Vés al contingut

Daniel Tammet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaDaniel Tammet

(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Daniel Paul Corney Modifica el valor a Wikidata
31 gener 1979 Modifica el valor a Wikidata (45 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaParís Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Oberta Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, informàtic, esperantista, poeta Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Nom de plomaDaniel Tammet Modifica el valor a Wikidata
Representat perKaren Ammond Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Lloc webdanieltammet.net Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1836761 TMDB.org: 1390919
Facebook: DanielTammetAuthor TED: daniel_tammet Goodreads author: 42429 Modifica el valor a Wikidata

Daniel Tammet (FRSA) (Barking, Londres, 31 de gener de 1979) és un assagista anglès, novel·lista, traductor i autista savant.

Es va fer conegut per la seva sinestèsia, l'origen de les seves habilitats de memòria. El 14 de març de 2004 va recitar els primers 22.514 decimals del nombre π en 5 hores, 9 minuts i 24 segons, establint un rècord mundial.

En les seves memòries, Born on a Blue Day (Nascut en un dia blau, 2006), sobre la seva vida amb la síndrome d'Asperger i la síndrome de savant, va ser nomenat «el millor llibre per a joves adults» el 2008 per la revista Young Adult Library Services de l'American Library Association.[1] El seu segon llibre, Embracing the Wide Sky (Abraçant el cel ample, 2009), va ser un dels llibres més venuts a França el 2009.[2] El seu tercer llibre, Thinking in Numbers (Pensant en nombres, 2012), va ser publicat el 16 d'agost de 2012 per Hodder & Stoughton al Regne Unit i el 30 de juliol de 2013 per Little, Brown and Company als Estats Units i Canadà. Mishenka (2016), la seva primera novel·la, es va publicar a França i el Quebec l'any 2016. Els seus llibres s'han publicat en més de 20 idiomes.[3]

Va ser elegit el 2012 com a fellow de la Royal Society of Arts.[4]

Vida personal

[modifica]

Daniel Tammet, nascut com Daniel Paul Corney,[5] va créixer a Barking i Dagenham, a l'East end de Londres (Anglaterra), com el major de nou germans. Quan era petit va patir convulsions epilèptiques, que posteriorment va superar després del tractament mèdic.

Va participar dues vegades en el Campionat Mundial de Memòria a Londres amb el seu nom de naixement, quedant 11è el 1999 i 4t el 2000.[5][6]

Va canviar el seu nom per deed poll, ja que «no s'adaptava a la manera com es veia a si mateix». Va escollir la paraula estoniana tammet (roure).[7]

Als vint-i-cinc anys, va ser diagnosticat amb síndrome d'Asperger per Simon Baron-Cohen del Centre de Recerca d'Autisme de la Universitat de Cambridge.[8] Segons Darold Treffert, el principal investigador mundial en l'estudi de la síndrome de savant, Tammet és un dels poc centenars de «savis prodigiosos».[9]

Va ser objecte d'un documental titulat Extraordinary People: The Boy with the Incredible Brain (Gent extraordinària: el noi amb el cervell increïble), el primer retransmès a la cadena britànica Channel 4 el 23 de maig de 2005.[10]

Va conèixer l'enginyer de programari Neil Mitchell l'any 2000. Van viure a Kent (Anglaterra), on tenien una vida tranquil·la a casa amb els seus gats.[11] Ell i Mitchell van operar l'empresa d'aprenentatge virtual Optimnem, on van crear i publicar cursos d'idiomes. Actualment, Tammet viu a París (França)[12] amb el seu marit Jérôme Tabet, un fotògraf francès que va conèixer mentre promocionava la seva autobiografia.[13]

Tammet es va graduar a l'Open University i llicenciar en Bachelor of Arts (First class honours) en Humanitats.[14]

Carrera

[modifica]
Tammet al TED (2011)

El 2002, Tammet va llançar el lloc web, Optimnem.[15] El lloc ofereix cursos d'idiomes (actualment francès i castellà) i és un membre acceptat de la National Grid for Learning (NGfL) del Regne Unit des del 2006.[8]

