesbol·là, Unitat de Predicació i Activitat Cultural, Resistència Islàmica al Líban i força armada d'Hesbol·là Modifica el valor a Wikidata
Ideologiaislamisme polític, antisionisme, antiimperialisme, nacionalisme àrab, khomeinisme, antisemitisme, sentiment antioccidental i panislamisme Modifica el valor a Wikidata
Quarter generalBeirut Modifica el valor a Wikidata
Guerres i batalles
Guerra civil libanesa, Guerra del Líban de 2006, conflicte del Líban de 2008, Guerra civil siriana i conflicte Israel–Hesbol·là (2023-actualitat) Modifica el valor a Wikidata
Cultura militar
Banderabandera de l'Hesbol·là Modifica el valor a Wikidata
Lloc webmoqawama.org.lb Modifica el valor a Wikidata

Hezbol·là[1] (àrab: حزب الله, Ḥizb Allāh, literalment ‘Partit de Déu’), transcrit també com a Hizbul·là, Hesbol·là o amb altres variants, és un partit polític islamista xiïta libanès amb un braç civil i un braç armat. Va ser fundat l'any 1982 per a combatre l'ocupació israeliana del sud del Líban.[2] En el Líban, és un partit polític reconegut legalment que fins i tot ha arribat a formar part del govern i del parlament. Aquesta organització és, juntament amb Amal, la principal expressió política de la comunitat xiïta libanesa, el grup religiós més important del país.

Compta, l'any 2022, amb 13 diputats al parlament libanès. Amb els seus aliats conforma un bloc majoritari de 70 dels 128 membres del parlament. Ha alternat l'oposició i la participació en el govern del Líban, amb poder efectiu de decisió o veto degut al sistema de govern del país. Paral·lelament té una estructura militar amb desenes de milers de combatents, que ha estat activa en diferents conflictes bèl·lics.

Degut als seus atacs contra civils a Israel i el seu suport ideològic a altres organitzacions com Hamàs i Gihad Islàmic, és considerat pels Estats Units i per altres països occidentals com una organització terrorista. Altres països el consideren un moviment de resistència,[3] organització política,[4] o es mantenen neutrals.[5] El grup rep un important suport financer i militar de l'Iran, posicionant-se com el principal membre de l'Eix de Resistència, una aliança oposada a la influència occidental i israeliana a l'Orient Mitjà.[6]

Fundació i evolució

[modifica]

Després de la invasió israeliana del 1982 i el setge de Beirut, Amal inicià la lluita de guerrilles al sud del país. Ruhol·lah Khomeini va demanar xiïtes de tot el mon de fer actes d'autosacrifici per assegurar l'exportació de la revolució islàmica[7] com a rival de l'antic moviment Amal. L'objectiu principal de Hezbol·là va ser acabar amb l'ocupació israeliana del sud del Líban i l'eliminació del govern dominat pels cristians per qualsevol mitjà, incloent el martiri, que considera la forma més elevada de mort, exigint als creients cometre actes de martiri i abnegació.[8]

Hezbol·là es sumà a la guerra des de la seva fundació, caracteritzant-se per un ús de tota mena de tàctiques, des d'accions de guerrilla, atacs amb explosius, atacs suïcides (sobretot els primers anys) fins a llençament de coets cada vegada més sofisticats i drons.[9] Hezbol·là va tenir un paper important en la guerra civil libanesa, oposant-se a les forces nord-americanes el 1982 i 1983 i oposant-se a Amal i Síria durant la Guerra dels Camps entre 1985 i 1988.

Presència als carrers de Tir de Hezbol·là.

A la dècada de 1990, Hezbol·là va passar d'un grup revolucionari a un de polític, en un procés que s'ha descrit com la libanització de Hezbol·là. A diferència de la seva posició revolucionària intransigent a la dècada de 1980, Hezbol·là va transmetre una posició contemporitzadora cap a l'estat libanès, dins el qual començà a participar mantenint el seu propi entramat d'estructures socials, econòmiques, comunicatives i militars.[10] També a partir dels anys 1990 canvià la seva relació amb Síria, que en acostar-se a l'Iran esdevindria el seu aliat i li permeté mantenir la seva infrastructura militar mentre controlava el Líban.

A més del seu braç armat, el moviment té una infraestructura civil que proveeix la població de serveis socials, sanitaris i educatius. La seva campanya de reconstrucció Jihad al-Bina ha realitzat diversos projectes de desenvolupament econòmic i d'infraestructures a les àrees del Líban amb població majoritària xiïta. El suport que rep Hezbol·là entre la població xiïta s'expressa amb els tretze diputats que té l'organització en el parlament del Líban (2022), formant amb els seus aliats un bloc majoritari de 70 dels 128 membres del parlament. Ha format part del govern de coalició.

