Vés al contingut

Hugo Horiot

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHugo Horiot
Imatge
(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Julien Hugo Horiot Modifica el valor a Wikidata
3 agost 1982 Modifica el valor a Wikidata (42 anys)
Dijon (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballInterpretació, autisme i síndrome d'Asperger Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, actor, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Goodreads author: 7351401 Modifica el valor a Wikidata

Hugo Horiot (Dijon, 3 d'agost de 1982) és un escriptor, comediant i activista per la dignitat de les persones autistes. No-verbal durant la primera infància, és testimoni de la seva evolució com a persona amb autisme.[1][2][3][4][5]

Autor de L'empereur, c'est moi (L'emperador, sóc jo, 2013), també és el fill de Françoise Lefèvre, autora dels llibres Surtout ne me dessine pas un mouton (Sobretot no em dibuixis una ovella, 1995) i Le Petit Prince Cannibale (El petit príncep caníbal, 1990) que explica la seva relació amb el seu fill.[6] El març de 2018, va publicar l'assaig i manifest Autisme: j'accuse! (Autisme, jo acuso!, 2018).

Biografia

[modifica]

Hugo Horiot va néixer amb el nom de Julien Hugo Horiot, però va canviar el seu nom als 6 anys per «matar en ell el dictador».[7] Va pronunciar les seves primeres paraules a l'edat de sis anys,[8] i l'any 2000 va ingressar al Teatre del dia d'Agen. Obté el 2013 el Prix Paroles de patients (Premi Paraules de pacients).[9]

El març de 2017, en reacció a les declaracions de François Fillon sobre l'autisme, va proposar la seva candidatura a les eleccions presidencials[10] com a candidat pel partit de la neurodiversitat, massa tard per esperar obtenir la quantitat de patrocinis necessaris. El seu eslògan era «un destí per a tots».

Obres

[modifica]
  • Coautor de Le handicap par ceux qui le vivent, Érès, 2009.
  • L'empereur, c'est moi, L'Iconoclaste, 2013.
  • Adaptació teatral de L'empereur, c'est moi, 2014.
  • Carnets d'un imposteur, L'Iconoclaste, 2016.
  • Autisme: j'accuse!, L'Iconoclaste, 2018.

Filmografia

[modifica]

Hugo Horiot també ha aparegut en documentals com:

Distincions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Hugo Horiot: la sagesse d'un autiste devenu comédien» (en francès). rcf.fr. Arxivat de l'original el 2017-03-23. [Consulta: 19 juliol 2018].
  2. ↑ «On n'est pas couché - Hugo Horiot 30 novembre 2013» (en francès). youtube.com, 26-12-2013.
  3. ↑ Larminat, Astrid De «Hugo Horiot, autoportrait d'un ancien autiste» (en francès). Le Figaro, 11-04-2013. ISSN: 0182-5852.
  4. ↑ «Lettre ouverte d'Hugo Horiot: Madame Églantine Éméyé, je suis autiste. Votre fatalisme nous condamne» (en francès). leplus.nouvelobs.com.
  5. ↑ «Poetische Abrechnung eines Autisten - Weit weg von dieser Welt» (en alemany). deutschlandradiokultur.de.
  6. ↑ Auffret-Pericone, Par Marie «Hugo Horiot, autoportrait d'un enfant en colère» (en francès). La Croix, 02-09-2013. ISSN: 0242-6056.
  7. ↑ «Journée mondiale de l'autisme: Hugo Horiot, un autiste devenu acteur de sa vie» (en francès). 20minutes.fr: 20 minutes, 31-03-2013.
  8. ↑ «Autisme: Hugo Horiot n'a pas parlé «jusqu'à l'âge de 6 ans»» (en francès). Lci.tf1.fr, 02-04-2015.
  9. ↑ 9,0 9,1 Le prix Paroles de patients 2013 remis à Hugo Horiot (francès)
  10. ↑ «Hugo Horiot 2017» (en francès). www.hugohoriot.com. Arxivat de l'original el 2017-03-25. [Consulta: 19 juliol 2018].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hugo_Horiot&oldid=31066556»