Vés al contingut

Iang-Tsé

(S'ha redirigit des de: Iang Tsé)
Plantilla:Infotaula indretIang-Tsé
Imatge
Tipusriu Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentÀsia Modifica el valor a Wikidata
País de la concaRepública Popular de la Xina Modifica el valor a Wikidata
Cota inicial6.621 m
Entitat territorial administrativaQinghai (RP Xina), Tibet (RP Xina), Yunnan (RP Xina), Sichuan (RP Xina), Chongqing (RP Xina), Hubei (RP Xina), Hunan (RP Xina), Jiangxi (RP Xina), Anhui (RP Xina), Jiangsu (RP Xina) i Shanghai (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióaltiplà del Tibet Modifica el valor a Wikidata
Final
Entitat territorial administrativaRepública Popular de la Xina (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióShanghai Modifica el valor a Wikidata
Desembocaduramar de la Xina Oriental Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 33° 26′ 39″ N, 90° 56′ 10″ E / 33.4442°N,90.9361°E / 33.4442; 90.9361
31° 23′ 37″ N, 121° 58′ 59″ E / 31.3936°N,121.9831°E / 31.3936; 121.9831
Afluents
34
Conca hidrogràficaconca del Iang-Tsé Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Dimensió6.300 (longitud) km
TravessaXina
Superfície de conca hidrogràfica1.808.500 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures
Cabal31.900 m³/s Modifica el valor a Wikidata

El Iang-Tsé (en català també escrit Iangtsé, Iang-tsé, Iang-Tse o Yangzi) és la denominació tradicional d'un riu de l'Àsia oriental que neix al Tibet i desemboca a Xangai (Xina). En xinès simplificat s'escriu 扬子江, transliterat en pinyin com a Yángzǐ Jiāng.

Actualment és conegut també com a Chang Jiang (en xinès simplificat 长江, en pinyin Cháng Jiāng, escolteu escolteu (pàg.), que vol dir el Gran Riu. En tibetà és anomenat Drichu (འབྲི་ཆུ་), o Riu del iac femella. Altres noms que rep al llarg del seu recorregut són els següents: Dangqu (当曲), Tuotuo (沱沱河), Tongtian (通天河), Jinsha (金沙江) i, finalment, Yangzi (扬子江), que és com se'n diu del tram final entre Yangzhou i Zhenjiang a la província de Jiangsu, prop de la desembocadura.

Com que aquest fou el primer nom que van sentir els missioners i comerciants occidentals, fou el que es va aplicar al riu sencer en les llengües europees. En xinès, Yangzi Jiang es considera el nom històric o poètic del riu. A França i Itàlia es denomina Riu Blau, probablement aquest nom se'l van inventar a França per diferenciar-lo de l'altre gran riu de la Xina, el riu Groc (en xinès: 黄河; pinyin: Huáng Hé).

És el riu més llarg d'Àsia (6.300 km) i el tercer del món després de l'Amazones i del Nil i el segon de més cabal després de l'Amazones. Neix a l'altiplà del Tibet, creua la Xina d'oest a est completament i desemboca en un gran delta al mar de la Xina Oriental, al nord de la ciutat de Xangai. La conca cobreix un 18% de la superfície d'aquest extens país.

El Iang-Tsé té més de 700 afluents; els principals són els rius Yalong, Min, Jialing, Tuo He, Han i Fushui.

Maqueta de la presa de les Tres Gorges.

És navegable en milers de quilòmetres. Permet per exemple que la ciutat més gran de la Xina, Chongqing, que és a més de 1.000 km terra endins, hi tingui un port. Té una gran importància econòmica, com a via de comunicació, com a font de recursos naturals (pesca, mineria) i com a font d'aigua potable per als regadius i la població.

Actualment s'hi està construint la presa de les Tres Gorges, una de les obres d'enginyeria més grans que s'han fet mai, i la presa hidroelèctrica més gran del món,[1] que està tenint un gran impacte econòmic, social, ecològic i polític.