Hezbol·là té un suport explícit per part de Síria, i conseqüentment es manifestà contra l'evacuació de les tropes sirianes després de l'anomenada Revolució del Cedre. Pel que fa a Israel, l'organització no reconeix la seva legitimitat, dona suport a la resistència palestina i la seva retòrica apunta cap a la destrucció d'aquest estat.[11]

El Secretari General de Hezbol·là és el sàyyid Hassan Nasral·là.[12]

Hassan Nasral·la.

Les àrees del Líban amb més suport són les de majoria xiita, a tot el sud, a Beirut i els seus voltants, i al nord de la vall de Beqaa i la regió de Hirmil.

Ocupació Israeliana del Sud del Líban

[modifica]
Article principal: Guerra del Líban de 1982

Hezbol·là fou la principal força combatent en la resistència libanesa contra l'ocupació israeliana del sud del Liban, al costat de forces com Amal, les forces del Front Nacional de Resistencia Libanès com el Partit Comunista Libanès i faccions palestines com el FPAP-GC. La guerra per expulsar els ocupants i l'Exèrcit del Sud del Líban.

A finals de 1985, Hezbol·là havia aconseguit expulsar la Força Multinacional del Líban i en obligar les Forces de Defensa d'Israel (FDI) a retirar-se de Beirut i una gran part del sud del Líban fins a una petita franja de terra al sud.[13]

El conflicte suposà al voltant de 3.000 victimes mortals, una tercera part membres de Hezbol·là i les forces de la resistència libanesa, una tercera part ocupants israelians i els seus aliats de l'Exèrcit del sud del Líban, i una tercera part població civil. Al llarg del conflicte, i malgrat la superioritat militar ocupant, Hezbol·là cresqué i reforçà la seva presència, organització i capacitat militar, passant de la guerra de guerrilles a cada vegada majors operacions. Finalment el conflicte acabaria amb la derrota i la retirada de les tropes israelianes ocupants del Líban el juny de 2000. Sense el suport israelià l'Exèrcit del sud del Líban, sense base popular, va col·lapsar ràpidament. Hezbol·là va saber capitalitzar políticament la victòria contra Israel i reforçà el seu suport popular i paper polític al Líban.

Atemptats

[modifica]
Atemptat d l'AMIA.

Hezbol·là ha estat involucrat en diversos casos de conflicte armat amb Israel. Entre 1982 i 1986, hi va haver 36 atacs suïcides al Líban dirigits contra les forces nord-americanes, franceses i israelianes com els atemptats de l'ambaixada dels Estats Units a Beirut de 1983 i a les casernes de la Marines a Beirut de 1983,[14] causant 659 víctimes mortals.[15] Hezbollah nega la seva implicació en alguns d'aquests atacs, tot i que se l'acusa d'estar implicat o vinculat a alguns o tots ells.[16] Des de 1990, els actes i intents terroristes dels quals s'ha culpat Hezbol·là inclouen els bombardeigs i atacs contra civils i diplomàtics com l'Atemptat a l'ambaixada israeliana de Buenos Aires de 1992[17] o l'Atemptat a l'AMIA.[18]

Guerra de 2006

[modifica]
Article principal: Guerra del Líban de 2006
Àrees controlades per Hezbol·là el 2006.

En l'any 2006, dos soldats de les Forces de Defensa d'Israel (FDI) desplegades en els Alts del Golan (zona fronterera entre Israel, Palestina, el Líban, Jordània i Síria) foren raptats en un atac per efectius de Hezbol·là. Aquest fet desencadenà la major ofensiva de les FDI des de l'operació "Pau de Galilea" de l'any 1982 amb la intenció de destruir Hezbol·là. El conflicte durà 34 dies, en els quals Israel tornà a envair territori libanès de forma il·legal i contra totes les lleis internacionals. L'ofensiva fou un fracàs, i malgrat el fort desplegament, la superioritat militar amb avions, vehicles blindats, vaixells de guerra i intensos bombardejos, incloses ciutats i zones civils, no aconseguí colpejar significativament la resistència libanesa, que fou capaç de mantenir el llançament de coets contra territori israelià de forma sostinguda mentre lliurava una guerra de guerrilles contra les tropes desplegades al Líban.[19] Posteriorment Israel reconegué haver subestimat la capacitat militar de Hezbol·là, que havia dedicat anys des de la retirada dels ocupants del sud del Líban, a construir una infraestructura militar molt més forta.[20]

El conflicte acabà amb la Resolució 1701 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i la retirada completa de l'exèrcit israelià de tot el territori libanès amb desplegament de 13.000 soldats de forces d'interposició de l'ONU (UNIFIL). L'acord ha patit vulneracions per part tant d'Israel, amb incursions aèries i atacs, com per part de Hezbol·là segons l'UNIFIL.[21]

Es calcula que deu anys després d'acabada la guerra Hezbol·là havia violat la Resolució 1701 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides més de 8.000 vegades i disposava de 100.000 coets i míssils de curta, mitjana i llarga distància, cinc vegades més del que tenia durant la guerra,[22] augmentant fins a 130.000 en 2018[23] i 150.000 en 2023.[24]