Born on a Blue Day, va rebre l'atenció dels mitjans de comunicació internacionals i elogis des crítics. Ray Olson van declarar a la revista Booklist que l'autobiografia de Tammet era «tan fascinant com la de Benjamin Franklin i John Stuart Mill», i que Tammet va escriure «algunes de les proses més clares d'aquesta banda d'Hemingway». Les crítiques de Kirkus Reviews van afirmar que el llibre «transcendeix el gènere de la discapacitat de la memòria». En la seva gira del llibre als Estats Units, Tammet va aparèixer en diversos programes de televisió, ràdio i espectacles especials, incloent 60 Minutes i Late Show with David Letterman.[8][16] Al febrer de 2007, Born on a Blue Day va ser serialitzat (història dividida en capítols) com el llibre de la setmana de la BBC Radio 4 al Regne Unit.

El seu segon llibre, Embracing the Wide Sky, es va publicar el 2009.[17][18] El professor Allan Snyder, director del Centre for the Mind de la Universitat de Sydney, va qualificar l'obra com «un èxit extraordinari i monumental».[19] Tammet argumenta que les seves habilitats savants no són «sobrenaturals» sinó que són «un creixement» de «formes naturals i instintives de pensar sobre nombres i paraules». Ell suggereix que els cervells dels savants poden, fins a cert punt, ser reciclats, i que els cervells normals es poden ensenyar a desenvolupar algunes habilitats savants.[19]

Thinking in Numbers, una col·lecció d'assaigs, es va publicar per primera vegada el 2012 i serialitzat com el llibre de la Setmana de la BBC Radio 4 al Regne Unit.[20]

La seva traducció al francès d'una selecció de poesies de Les Murray va ser publicada per L'Iconoclaste a França el 2014.[21]

La primera novel·la de Tammet, Mishenka, es va publicar a França i el Quebec el 2016.[22]

Every Word is a Bird We Teach to Sing, una col·lecció d'assaigs sobre el llenguatge, es va publicar al Regne Unit, Estats Units i França el 2017.[23] En una revisió del llibre de Wall Street Journal, Brad Leithauser va assenyalar que «en termes de gèneres literaris, una cosa nova i entranyable es troba dins dels seus llibres» i que l'autor va mostrar «una comprensió del llenguatge i una barreja de vocabulari que qualsevol poeta envejaria».[24]

Estudi científic

[modifica]
Vegeu també: Sinestèsia

Després dels Campionats Mundials de la Memòria, Tammet va participar en un estudi en grup, més tard publicat a l'edició de New Year 2003 de Nature Neuroscience.[25] Els investigadors van investigar els motius del rendiment superior dels campions de la memòria. Van informar que utilitzaven «estratègies per codificar informació amb l'únic propòsit de fer-la més memorable», i va concloure que la memòria superior no estava motivada per una excepcional habilitat intel·lectual o diferències en l'estructura del cervell.[26]

