Hostal de la Rosa
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Hostal  | |||
| Ús | edifici residencial | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Rec, 22-22 bis i Flassaders, 31 | |||
| ||||
L'Hostal de la Rosa és un conjunt d'edificis situats als carrers del Rec (antigament Vora del Rech) i dels Flassaders de Barcelona. Com que no està catalogat, li correspon la categoria D (bé d'interès documental), atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.[1]
Història
[modifica]A finals del segle xviii, l'hostaler Oleguer Garrigosa va adquirir en emfiteusi unes cases situades entre els carrers dels Flassaders i la vora del Rec Comtal,[2] on va establir l'hostal.[3] El 1804, va demanar permís per a reconstruir la façana a aquest darrer, segons el projecte del paleta Joan Ferrer,[4] i poc després per a obrir una finestra al carrer dels Flassaders.[5] Posteriorment, la propietat va passar a mans del seu fill i hereu Antoni Garrigosa i Arteman,[6] que el 1830 va demanar permís per a fer-hi reformes.[7]
Segons el periodista Lluís Gonzaga Manegat del diari El Noticiero Universal,[8] la seva proximitat al port va fer que fos freqüentat per mariners, capitans de vaixell, majoristes de peix i altra gent relacionada amb el comerç marítim.[8] Pel que sembla, l'hostal va funcionar fins a mitjans del segle xix, ja que a partir d'aleshores no se'n troben més referències.[9]
El 1863 hi havia el magatzem del majorista de fruits colonials Rafael Morató: «Rech, 22. Almacen por mayor de frutos coloniales y extranjeros: azúcares, cacaos, cafés, etc. Expediciones á todos puntos. D. Rafael Morató.»,[10] i després de la Guerra Civil espanyola el majorista de plàtans Joan Duch i Grau.[11] També hi hagueren agències de transport com la de Costa i Jané,[12][13] després Josep Costa i Casablancas.[14][15]
El tancament del Mercat del Born el 1971 va provocar el cessament d'aquest tipus d'activitats i la decadència del barri.[16]
Referències
[modifica]- ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Causa de Olegario Garrigosa, mesonero de Barcelona, contra Juan Pastor y Gabrilel, comerciante, el venerable cabildo de la santa iglesia catedral de la ciudad de Barcelona y Josep Antonio Vidal de Tarragona». Real Audiencia, Pleitos civiles 724. ACA, 1794.
- ↑ Diario de Barcelona, 27-09-1793, p. 1108.
- ↑ Oleguer Garrigosa. Hostaler. «Rec Comtal. Hostal de la Rosa. Aixecar la façana». C.XIV Obreria C-94/1804-099. AHCB, 01-06-1804.
- ↑ Oleguer Garrigosa. «Flassaders. Obrir una finestra». C.XIV Obreria C-95/1804-191. AHCB, 03-12-1804.
- ↑ Diario de Barcelona, 14-08-1836, p. 1836.
- ↑ Antoni Garrigosa. «Rec Comtal, 8. Flassaders, 3. Canviar els muntants de les 2 botigues a Rec i arranjar algunes parts de l'arrebossat a Flassaders». C.XIV Obreria C-106. AHCB, 12-08-1830.
- ↑ 8,0 8,1 Manegat, Luis G. «Una vieja posada». El Noticiero Universal. Diario de la noche, 31-08-1962, pàg. 3.
- ↑ Diario de Barcelona, 05-02-1854, p. 894.
- ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 92, 516, 774.
- ↑ Juan Duch Grau. «Rec 22. Plàtans a l'engrós». Q122 Activitats 18121. AMCB, 1946.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1882, p. 735.
- ↑ Guía General de Ferrocarriles, 08-1903, p. 339.
- ↑ Anuario de ferrocariles españoles, 1913, p. XII.
- ↑ Anuario industrial y artístico de España, 1929, p. 694.
- ↑ Savall, Cristina «Vides del Born. Veïns i treballadors de l'antic mercat rememoren l'abans i el després del seu tancament el 1971». El Periódico de Catalunya, 25-03-2017.