Guerra civil siriana

[modifica]
Article principal: Guerra civil siriana

A mesura que el grup es feia més poderós es va convertir en una força en què Baixar al-Àssad podia confiar, i va enviar milers de combatents a reforçar les forces d'Assad quan va esclatar la Guerra civil siriana el 2011.[25] El 25 de maig de l'any 2013, el partit Hezbol·là va escenificar el seu suport cap al president Baixar al-Àssad i va assegurar que les seves forces continuaran combatent en la guerra civil fins a la victòria final sobre els rebels i grups gihadistes sirians.[26] Tingué una participació destacada en alguns episodis de la guerra ,especialment en àrees properes al Líban, com la batalla de Al Qusayr, el 2013, però també en altres escenaris com la batalla d'Alep.

L'esclat de la guerra russo-ucraïnesa en 2022 va comportar la retirada de personal i recursos militars russos, el principal aliat de Baixar al-Àssad, i els atacs d'Israel a Iran i els forts cops contra Hezbol·là, també aliats d'al-Àssad, van deixar un buit que els milicians de Tahrir al-Xam van poder aprofitar[27] i el 29 de novembre de 2024 van arribar als afores d'Alep entrant als barris de Hamdaniyah i Nou Alep, capturant cinc districtes amb enfrontaments a altres llocs de la ciutat, inclòs el seu centre.[28]

El 7 de desembre de 2024, les forces de la Sala d'Operacions del Sud de l'oposició siriana van entrar a la Governació de Damasc Rural des del sud i van arribar a menys de 20 quilòmetres de Damasc i l'Exèrcit Àrab Sirià es va retirar de diversos punts dels afores. Simultàniament amb l'avanç cap a Damasc, l'oposició Tahrir al-Xam i l'Exèrcit Nacional de Síria (ENS) al nord van llançar una ofensiva a Homs,[29] mentre que l'Exèrcit Lliure de Síria va avançar cap a la capital des del sud-est. El 8 de desembre, les forces rebels van entrar al barri de Barzeh de la ciutat i Assad va sortir de Damasc[30] per aire amb la seva família en direcció a Moscou.[31]

Guerra entre Israel i Gaza de 2023

[modifica]
Articles principals: Guerra entre Israel i Gaza de 2023 i Front nord de l'operació Espases de Ferro

Els dies 8 i 9 d'octubre de 2023, hi va haver foc creuat entre Hezbol·là i les forces israelianes després que els militants de Hezbol·là disparassin míssils contra Israel des del Líban i Israel respongués amb atacs aeris al Líban.[32] Els atacs de Hamàs a Israel del 7 d'octubre de 2023 van augmentar dràsticament la inseguretat israeliana i la tolerància al risc va canviar significativament envers Hezbol·là molt millor organitzada, armada i entrenada.[24] Hezbol·là va atacar entre 150 i 250 vegades cada setmana entre el 7 d'octubre de 2023 i el 18 d'agost de 2024, la major part d'això ha tingut lloc a les Granges de Shebaa, una petita parcel·la de terra en disputa que ha experimentat un conflicte de baix nivell des de l'any 2000.[33] Aproximadament 100.000 israelians han estat evacuats del nord d'Israel des de l'inici del conflicte.[34]

El 31 de març de 2024, el comandant Ismail Al Zin, responsable la unitat de míssils antitancs de la Força Radwan d'elit de Hezbol·là, responsable de nombrosos atacs contra Israel va morir en un atac amb dron al Líban,[35] i el 14 de maig, Hussein Ibrahim Makki, comandant superior de la unitat del Front Sud que havia comandat la divisió costanera de Hezbol·là.[36] Taleb Abdullah, comandant d'una de les tres divisions de Hezbol·là al sud del Líban va morir en un atac aeri el 12 de juny, suposa el càrrec més alt de la milícia proiraniana mort per part d'Israel des de l'inici de les hostilitats en octubre de 2023.[37] El comandant Muhammad Nimah Nasser va morir en un atac aeri el 3 de juliol.[38] El 27 de juliol, un coet llençat des del sud del Líban va matar dotze joves drusos a un camp de futbol a Majdal Shams, als Alts del Golan, en l'atac més mortífer al nord d'Israel des de l'inici de la guerra, provocant bombardeigs de la força aèria israeliana en resposta,[39] i en resposta, un atac aeri israelià va matar a Beirut Fuad Shukr, el cap militar de major rang de Hezbol·là i assessor del líder Hassan Nasral·là.

Partidaris de Hezbol·là assistint a un discurs de Hassan Nasral·là a Beirut, el 3 de novembre de 2023.