Geografia

[modifica]

El riu Iang-Tsé es forma per la unió de diverses i importants capçaleres, sent-ne la principal, i la més llunyana, científicament, la que hauria de portar el nom del mateix riu Iang-Tsé. Aquesta és la capçalera occidental, la del riu Jinsha, que a la vegada continua aigües amunt com a riu Tongtian i després com a riu Tuotuo. A partir de la ciutat de Yibin, on s'uneixen els rius Jinsha i el riu Min —la capçalera septentrional del Iang-Tsé—, el riu adopta ja definitivament el nom d'Iang-Tsé. A la vegada, al mateix Iang-Tsé, se l'ha dividit tradicionalment en tres trams: el curs superior, que es considera la secció que va des de Yibin a la ciutat de Yichang; el curs mitjà, el que es correspon a la secció entre Yichang i el comtat de Hukou, on el riu es troba amb el llac Poyang; i el curs inferior, el tram que va des de Hukou a Xangai, la desembocadura al mar.

Característiques

[modifica]
Ferry en direcció al sud, a prop de Nantong.

El Iang-Tsé desemboca al mar de la Xina Oriental i va ser navegable per vaixells oceànics fins a mil milles de la seva desembocadura, fins i tot abans que la presa de les Tres Gorges fos construïda. Des del juny de 2003, aquest embassament afecta el riu, inundant Fengjie, el primer d'una sèrie de pobles afectats pel control de les inundacions massives i el projecte de generació d'energia. Aquest és el projecte de reg més gran del món i té un impacte significatiu en l'agricultura xinesa. Els seus defensors argumenten que alliberarà d'inundacions les persones que viuen al llarg del riu, que en repetides ocasions les van patir en el passat i els oferirà electricitat i transport d'aigua, encara que a costa de les inundacions de forma permanent de moltes ciutats existents (incloent nombroses relíquies culturals antigues) i causant grans canvis a l'ecologia local.

Els opositors a la presa afirmen que hi ha tres tipus diferents d'inundacions al riu Iang-Tsé: inundacions que s'originen a les parts altes, inundacions que s'originen a les parts baixes i inundacions al llarg de tota la longitud del riu. Ells argumenten que la presa de les Tres Gorges en realitat farà que les inundacions a la part superior siguin pitjors i que tinguin poc o cap impacte en les inundacions que s'originen en les parts baixes. Hi ha registrades marques d'aigua de fins a mil dos-cents anys en inscripcions i escultures a Baiheliang, ara submergida.

El Iang-Tsé està flanquejat per cinturons de maquinària industrial del sector de la metal·lúrgica, l'energia, la química, els automòbils, els materials de construcció i també de zones de desenvolupament d'alta tecnologia. Està exercint un paper cada vegada més crucial en el creixement econòmic de la vall del riu i ha esdevingut una baula vital per al transport marítim internacional de les províncies de l'interior. El riu és una artèria important del transport per a la Xina, que connecta l'interior amb la costa.

El riu és una de les vies navegables més concorregudes del món. El trànsit inclou el tràfic comercial de transport de mercaderies a granel com el carbó, així com els productes manufacturats i els passatgers. El transport de càrrega va arribar a les 795.000.000 de tones el 2005.[2] Creuers fluvials de diversos dies, especialment a través de la bella i pintoresca zona de les Tres Gorges, s'estan tornant populars com a part de la creixent del turisme a la Xina.

Les inundacions al llarg del riu han estat un problema important. La temporada de pluges a la Xina va des del mes de maig al mes de juny a les zones al sud del riu Iang-Tsé, i entre els mesos de juliol i agost a les àrees al nord del curs fluvial. El sistema del riu és enorme i rep aigua d'ambdós flancs, sud i nord, cosa que provoca que la seva temporada d'inundacions es pugui estendre des del maig fins a l'agost. I a la vegada, l'alta densitat de població i el gran nombre de ciutats al llarg del riu fan que les inundacions esdevinguin més mortals i costoses. La inundació greu més recent van ser la inundació del Iang-Tsé el 1998, però la més desastrosa de totes va ser la inundació del 1954, que va provocar la mort d'unes 30.000 persones. Altres greus inundacions van ser les del 1911, que va matar unes 100.000 persones, la del 1931 (145.000 morts) i la del 1935 (142.000 morts).