En un altre estudi, Baron-Cohen i altres en el Centre d'Investigació d'Autisme van examinar les habilitats de Tammet al voltant del 2005.[27] Tammet va demostrar tenir sinestèsia d'acord amb la «prova de veritat revisada», que prova la consistència dels subjectes en informar descripcions de la seva sinestèsia. Va realitzar bons resultats en les proves de memòria a curt termini (amb un interval d'11,5 dígits, on és típic 6,5). A la inversa, els resultats de les proves mostren la seva memòria de cares marcades al nivell esperat d'un nen de 6 a 8 anys en aquesta tasca. Els autors de l'estudi van especular que la seva memòria savant podria ser resultat de la sinestèsia combinada amb la síndrome d'Asperger, o podria ser el resultat d'estratègies mnemotècniques. Baron-Cohen, Bor i Billington també van investigar si la sinestèsia de Tammet i la síndrome d'Asperger explicaven les seves habilitats de memòria savant en un altre estudi publicat a Neurocase el 2008. Van concloure que les seves habilitats podrien explicar-se per la hiperactivitat en una regió cerebral (el còrtex prefrontal esquerra), que resulta de la seva síndrome d'Asperger i de la sinestèsia.[28] A la tasca Navon, en relació amb els controls no-autistes, es va trobar que Tammet era més ràpid per trobar un objectiu a nivell local i estar menys distret per la interferència del nivell global.[28] En una exploració fMRI, «Tammet no va activar les regions extraestriades del cervell normalment associades a la sinestèsia, el que suggereix que té una forma de sinestèsia inusual, més abstracta i conceptual».[28] Publicat a Cerebral Cortex (2011), un estudi de fMRI dirigit pel professor Jean-Michel Hupé de la Universitat de Tolosa (França) no va observar cap activació de les àrees de color en deu sinestèsics.[29] Hupé suggereix que l'experiència de color sinestèsic no es troba en el sistema de color del cervell, sinó que es tradueix en «una construcció complexa de significats en el cervell, que involucra no només la percepció, sinó el llenguatge, la memòria i l'emoció».[30]

En el seu llibre Moonwalking with Einstein (Caminant sota la Luna amb Einstein, 2011), el periodista científic i l'excampió de la memòria dels Estats Units, Joshua Foer, especula que l'estudi dels enfocaments mnemotècnics convencionals ha tingut un paper en les gestes de memòria de Tammet. Tot i que accepta que Tammet compleix amb la definició estàndard d'un prodigiós savant, Foer suggereix que les seves habilitats poden reflectir simplement una formació intensiva amb tècniques de memòria estàndard, en lloc de qualsevol psicologia anormal o neurologia per se. En una revisió del seu llibre per a The New York Times, la psicòloga Alexandra Horowitz va descriure l'especulació de Foer com un dels pocs «errors» del llibre, qüestionant si era important que Tammet hagués utilitzat aquestes estratègies o no.[31]

Savantisme

[modifica]
Vegeu també: Síndrome de savant
Daniel Tammet a la Sala π del Palau del Descobriment de París (2018)

Tammet ha estat estudiat repetidament pels investigadors de Gran Bretanya i els Estats Units,[9] i ha estat objecte de diversos articles científics revisats per experts.[17] El professor Allan Snyder de la Universitat Nacional Australiana ha dit d'ell: «Els savants no solen dir-nos com fan el que fan. Només ho saben ells. Daniel pot descriure el que veu al cap, per això és emocionant. Podria ser la Pedra de Rosetta».[7]

En la seva ment, diu Tammet, cada nombre enter positiu fins a 10.000 té la seva pròpia forma, color, textura i sensació pròpia. Ha descrit la seva imatge visual de 289 com a particularment lletja, 333 com a particularment atractiva, i π, encara que no és un nombre enter, bell. El número 6 aparentment no té una imatge diferent, però ell descriu que és gairebé un petit no-res, oposat al número 9 que ell anomena gran, elevat i bastant intimidatori. També descriu el número 117 com «un nombre atractiu. És alt, és un nombre esquerp, una mica tèrbol».[8][32] En les seves memòries, descriu experimentar una resposta sinestèsica i emocional dels números i les paraules.[8]

Inicialment, Tammet va establir el rècord europeu de recitar el nombre π de memòria fins a 22.514 dígits en cinc hores i nou minuts el 14 de març de 2004.[33][34][35][36][37][38][39] No obstant això, la revisió va revelar que va cometre el primer error en el 2965è decimal, i no va ser capaç de superar oficialment el rècord existent.[40] El 29 d'abril de 2016, va revelar en un espectacle de televisió francès a Radio Classique que aquest esdeveniment va ser la inspiració de la cançó «Pi» de Kate Bush del seu àlbum Aerial. L'actual rècord europeu va ser establert per Rick de Jong el 2015 amb 22.612 dígits recitats.[41]