El juliol de 2024, una operació liderada per la Guàrdia Civil i la policia alemanya va desarticular a Barcelona i Badalona una de les estructures logístiques de construcció de munició rondadora de Hezbol·là a Europa, capaços de transportar càrregues explosives de diversos quilos i per la seva mida petita i el seu perfil de vol baix són més difícils de detectar i, per tant, de neutralitzar, i es creu que la xarxa va produir més d'un miler d'unitats, i en molts dels drons usats en la guerra entre Israel i Gaza s'han trobat peces com les adquirides per l'estructura desarticulada.[40]

En resposta a la mort del seu màxim comandant militar Fuad Sukr, la del líder polític de Hamàs, Ismail Haniye i el bombardeig del Líban, Hezbollah va respondre el 4 d'agost de 2024 amb el llançament de més de 300 coets, en l'intercanvi de foc més gran en dues darreres dècades, la majoria interceptats pels sistemes de defensa aèria israeliana, la Cúpula de Ferro, i la resta no van causar danys significatius.[41] A finals d'agost de 2024, el nombre d'atacs de Hezbol·là va augmentar més enllà dels 280 per setmana, i va augmentar el nombre de vols amenaçadors dels avions de guerra israelians que sobre el Líban, que abans de l'estiu de 2024 eren extremadament rars.[24]

Des del 8 d'octubre de 2023 fins al 24 d'agost de 2024 han mort al Líban 560 persones, i entre elles Hezbol·là ha confirmat la mort de 356 milicians i comandants, la majoria al Líban, però també alguns d'ells a Síria.[42] Israel ha realitzat desenes d'atacs aeris a Síria des que va començar la guerra, i en 12 de setembre les forces especials Shaldag de la Força Aèria Israeliana va dur a terme l'atac a un camp de míssils a prop de Masyaf, descendint d'helicòpters, col·locant explosius a les instal·lacions construïdes per l'Iran i van retirar informació sensible. Els atacs a Síria han matat almenys 208 combatents, inclosos 46 militars sirians, 43 membres de Hezbol·là i 24 guàrdies revolucionaris iranians, i 22 civils.[43]

Invasió israeliana del Líban de 2024

[modifica]
Article principal: Invasió israeliana del Líban de 2024

El 17 de setembre de 2024 els cercapersones de Hezbol·là al Líban i Síria van ser piratejats i detonats en un atac coordinat per Israel, causant la mort d'almenys dotze persones, i 2.750 ferits, 200 d'ells greus,[44] i l'endemà van explotar els walkie-talkies, causant la mort d'almenys catorze persones,[45] i 450 ferits.[45]

Un atac aeri israelià al sud de Beirut el 20 de setembre va matar almenys 31 persones,[46] entre elles el cap d'operacions i comandant de la unitat d'elit Radwan de Hezbol·là Ibrahim Aqil i altres membres de la unitat d'elit mentre celebraven una reunió.[47] Aqil estava buscat pel seu suposat paper en els atemptats de l'ambaixada dels Estats Units a Beirut de 1983 que van matar 63 persones, així com els atacs a les casernes de la Marines a Beirut de 1983.[14] El 24 de setembre, Ibrahim Qubaisi, el comandant de la divisió de coets i míssils de Hezbol·là va morir en un dels atacs aeris israelians.[48]

El primer ministre israelià, Binyamín Netanyahu, va demanar als civils del Líban que abandonessin les zones on Israel ataca Hezbol·là, i la població va rebre trucades automatitzades, missatges de text i emissions que els instaven a evacuar la zona,[49] i 100.000 persones es van dirigir cap al nord del país.[50] Fins al 23 de setembre les forces armades israelianes havien atacat mil tres-cents objectius de Hezbol·là al Líban, principalment al sud i l'est del país prop de la frontera del Líban amb Síria i on el grup militant té una forta presència, atacant especialment habitatges on hi havia armament emmagatzemat, causant 492 morts i 1.645 ferits, respostos per nombrosos llençaments de míssils de Hezbol·là.[51]

Avions de combat de la Força Aèria van bombardejar la caserna general de Hezbol·là a Beirut i matar el 27 de setembre Hassan Nasral·là[52] Ali Karaki, comandant de les forces al front sud,[53] i al comandant de la unitat de míssils al sud del Líban, Mohammad Ali Ismail, responsable del llançament d'un míssil balístic cap al centre d'Israel el 25 de setembre, i al seu adjunt Hussein Ahmed Ismail juntament amb altres comandants i militants de Hezbol·là. També va ser abatut Ibrahim Muhammad Qabisi, cap de la Força de Míssils i Coets de Hezbol·là.[52]

La nit del 3 d'octubre de 2024, les Forces de Defensa d'Israel van dur a terme un atac aeri contra el quarter general d'intel·ligència de Hezbol·là en un búnquer subterrani a Dahieh, un suburbi predominantment xiïta al sud de Beirut, on s'havien reunit els líders de Hezbol·là, inclòs Hashem Safieddine, cosí i presumpte successor de Hassan Nasral·là, mort en l'atac aeri israelià a la seu de Hezbollah el 27 de setembre. Safieddine assistia a una reunió amb alts membres de Hezbollah i Esmail Qaani, comandant de la Força Quds,[54] en el moment de l'atac.[55] Ali Hussein Hazima, el cap de la branca d'intel·ligència de Hezbol·là també va morir en l'atac.[56]