Hidrometria

[modifica]

El cabal del Iang-Tsé ha estat observat durant 64 anys (1923-86) a Datong, una localitat situada 511 km aigües amunt de la desembocadura al mar de la Xina Oriental.[3] A Datong el cabal anual mitjà observat en aquest període ha estat de 28.811 m³/s, per a una superfície drenada d'1.712.673 km², si fa no fa el 95% del total de la conca del riu i gairebé no varia respecte al cabal final a la desembocadura.

El Iang-Tsé és un curs d'aigua molt cabalós, bastant regular i amb un període de crescudes que se situen de maig a octubre. El cabal màxim mensual registrat a Datong durant aquest període fou de 84.200 m³/s, mentre que el menor fou de 1.110 m³/s.

Cabals mitjans del Iang-Tsé (en m³/s) mesurats a l'estació hidromètrica de Datong
(Dades calculades en el període de 1923-86, 64 anys)

Contaminació de l'aigua

[modifica]

El Iang-Tsé actualment es troba molt pol·luït, especialment a Hubei (districte Shashi).

El maig de 2006 diversos experts xinesos van emetre informes alarmants sobre l'estat de la contaminació de l'aigua del riu, segons els quals el subministrament d'aigua potable a l'aglomeració de Xangai podria arribar a ser problemàtic si no s'hi posa remei.

Segons Lu Jianjian, professor d'una universitat a la Xina, el 40% dels residus del país van a parar al riu, uns 25 mil milions de tones l'any.[4] Un terç de la contaminació provindria dels fertilitzants i productes químics, plaguicides i residus agrícoles; la resta vindria de les ciutats, del sector industrial i dels vaixells que naveguen pel riu. A més, aquestes aigües es consideren les més tèrboles del planeta, amb un transport de sediments que s'estima en 680 milions de tones l'any.[5]

Fauna aquàtica

[modifica]

Un altre greu problema fa referència al nombre d'espècies d'animals que viuen a les ribes del riu, ja que el seu nombre passà de les 126 a mitjan anys vuitanta a tan sols 52 el 2002. El Iang-Tsé és la llar de com a mínim dues espècies en perill d'extinció: l'aligàtor xinès i el peix espàtula del Iang-Tsé. La marsopa sense aleta també viu al riu.

Entre la fauna aquàtica del riu destacava fins fa ben poc el dofí de riu xinès (Lipotes vexillifer), però el desembre de 2006 una extensa recerca pel riu no revelà cap signe dels dofins i fou declarat funcionalment extint. Amb tot, un exemplar fou vist poc després.[6][7]

Història

[modifica]

Els ports del Iang-Tsé són importants per l'origen cultural del sud de la Xina. L'activitat humana a l'àrea de les Tres Gorges es remunta 27 mil anys enrere, en l'origen del poble xinès. En el període de Primaveres i Tardors, Ba i Estat de Shu es trobaven al llarg de la part occidental del riu, que actualment abasta Sichuan, Chongqing i Hubei occidental. L'Estat de Chu es trobava al llarg de la part central del riu, corresponent a Hubei, Hunan, Jiangxi, i al sud d'Anhui. Wu i Yue es trobaven al llarg de la part oriental del riu, ara Jiangsu, Zhejiang, i Xangai. Tot i que la zona del riu Groc era més rica i més desenvolupada en aquell moment, el clima més suau i més pacífic entorn feien la zona del riu Iang-Tsé més apta per l'agricultura.

A partir de la dinastia Han, la regió del riu Iang-Tsé va esdevenir cada cop més important en l'economia de la Xina. L'establiment de sistemes de reg (el més famós és el de Dujiangyan, al nord-oest de Chengdu, construït durant el Període dels Regnes Combatents) va fer l'agricultura molt estable i productiva. A començaments de la dinastia Qing, la regió anomenada Jiangnan (que inclou la part sud de Jiangsu, la part nord de Zhejiang, i la part sud-est de l'Anhui), produïa entre la meitat i un terç dels ingressos de la nació.

Històricament, el Iang-Tsé va esdevenir la frontera política entre el nord de la Xina i sud de la Xina en diverses ocasions (vegeu història de la Xina) a causa de la dificultat de travessar el riu. Moltes batalles van tenir lloc al llarg del riu, la més famosa és la batalla dels Penya-segats Rojos a 208 dC, durant el període dels Tres Regnes.