Ell és políglota. A Born on a Blue Day, escriu que coneix deu llengües: anglès, finès, francès, alemany, lituà, esperanto, castellà, romanès, islandès i gal·lès.[8] En Embracing the Wide Sky, escriu que va aprendre islandès a nivell de conversa en una setmana i després va aparèixer en una entrevista a Kastljós de la RÚV parlant aquesta llengua.[17][42]

Obra

[modifica]

No-ficció

[modifica]
  • Born on a Blue Day (2006)
  • Embracing the Wide Sky (2009)
  • Thinking in Numbers (2012)
  • Every Word is a Bird We Teach to Sing (2017)

Novel·les

[modifica]

Assaigs

[modifica]
  • «What It Feels Like To Be A Savant» en Esquire (agost de 2005).
  • «Open Letter to Barack Obama» en The Advocate (desembre de 2008).
  • «Olympics: Are the fastest and strongest reaching their mathematical limits?» en The Guardian (agost de 2012).[43]
  • «What I'm thinking about … Tolstoy and maths» en The Guardian (agost de 2012).[44]
  • «The Sultan's Sudoku» en la revista digital Aeon (desembre de 2012).[45]
  • «Languages revealing worlds and selves» en The Times Literary Supplement (septembre de 2017).[46]

Traduccions

[modifica]

Introduccions de llibres

[modifica]

Cançons

[modifica]
  • 647 co-escriptor de la cançó amb el músic Florent Marchet en el seu àlbum Bamby Galaxy (gener de 2014).[47]

Curtmetratge

[modifica]

Mänti

[modifica]

El mänti és una llengua planificada que Tammet va publicar el 2006.[48] La paraula «mänti» prové de la paraula finesa mänty (pi). El mänti utilitza vocabulari i gramàtica de les llengües ugrofineses. Algunes paraules de mostra són:

Mänti Català Estonià Finès Notes
buss autobús buss bussi
kuppi copa kruus,kapp kuppi
kellokült retard, tardança viitsimatus, hilinemine myöhästyneisyys Literalment «rellotge-deute». En finès kello = un rellotge / una campana
puhukello telèfon telefon puhelin Literalment «parlar-campana». En finès puhua = parlar
tontöö música muusika musiikki Literalment «to-treball». En estonià töö = treball
nööt nit öö yö
koet saapat calçat jalanõud jalkineet En finès saappaat = botes. En estonià saapad = botes
hamma dent hammas hammas
rât filferro traat johto
râatio ràdio raadio radio

