I Lombardi

Els llombards a la primera croada

Retrat de Giuseppe Verdi
Títol original	I Lombardi alla prima crociata
Forma musical	òpera
Compositor	Giuseppe Verdi
Llibretista	Temistocle Solera
Llengua original	italià
Basat en	poema homònim de Tommaso Grossi
Epònim	longobards i Primera Croada
Data de publicació	segle XIX
Gènere	dramma lirico
Parts	quatre
Personatges	S'indica en cursiva el repartiment de l'estrena Arvino, fill del cavaller Folco (tenor), Giovanni Severi Pagano, fill del cavaller Folco (baix), Prosper Dérivis Viclinda, muller d'Arvino (soprano), Teresa Ruggeri Giselda, filla d'Arvino (soprano), Erminia Frezzolini Oronte, fill d'Acciano senyor d'Antioquia (tenor), Carlo Guasco Acciano, senyor d'Antioquia (tenor), Luigi Vairo Sofia, muller d'Acciano (soprano), Amalia Gandaglia Pirro, escuder d'Arvino (baix), Gaetano Rossi Prior de Milà (tenor), Napoleone Marconi Cor: poble de Milà, guàrdies de palau, pelegrins, monges, croats, esclaves, soldats
Estrena
Estrena	11 de febrer de 1843
Escenari	Teatro alla Scala de Milà,
Estrena als Països Catalans
Estrena a Catalunya	7 de juny de 1845, Teatre de la Santa Creu (Barcelona) (estrena a Espanya)
Estrena al Liceu	27 de maig de 1848

I Lombardi alla prima crociata o I Lombardi és una òpera en quatre actes de Giuseppe Verdi, amb llibret de Temistocle Solera. S'estrenà al Teatro alla Scala de Milà l'11 de febrer de 1843. A Catalunya es va estrenar al Teatre de la Santa Creu de Barcelona el 7 de juny de 1845.

L'any 1847 va ser revisada per a la seua estrena a París, amb el títol de Jerusalem.

Verdi va dedicar la partitura a l'emperadriu consort de França Maria Lluïsa d'Àustria, qui va morir poques setmanes després de l'estrena.

Argument

Acte I - La venjança

Milà, entre 1097 i 1099. A la Basílica de Sant Ambròs, Arvino ha concedit el perdó al seu germà Pagano, qui temps enrere va agredir-lo en un atac de gelosia, per amor de la bella Viclinda, ara muller d'Arvino. Després de ser proscrit i exiliat, Pagano torna a Milà, amb el perdó dels pares.

Acte II - L'home de la caverna

El segon acte comença a les cambres d'Acciano, tirà d'Antioquia. El tirà invoca la venjança d'Al·là sobre els cristians, que han envaït el seu país.

En una cova viu un exiliat Pagano, com a ermità, esperant l'arribada dels cristians. Mentrestant se li presenta Pirro, ara convertit a l'Islam, qui no reconeix Pagano. Pirro li demana ajuda per a obtenir el perdó diví: com a custodi de les portes d'Antioquia, les obrirà als llombards. En el mateix moment apareix Arvino, el qual, sense reconèixer el seu germà, li prega ajuda per salvar la seua filla Giselda. Pagano anuncia que la ciutat caurà aquella mateixa nit; segueix un cor de celebració dels croats (Stolto Allah!).

Acte III - La conversió

A la vall de Josafat. Giselda plora Oronte, el qual, de sobte se li apareix abillat de llombard. No era mort, sinó només ferit. Ambdós (després del duet Teco io fuggo), fugen plegats. Arvino, però, la maleeix després d'haver-la vist fugir amb l'amant (Sì, del ciel che non punisce) i també Pagano, a qui alguns croats han cregut veure al campament.

Mentrestant, a la cova, Giselda acompanya Oronte, ferit mortalment. Arriba Pagano i exhorta Oronte a convertir-se per amor a Giselda. El musulmà es converteix, i mor, invocant Giselda, i amb la benedicció de Pagano.

Acte IV - El Sant Sepulcre

A la caverna. Pagano mostra a Arvino la filla assedegada i amb febra, invocant el perdó. La noia delira: se li apareix Oronte en somnis, el qual anuncia als cristians que les aigües de Siloè aplacaran la set que pateixen els croats (Qual prodigio!).

Mentrestant, els llombards preguen a Déu, i recorden l'aire fresc, la natura i la pau de la terra llombarda amb la famosa pregària O signor, dal tetto natio. Apareixen Giselda, Pagano i Arvino, i anuncien que han trobat les aigües de Siloè, com havia predit el somni de Giselda. Mentre els cristians celebren la troballa, Pagano, a punt de morir, revela a Arvino que ell no és un simple ermità, sinó també el seu germà, i li demana perdó. Arvino el beneeix mentre Jerusalem cau en mans dels croats.

Enregistraments selectes

Any	Repartiment (Arvino, Pagano, Viclinda, Giselda, Oronte)	Director, Teatre i orquestra	Segell
1969	Umberto Grilli Ruggero Raimondi Anna di Stasio Renata Scotto, Luciano Pavarotti	Gianandrea Gavazzeni, Orquestra de l'Òpera de Roma	Audio CD: Opera D'oro ASIN: B00000FBRS
1971	Jerome Lo Monaco Ruggero Raimondi Desdemona Malvisi Cristina Deutekom, Plácido Domingo	Lamberto Gardelli, Royal Philharmonic Orchestra i Ambrosian Singers	Audio CD: Philips Cat: 000942602
1996	Richard Leech Samuel Ramey Patricia Racette June Anderson, Luciano Pavarotti	James Levine, Orquestra i cor del Metropolitan Opera House	Audio CD: Decca Cat: 455 287-2

Nota: "Cat:" indica el número de catàleg del segell discogràfic; "ASIN" és la referència a amazon.com.

Vegeu també

• Llista d'òperes més importants

Bibliografia

• I Lombardi Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.

Enllaços externs

• Llibret Arxivat 2007-03-15 a Wayback Machine.
• Aria database