Naim Qassem

[modifica]
Naim Qassem en 2009

Naim Qassem fou escollit secretari general de l'organització el 29 d'octubre de 2024.[57]

El 26 de novembre de 2024 es va acordar un alto-el-foc en condicions favorables a Israel[58] amb ànim d'implantar la Resolució 1701 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides després de la mort dels principals comandants de Hezbol·là i més de 3.000 persones i un milió de desplaçats.[59]

La caiguda d'Assad el 8 de desembre de 2024 a la Guerra Civil siriana va trencar efectivament la ruta d'armes, material i personal des d'Iran a Hezbol·là quedant aïllada al sud del Líban, encara més afeblida i vulnerable a l'atac o la infiltració israeliana.[58]

Força militar

[modifica]
Combatents de Hezbol·là en un exercici d'entrenament al poble d'Aaramta, al districte de Jezzine, al sud del Líban.

En 2023 l'estructura militar de Hezbol·là estava liderat pel secretari general Hassan Nasral·là, recolzat pel cap d'operacions i comandant de la Força Radwan, Fuad Shukr, el comandant de més rang i cap de l'unitat estratègica, i Ali Karaki, comandant de les forces al front sud. D'Aqil depenen Wissam al-Tawil, comandant dels Radwan, i Abu Hassan Samir, cap de la unitat dels Radwan i antic comandant de la unitat, i de Karaki depenen Taleb Sami Abdullah, comandant de la unitat Nasser, Muhammad Nimah Nasser, comandant de la unitat Aziz, i Abu Ali Rida, comandant de la unitat Bader.[60] Suhail Hussein Husseini era el responsable de distribuir les armes avançades entre les unitats de Hezbol·là i de la seva unitat de Recerca i desenvolupament.[61]

Hezbol·là no revela la seva força armada. L'agència de codi obert d'intel·ligència militar Janes va avaluar que Hezbollah tenia més de 25.000 combatents a temps complet i potser entre 20.000 i 30.000 reservistes. Segons l'agència de notícies iraniana Fars, Hezbol·là té fins a 65.000 combatents. Sovint es descriu com més poderós militarment que l'exèrcit libanès. El Diari israelià Haaretz qualifica la seva força d'"exèrcit de mida mitjana", passant de 20.000 combatents el 2006 a 45.000 el 2016.[9]

El comandant israelià Gui Zur va anomenar Hezbol·là "amb diferència, el grup guerriller més gran del món".

Combatents de Hezbol·là al sud del Líban.

Disposa de desenes de milers de coets de curt abast, milers de mitjà abast i centenars de llarg abast (fins a 400km).[62][9] Segons l'exèrcit israelià, Hezbol·là en l'actualitat pot llançar fins a 1.500 coets al dia, en comparació amb els 200 de la guerra del 2006. També disposa de milers de coets antitanc ATGM, RPG, una quantitat indeterminada de sistemes antiaeris portàtils o muntats en vehicles,[63] peces d'artilleria, dotzenes de tancs T-55, T-62 i T-72 i centenars de vehicles blindats, dels quals hauria rebut gran quantitat des de l'inici de la guerra a Síria per la seva aliança amb el govern d'aquest país.[64] En els darrers anys, hauria obtingut també drons i vehicles aeris no tripulats.[65][66]

Hezbol·là ha entrenat combatents de les forces especials des de la dècada de 1990, que avui formen part de la Força Radwan, originalment coneguda com a "Força d'Intervenció Ràpida" o "Unitat d'Intervenció", va ser rebatejada l'any 2008 en honor a Imad Mughniyah, un alt líder de Hezbol·là també conegut amb el nom de "Hajj Radwan". Les Forces Radwan tenen una experiència particular en incursions al territori israelià i tàctiques d'unitats petites.[67]

Suport

[modifica]

Una part important de libanesos han expressat el seu suport a la lluita de Hezbol·là contra les diferents agressions i atacs israelianes al Líban. Segons una enquesta publicada pel "Centre d'Investigació i Informació de Beirut" el 26 de juliol durant la Guerra del Líban de 2006, el 87% dels libanesos donen suport als "atacs de represàlia de Hezbol·là al nord d'Israel", un augment de 29 punts percentuals respecte a una similar enquesta anterior realitzada al febrer. Més sorprenent, però, va ser el nivell de suport a la resistència de Hezbol·là per part de comunitats no xiïtes. El vuitanta per cent dels Cristians àrabs enquestats van donar suport, juntament amb el 80 per cent dels drusos i el 89 per cent dels sunnites.[68] El seu paper en conflictes externs com a Síria, en canvi, ha estat menys popular.