Premis

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «ALA 2008 Best Books for Young Adults». American Library Association. [Consulta: 1r novembre 2015].
  2. ↑ ; Marianne Payot; Jérôme Dupuis; Liger Baptiste; Delphine Peras«Livres: Les best-sellers de l'année 2009 réunis au Fouquet's». L'Express, 23-03-2010. [Consulta: 1r novembre 2015].
  3. ↑ «Andrew Lownie Literary Agency». [Consulta: 1r novembre 2015].
  4. ↑ 4,0 4,1 Daniel Tammet. «Fellow of the Royal Society of Arts». Thinking in Numbers: The Blog of Daniel Tammet, 19-12-2012. [Consulta: 1r novembre 2015].
  5. ↑ 5,0 5,1 Foer, Joshua. Moonwalking with Einstein. Penguin Books, 7 abril 2011. ISBN 978-0141952277. [Enllaç no actiu]
  6. ↑ «Contestant 'Daniel Corney'». Michael Gloschewski. Arxivat de l'original el 25 d'abril 2012. [Consulta: 1r novembre 2015].
  7. ↑ 7,0 7,1 Johnson, Richard «A genius explains». The Guardian [Londres], 12-02-2005 [Consulta: 1r novembre 2015].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 Tammet, Daniel. Born on a Blue Day. Hodder Paperbacks, 22 febrer 2007. ISBN 978-0340899755. 
  9. ↑ 9,0 9,1 Lyall, Sarah «Brainman at Rest in His Oasis». The New York Times [Nova York], 15-02-2007 [Consulta: 1r novembre 2015].
  10. ↑ «Extraordinary People: The Boy with the Incredible Brain». Martin Weitz [United Kingdom], 23-05-2005 [Consulta: 1r novembre 2015].
  11. ↑ Caroline Scott «Daniel Tammet». The Sunday Times [Londres], 13-08-2006 [Consulta: 1r novembre 2015]. Arxivat 11 de gener 2016 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-01-11. [Consulta: 15 juliol 2018].
  12. ↑ Lucia Sillig et Peter Greenwood «Mise au Point». Radio Télévision Suisse [Genève], 03-04-2016 [Consulta: 23 abril 2016].
  13. ↑ Daniel Tammet & Jérôme Tabet (anglès)
  14. ↑ «About the author». Daniel Tammet, 2017. [Consulta: 22 agost 2017].
  15. ↑ «Optimnem: Foreign Language Courses». Daniel Tammet. [Consulta: 1r novembre 2015].
  16. ↑ «A Look at an Autistic Savant's Brilliant Mind». NPR Talk of the Nation [Washington, D.C.], 15-01-2007 [Consulta: 1r novembre 2015].
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 Tammet, Daniel. Embracing the Wide Sky. Londres: Hodder & Stoughton, 2009. ISBN 0-340-96132-5. 
  18. ↑ «The Hour». CBC Television [Ottawa], 02-02-2009 [Consulta: 1r novembre 2015].
  19. ↑ 19,0 19,1 Peter Wilson «A Savvy Savant finds his voice». The Australian, 31-01-2009 [Consulta: 1r novembre 2015].
  20. ↑ «Thinking in Numbers». Daniel Tammet, 2012. [Consulta: 1r novembre 2015].
  21. ↑ «C'est une chose serieuse que d'etre parmi les hommes». L'Iconoclaste, 24-09-2014. Arxivat de l'original el 23 de setembre 2015. [Consulta: 1r novembre 2015].
  22. ↑ «Daniel Tammet : un regard poétique sur les nombres et les échecs». RadioCanada, 16-04-2016. Arxivat de l'original el 6 d’agost 2016. [Consulta: 13 juny 2016].
  23. ↑ «Every Word is a Bird We Teach to Sing». Daniel Tammet, 2017. [Consulta: 22 agost 2017].
  24. ↑ Brad Leithauser «Words in Flight». The Wall Street Journal, 06-10-2017 [Consulta: 12 octubre 2017].
  25. ↑ Darold Treffert, M.D. «Daniel Tammet -- Brainman: 'Numbers are my friends'». Wisconsin Medical Society. Arxivat de l'original el 15 de novembre 2012. [Consulta: 1r novembre 2015].
  26. ↑ Maguire, Eleanor A.; Valentine, Elizabeth R.; Wilding, John M.; Kapur, Narinder «Routes to remembering: the brains behind superior memory». Nature Neuroscience. Nature Publishing Group, 6, 1, 1-2003, pàg. 90–95. DOI: 10.1038/nn988. PMID: 12483214 [Consulta: 1r novembre 2015].
