Humphrey Tonkin
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 2 desembre 1939  (85 anys)Truro (Anglaterra) | ||
| President de l'Associació Universal d'Esperanto | |||
| 1986 – 1989 ← Grégoire Maertens – John C. Wells → | |||
| President de l'Associació Universal d'Esperanto | |||
| 1974 – 1980 ← Ivo Lapenna – Grégoire Maertens → | |||
| President de l'Organització Mundial de Joves Esperantistes | |||
| 1969 – 1971 ← Hans Michael Maitzen – Renato Corsetti → | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat de Cambridge Universitat Harvard | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Esperantologia i Renaixement anglès | ||
| Ocupació | esperantista (1956–), esperantòleg, escriptor, catedràtic, lingüista, convidat al programa d'entrevistes | ||
| Ocupador | Universitat de Colúmbia Universitat de Pennsilvània | ||
| Membre de | |||
| Premis | |||
Signatura  | |||
Humphrey Richard Tonkin (Truro, Anglaterra, 2 de desembre de 1939) és un professor anglès de literatura anglesa i especialista en estudis acadèmics sobre l'esperanto.
Humphrey Tonkin es va llicenciar a la Universitat de Cambridge i es va doctorar a la de Harvard. Les seves especialitats acadèmiques inclouen el Renaixement anglès, Edmund Spenser, Shakspeare, així com l'ús de les llengües internacionals. Ha impartit classes a les universitats de Pennsilvània, Oxford, Columbia, Potsdam (Nova York). Des de 1989 ha estat rector de la Universitat de Hartford. Té la doble ciutadania britànica i estatunidenca.[1]
Tonkin és molt conegut com a dirigent del moviment esperantista.[2] Va aprendre esperanto el 1956 i va col·laborar en l'establiment de l'associació juvenil esperantista britànica. De 1961 al 1971 va ser dirigent de l'Associació Mundial de Joves Esperantistes, sent-ne president entre 1969 i 1971. Durant el Congrés Universal d'Esperanto de 1974 va ser elegit president de l'Associació Universal d'Esperanto en substitució d'Ivo Lapenna. Va romandre en el càrrec fins 1980 i novament entre 1986 i 1989. En el període 2001-2004 va tornar a formar part de la directiva com a vicepresident. Ha presidit també l'Esperantic Studies Foundation i és membre de ple dret de l'Acadèmia Internacional de Ciències de San Marino.[1] Tonkin és un dels editors de la revista Language Problems and Language Planning. Ha escrit, coordinat i traduït nombrosos tractats d'esperantologia.[2] El 2006 va rebre el premi Cassandra Pyle per la seva tasca en pro dels intercanvis interculturals a escala mundial.[3]
Obres
[modifica]Originals
[modifica]- Sir Walter Raleigh (1971)
- Spenser's Courteous Pastoral: Book Six of The Faerie Queene (1972)
- The World in the Curriculum (1981). Amb Jane Edwards
- The Faerie Queene (1989)
- Esperanto, Interlinguistics, and Planned Language (1997). Editor
- Language in the 21st Century (2003). Editat amb Timothy Reagan.
- Service-Learning Across Cultures: Promise and Achievement (2004)
- Lingvo kaj Popolo (2006)
- The Translator as Mediator of Cultures (2010). Editat amb Maria Esposito Frank
Traduccions des de l'esperanto
[modifica]- Masquerade: Dancing Around Death in Nazi-occupied Hungary (2001) de Tivadar Soros
- Crusoes in Siberia (2010) de Tivadar Soros
- The Dangerous Language (2016) d'Ulrich Lins
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 La arto labori kune – Festlibro por Humphrey Tonkin, Roterdamo, 2010, UEA (ISBN 978-92-9017-113-3).
- ↑ 2,0 2,1 «An interview with Humphrey Tonkin» (en anglès). Translation Review, 1981. Arxivat de l'original el 2016-08-23. [Consulta: 12 desembre 2016].
- ↑ «Premio Cassandra Pyle al Tonkin». Revuo Esperanto de UEA, 6-2007, pàg. 123.