Estructura financera

[modifica]

Hezbol·là gestiona els seus fons mitjançant al-Qard al-Hasan, sancionada pels Estats Units des del 2007 com a cobertura per gestionar les activitats financeres del grup terrorista i per accedir al sistema financer internacional[69] movent il·lícitament fons a través de comptes ficticis i facilitadors fent-se passar per una organització no governamental.[70] Ibrahim Ali Daher és el cap de la Unitat Central de Finances de Hezbol·là i supervisa el pressupost i les despeses generals de l'organització.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Hezbol·là - Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 19 octubre 2023].
  2. ↑ «La invasión israelí de 1982, el Hezbollah y una situación que se reedita» (en castellà). Clarin, 13-07-2006. [Consulta: 25 setembre 2021].
  3. ↑ «lgeria's Hezbollah stance 'reflects view on resistance, not terrorism'».
  4. ↑ «Russia says Hezbollah, Hamas not terror groups» (en anglès). Times of Israel.
  5. ↑ «"China's Ambassador in Lebanon: Hezbollah Arms a Trade Matter".» (en anglès). Al-Akhbar. [Consulta: 4 març 2022].
  6. ↑ «L'Eix de la Resistència, els tentacles de l'Iran a l'Orient Mitjà». Diari de Barcelona, 03-11-2023. [Consulta: 13 octubre 2024].
  7. ↑ Helmer, Daniel «Hezbolla's employment of suicide bombing during the 1980's» (en anglès). Military Review, juliol-agost 2006, pàg. 76.
  8. ↑ Helmer, Daniel «Hezbolla's employment of suicide bombing during the 1980's» (en anglès). Military Review, juliol-agost 2006, pàg. 75.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 «Hezbollah. From terror group to army» (en anglès). Haartez, 12-07-2016. [Consulta: 4 març 2022].
  10. ↑ Ranstorp, Magnus «"The strategy and tactics of Hizballah's current Lebanonization process".». Mediterranean Politics, 1, 3, Estiu 1998, pàg. 103-34. DOI: doi:10.1080/13629399808414643..
  11. ↑ Pelletiere, Stephen C. Hamas and Hizbollah: The Radical Challenge to Israel in the Occupied Territories (en anglès). Diane Publishing, p. Summary. ISBN 1428914854. 
  12. ↑ «Profile: Sayed Hassan Nasrallah» (en anglès). Al Jazeera.
  13. ↑ Helmer, Daniel «Hezbolla's employment of suicide bombing during the 1980's» (en anglès). Military Review, juliol-agost 2006, pàg. 79.
  14. ↑ 14,0 14,1 Fabian, Emanuel. «IDF confirms it killed top Hezbollah commander Ibrahim Aqil in Beirut; says Aqil was planning invasion of Galilee» (en anglès). The Times of Israel, 20-09-2024. [Consulta: 20 setembre 2024].
  15. ↑ Pape, Robert. «Suicide Terrorist Campaigns, 1980–2003». A: Dying to win: the strategic logic of suicide terrorism. Nova York: Random House, 2005, p. Appendix 1. (p. 253 of Australian paperback edition). ISBN 978-1-4000-6317-8. 
  16. ↑ «Hezbollah again denies involvement in deadly Buenos Aires bombing». Lebanon.com. [Consulta: 27 gener 2011].
  17. ↑ «Treasury Designates Hizballah Operatives and Financial Facilitators in South America and Lebanon». U.S. Department of the Treasury. Office of Foreign Assets Control, 12-09-2023. [Consulta: 14 setembre 2023].
  18. ↑ Levitt, Matthew. The Global Footprint of Lebanon's Party of God (en anglès). Georgetown University Press, 2013, p. 102. 
  19. ↑ Gabrielsen, Iver «"The evolution of Hezbollah's strategy and military performance, 1982–2006,"». Small Wars & Insurgencies, 25:2, 257–283, DOI: 10.1080/09592318.2014.903636M, 2014, pàg. 257–283.
  20. ↑ Blanford, Nicholas «Hezbollah and the Next War with Israel» (en anglès). Speech, Middle East Institute, 24-05-2010.
  21. ↑ «Monitoring cessation of hostilities and helping ensure humanitarian access to civilian population» (en anglès). UNITED NATIONS INTERIM FORCE IN LEBANON.
  22. ↑ «Hezbollah y sus múltiples violaciones de la Resolución 1701» (en castellà). Forces de Defensa d'Israel, 11-08-2016. [Consulta: 19 octubre 2024].