  27. ↑ Baron-Cohen, Simon; Bor, Daniel; Billington, Jac; Asher, Julien; Wheelwright, Sally; Ashwin, Chris «Savant Memory in a Man with Colour Form-Number Synaesthesia and Asperger». Journal of Consciousness Studies. Imprint Academic, 14, 9–10, 2007, pàg. 237–251 [Consulta: 1r novembre 2015].
  28. ↑ Hupé, Jean Michel; Bordier, Cécile; Dojat, Michel «The Neural Bases of Grapheme-Color Synesthesia Are Not Localized in Real Color-Sensitive Areas». Cereb. Cortex. Oxford University Press, 22, 7, 2012, pàg. 1622–1633. DOI: 10.1093/cercor/bhr236 [Consulta: 1r novembre 2015].
  29. ↑ Hupé, J-M «Neural basis of grapheme-colour synaesthesia». Perception. Pion Ltd., 40, ECVP Abstract Supplement, 2011, pàg. 41. Arxivat de l'original el 11 d’agost 2014. DOI: 10.1093/cercor/bhr236 [Consulta: 15 juliol 2018]. Arxivat 11 August 2014[Date mismatch] a Wayback Machine.
  30. ↑ Alexandra Horowitz «How To Memorize Everything». The New York Times, 11-03-2011 [Consulta: 1r novembre 2015].
  31. ↑ Morley Safer «Brain Man». CBS News, 26-01-2007 [Consulta: 1r novembre 2015]. Arxivat 25 de maig 2011 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-05-25. [Consulta: 25 gener 2021].
  32. ↑ «Big slice of pi sets new record». BBC News, 15-03-2004 [Consulta: 1r novembre 2015].
  33. ↑ «Pi memory feat». Oxford University, 15-03-2004. Arxivat de l'original el 28 octubre 2014. [Consulta: 1r novembre 2015].
  34. ↑ «'Rain Man' finds numbers easy as Pi». The Scotsman, 15-03-2004. [Consulta: 1r novembre 2015].
  35. ↑ «Pi recital enters record books». The Guardian, 16-03-2004. [Consulta: 1r novembre 2015].
  36. ↑ «Pi-man sets record». The Age [Melbourne], 16-03-2004 [Consulta: 1r novembre 2015].
  37. ↑ «Brainman». Science [Silver Spring, Maryland], 09-11-2005 [Consulta: 1r novembre 2015].
  38. ↑ «Extraordinary People: Daniel Paul Tammet -- Boy with an Incredible Brain». Extraordinary People, 08-07-2015. Arxivat de l'original el 20 de març 2008. [Consulta: 1r novembre 2015].
  39. ↑ «Pi Day 2017: Meet the record-holders for memorizing digits of pi». Mic Network, 14-03-2017.
  40. ↑ «Pi World Ranking List». [Consulta: 6 juliol 2018].
  41. ↑ Bethge, Philip «Who Needs Berlitz?». Der Spiegel [Germany], 03-05-2009 [Consulta: 1r novembre 2015].
  42. ↑ Tammet, Daniel «Olympics: Are the fastest and strongest reaching their mathematical limits?». The Guardian [Londres], 11-08-2012 [Consulta: 1r novembre 2015].
  43. ↑ Tammet, Daniel «Olympics: What I'm thinking about … Tolstoy and maths». The Guardian [Londres], 23-08-2012 [Consulta: 1r novembre 2015].
  44. ↑ Daniel Tammet. «The Sultan's sudoku». Aeon, 10-12-2012. Arxivat de l'original el 12 de març 2013. [Consulta: 1r novembre 2015].
  45. ↑ Daniel Tammet. «Languages revealing worlds and selves». TLS, 05-09-2017. [Consulta: 1r octubre 2017].
  46. ↑ Burgel, Thomas «Florent Marchet: Il y a un cosmos intérieur encore inexploré». Les InRocks [París], 12-12-2013 [Consulta: 1r novembre 2015].
  47. ↑ Daniel Tammet. «Mänti». Optimnem, 13-07-2006. [Consulta: 1r novembre 2015].
  48. ↑ «Booklist Editors' Choice Adult Books (2007)», 01-01-2008. [Consulta: 1r novembre 2015].
  49. ↑ «Ann Arbor/Ypsilanti Reads Announces Selection for 2012», 27-10-2011. [Consulta: 1r novembre 2015].
  50. ↑ «Booklist Editors' Choice Adult Books (2017)», 01-01-2018. [Consulta: 18 maig 2018].
  51. ↑ «The Listener The 100 Best Books of 2017», 07-12-2017. [Consulta: 18 maig 2018].[Enllaç no actiu]

Vegeu també

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Daniel_Tammet&oldid=33954536»