Juan Arce Mayora
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 agost 1885  Vitòria (Àlaba) |
| Mort | segle XX valor desconegut |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola |
Juan Arce Mayora (Vitòria, 20 d'agost de 1885 - ?) va ser un militar espanyol lleial a la República durant el període de la Guerra Civil Espanyola.[1]
Biografia
[modifica]Durant el període de la Segona República va ser un dels oficials fundadors de la Unió Militar Republicana Antifeixista (UMRA).[2]
En començar la Guerra civil tenia el rang de Tinent coronel. En la seva actuació de la defensa de Madrid sota el comandament de la 43a Brigada Mixta fins al 26 de novembre de 1936 (pertanyent a la 6a Divisió), va ser encarregat de la defensa del sector de la carretera d'Extremadura.[3] Posteriorment va estar al capdavant de les divisions 6a i 9a en el Front del Centre.[4] Durant un breu període també va manar el IV Cos d'Exèrcit, que cobria el front de Guadalajara.[5] Més endavant, manaria la 37a Divisió en el Front d'Extremadura.[6] Al començament de 1939 es trobava al capdavant de l'Acadèmia d'oficials de l'Exèrcit Popular de la República.
Després del final de la contesa, es va exiliar d'Espanya i, ja durant la Segona Guerra Mundial, va ser oficial de les Forces Franceses Lliures.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Cristóbal Zaragoza, (1999), Ejército popular y militares de la República, 1936-1939, Almena Ediciones, Madrid
- ↑ George Hills (1976). The battle for Madrid, Vantage Books, pàg. 124
- ↑ Carlos Engel (1999) Historia de Las Brigadas Mixtas Del Ejército Popular de la República, Almena Ediciones, pàg. 52
- ↑ Carlos Engel (1999) Historia de Las Brigadas Mixtas Del Ejército Popular de la República, Almena Ediciones, pp. 202, 216
- ↑ José Manuel Martínez Bande (1981). La batalla de Pozoblanco y el cierre de la bolsa de Mérida, Ed. San Martín, pàg. 77
- ↑ Cristóbal Zaragoza (1983). Ejército Popular y Militares de la República, 1936-1939, Ed. Planeta, pàg. 56
- ↑ Julio Caro Baroja (1982). Sobre historia y etnografía vasca, Txertoa, pàg. 111