  23. ↑ «12 años después de la Segunda Guerra del Líbano» (en castellà). Forces de Defensa d'Israel, 06-08-2018. [Consulta: 19 octubre 2024].
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 Daniel Byman, Seth G. Jones, Alexander Palmer. «Escalating to War between Israel, Hezbollah, and Iran» (en anglès). Center for Strategic & International Studies, 04-10-2024. [Consulta: 19 octubre 2024].
  25. ↑ Bassem Mroue, Kareem Chehayeeb. «Hezbollah se debilita aún más tras derrocamiento de Assad en Siria» (en anglès). ABC, 15-12-2024. [Consulta: 15 desembre 2024].
  26. ↑ «El líder de Hezbollah escenifica el seu suport a Al-Assad i promet la victòria sobre els rebels sirians». TV3, 25-05-2013. [Consulta: 25 maig 2013].
  27. ↑ Kent, Lauren. «What’s happening in Syria? A simple guide» (en anglès). CNN, 30-11-2024. [Consulta: 30 novembre 2024].
  28. ↑ «وسط انهيار قوات النظام.. “الهيئة” والفصائل تسيطران على 5 أحياء في مدينة حلب و20 بلدة وقرية في ريفي حلب وإدلب» (en àrab). Syriahr, 29-11-2024. [Consulta: 29 novembre 2024].
  29. ↑ «الفصائل المحلية تكسر خطوط الدفاع الأولى لمدينة حمص وتهاجم مقرا للفرقة 26 وكلية الهندسة قرب المدينة» (en anglès). SyriaHR, 07-12-2024. [Consulta: 8 desembre 2024].
  30. ↑ Bassem Mroue, Zeina Karam. «Exèrcit Lliure de Síria» (en anglès). Associated Press, 08-12-2024. [Consulta: 8 desembre 2024].
  31. ↑ Tomàs, Lluís. «Bashar al-Assad rep asil a Moscou després de fugir de Síria». El Nacional, 08-12-2024. [Consulta: 8 desembre 2024].
  32. ↑ «Israel, Hezbollah exchange artillery, rocket fire» (en anglès). Reuters, 08-10-2023.
  33. ↑ «Hamas has failed to rally the Middle East to its cause». The Economist. ISSN: 0013-0613.
  34. ↑ Estelle Shirbon. «Dangerous stasis on Israel's northern border leaves evacuees in limbo» (en anglès). Reuters, 12-01-2024. [Consulta: 14 abril 2024].
  35. ↑ «Israeli military says it killed a 'significant' Hezbollah commander in airstrike» (en anglès). Reuters, 31-03-2024. [Consulta: 1r abril 2024].
  36. ↑ Fabian, Emmanuel. «Top Hezbollah field commander killed in IDF drone strike in south Lebanon». The Times of Israel, 15-05-2024. [Consulta: 15 maig 2024].
  37. ↑ «Israel confirma muerte del líder de Hezbolá Taleb Abdullah» (en castellà). El Nacional, 12-06-2024. [Consulta: 16 juny 2024].
  38. ↑ «Senior Hezbollah commander killed in Israeli strike» (en anglès). al Jazeera, 03-07-2024. [Consulta: 3 juliol 2024].
  39. ↑ Ruth Michaelson, Quique Kierszenbaum, Andrew Roth. «Israel announces strikes on Hezbollah in Lebanon after rocket attack kills 12 in Golan Heights» (en anglès). The Guardian, 28-07-2024. [Consulta: 28 juliol 2024].
  40. ↑ «Els detinguts per jihadisme a Catalunya haurien construït més de mil drons per a Hezbollah». Ara, 18-07-2024. [Consulta: 20 juliol 2024].
  41. ↑ Sánchez Iranzo, Marta. «Israel bombardeja el Líban i Hezbollah respon amb el llançament de més de 300 coets». El Nacional, 25-08-2024. [Consulta: 25 agost 2024].
  42. ↑ «What is Hezbollah in Lebanon and will it go to war with Israel?» (en anglès). BBC, 25-08-2024. [Consulta: 15 setembre 2024].
  43. ↑ Mackintosh, Thomas. «Israeli special forces 'raid missile site in Syria'» (en anglès). BBC, 12-09-2024. [Consulta: 15 setembre 2024].
  44. ↑ Figuerola, Guillem. «Vuit morts i més de 2.800 ferits al Líban en explotar els aparells buscapersones de membres de Hezbollah». El Nacional, 17-09-2024. [Consulta: 17 setembre 2024].
  45. ↑ 45,0 45,1 Kathleen Magramo, Sophie Tanno, Antoinette Radford, Maureen Chowdhury, Aditi Sangal, Tori B. Powell. «Walkie-talkies explode in Lebanon day after deadly pager attack» (en anglès). CNN, 18-09-2024. [Consulta: 18 setembre 2024].
  46. ↑ Urooba Jama, Federica Marsi. «Israel’s war on Gaza live: 44 killed in Israeli attacks since yesterday» (en anglès). al Jazeera, 21-09-2024. [Consulta: 21 setembre 2024].
  47. ↑ «Un bombardeig d'Israel a Beirut causa almenys 12 morts i 66 ferits». Ara, 20-09-2024. [Consulta: 20 setembre 2024].
  48. ↑ «New Israeli strikes on southern Lebanon as Hezbollah confirms death of senior commander» (en anglès). The Guardian, 25-09-2024. [Consulta: 25 setembre 2024].
  49. ↑ Salem, Mostafa. «Tens of thousands of Lebanese people received automated calls from unknown source urging them to evacuate» (en anglès). CNN, 23-09-2024. [Consulta: 24 setembre 2024].
  50. ↑ Regan, Helen. «Israeli strikes cause deadliest day in Lebanon in nearly 2 decades. Here’s what we know» (en anglès). CNN, 24-09-2024. [Consulta: 24 setembre 2024].
  51. ↑ «492 morts i més de 1.600 ferits, pel cap baix, pels atacs israelians al sud i l’est del Líban». Vilaweb, 23-09-2024. [Consulta: 24 setembre 2024].
  52. ↑ 52,0 52,1 Calatayud, Ketty. «L’exèrcit d’Israel confirma la mort del líder de Hezbollah mentre continua bombardejant Beirut». El Nacional, 28-09-2024. [Consulta: 28 setembre 2024].
  53. ↑ Fabian, Emanuel. «Hezbollah confirms commander of Southern Front, Ali Karaki, killed alongside Nasrallah» (en anglès). The Times of Israel, 29-09-2024. [Consulta: 29 setembre 2024].
  54. ↑ By Michael CrowleyFalih Hassan, Eric Schmitt. «U.S. Strike in Iraq Kills Qassim Suleimani, Commander of Iranian Forces» (en anglès). New York Times, 03-01-2020. [Consulta: 7 octubre 2024].
  55. ↑ Ramajo, Malena. «Hashem Safieddine, possible nou líder de Hezbollah, il·localitzable després d'un atac israelià a Beirut». El Nacional, 05-10-2024. [Consulta: 6 octubre 2024].
  56. ↑ Christou, William. «Israel confirms killing of Hashem Safieddine, presumed next leader of Hezbollah» (en anglès). The Guardian, 23-10-2024. [Consulta: 23 octubre 2024].
  57. ↑ «Hezbollah names Naim Qassem as new chief to replace Nasrallah» (en anglès). al Jazeera, 29-10-2024. [Consulta: 29 octubre 2024].
  58. ↑ 58,0 58,1 McKernan, Bethan. «Hezbollah’s war with Israel left the Assad regime fatally exposed» (en anglès). The Guardian, 08-12-2024. [Consulta: 8 desembre 2024].
  59. ↑ Jeremy Diamond, Christian Edwards, Tamara Qiblawi, Eugenia Yosef. «Israeli security cabinet approves Lebanon ceasefire deal, official says, after 11th-hour strikes on central Beirut» (en anglès). CNN, 26-11-2024. [Consulta: 26 novembre 2024].
  60. ↑ «La cadena de mando militar de la organización terrorista Hezbolá» (en castellà). El Nacional. [Consulta: 24 setembre 2024].
  61. ↑ «FDI eliminan a Suhail Hussein Husseini, alto comandante de Hezbolá» (en anglès). The Jerusalem Post. [Consulta: 23 octubre 2024].
  62. ↑ «Hezbollah's rocket force» (en anglès). BBC, 18-07-2006.
  63. ↑ Saab, Bilal Y.; Blanford,, Nicholas «"Analysis Paper Number 24, August 2011. The Next War: How Another Conflict Between Hizballah and Israel Could Look and How Both Sides are Preparing For It" .». The Saban Center for Middle East Policy at Brookings., 8-2011.
  64. ↑ «Hezbollah getting armored in Syria» (en anglès), 13-11-2016.
  65. ↑ «Hezbollah has fleet of 200 Iranian-made UAVs» (en anglès). Ynet News, 25-11-2013.
  66. ↑ «Hezbollah’s Drone Program Sets Precedents for Non-State Actors» (en anglès). https://jamestown.org/,+10-11-2017.
  67. ↑ «Here’s What to Know About Hezbollah’s Radwan Force» (en anglès). The New York Times, 08-01-2024. [Consulta: 25 setembre 2024].
  68. ↑ «"Poll finds support for Hizbullah's retaliation".» (en anglès). Beirut Center for Research and Information, 29-07-2006. [Consulta: 4 març 2022].
  69. ↑ Zoya Awky, Chantal Da Silva. NBC. Israel strikes banks across Lebanon to hit Hezbollah's finances; IDF making life 'impossible' in northern Gaza, U.N. says, 21 octubre 2024 [Consulta: 22 octubre 2024]. 
  70. ↑ «Treasury Targets Hizballah Finance Official and Shadow Bankers in Lebanon» (en anglès). U.S. Department of the Treasury, 11-05-2021. [Consulta: 22 octubre 2024].

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hezbol·là
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hezbol·là&oldid=34363612»