Políticament, Nanquín va ser la capital de la Xina en diverses ocasions, encara que la major part del temps el seu territori només comprèn la part sud-est de la Xina, com el Regne de Wu en el període dels Tres Regnes, la dinastia Jin, i països més petits en els períodes de les Dinasties del Nord i del Sud i de les Cinc Dinasties. Només la dinastia Ming ocupà la major part de la Xina i la seva capital a Nanquín, encara que més tard es va traslladar la capital a Pequín. La capital de la República de la Xina estigué a Nanquín en els períodes 1911-1912, 1927-1937 i 1945-1949.

Ponts

[modifica]
El Primer pont a Wuhan.

Els principals punts on es pot travessar el riu, ordenats per província des de la desembocadura cap al naixement són:

Xangai:

Jiangsu i Xangai:

Jiangsu:

Anhui:

Jiangxi:

Hubei:

Chongqing

Sichuan

Preses

[modifica]

El 2007, hi havia dues preses al riu Iang-Tsé: la Presa de les Tres Gorges i la Presa de Gezhouba. Una tercera, la presa de Xiluodu Dam es troba en construcció. Més preses es troben en una fase de planificació, com les de Wudongde, Baihetan, i Xiangjiaba.

Ciutats destacades

[modifica]
Ferri en direcció sud cap a Nantong.

La conca del riu Iang-Tsé creua aquestes grans ciutats:

Àrees protegides

[modifica]

Xarxa hidrogràfica

[modifica]

El riu Iang-Tsé compta amb més de 700 afluents d'importància. Els principals afluents (enumerats de la font fins a la desembocadura), amb els punts on s'uneixen al Iang-Tsé, es recullen en la taula següent:

El riu Iang-Tsé i els seus afluents
Branca Nom de l'afluent Xinès Longitud (km) Conca (km²) Cabal (m³/s) Desembocadura Províncies que creua
Capçaleres - D Sistema Jinsha-Tongtian-Tuotuo[14] 340.000 Riu Iang-Tsé
- - Riu Jinsha (Chang Jiang) 长江 - 金沙江 2.308 340.000 31.900 Riu Iang-Tsé
- - - Riu Guan (Guan He o Yokoe) 305 14.780 Riu Jisha
- - - Riu Niulan (o Kraal) 461 13.787 Riu Jisha
- - - Riu Pudu 294 Riu Jisha
- - - Riu Yalong 雅砻江 1.323 128.444 Riu Jisha Yunnan
- - - Riu Xianshui 680 Riu Yalong
- - - Riu Anning 安寧河 320 Riu Yalong
- - - Riu Tongtian 通天河 813 Riu Jisha
- - - Riu Qumar (o Qu Mar) 玛尔 527 Riu Tongtian
- - - Riu Tuotuo 沱沱河 375 Riu Tongtian
- - - Riu Danqu 当 曲 352 30.220 Riu Tongtian
E - Riu Min 岷江 735 140.000 Riu Jisha Sichuan
- - - Riu Dadu 大渡河 1.155 92.000 Riu Min
- - - Riu Qingyi 284 12.897 Riu Dadu
Curs superior - D Riu Nanguang Riu Iang-Tsé
- D Riu Changning Riu Iang-Tsé
- D Riu Yongning Riu Iang-Tsé
E - Riu Tuo 沱江 655 27 500 Iang-Tsé (a Luzhou) Sichuan
- D Riu Chishui Riu Iang-Tsé
- D Riu Shangxi Riu Iang-Tsé
- D Riu Qijiang Riu Iang-Tsé
E - Riu Jialing 嘉陵江 1.119 230.000 Riu Iang-Tsé Chongqing
- - - Riu Fu 涪江 700 36.400 572 Riu Jialing
- - - Riu Qu 渠江 720 39.200 663 Riu Jialing
- - - Riu Bailong 白龙江 Riu Jialing
- - - Riu Baishui 白水 Riu Jialing
- D Riu Wu (junt amb el Sancha i el Yachi) 乌江 1.150 80.300 Riu Iang-Tsé Guizhou i Chongqing
E - Riu Pengxi Riu Iang-Tsé
E - Riu Tangxi Riu Iang-Tsé
E - Riu Meixi Riu Iang-Tsé
E - Riu Shennongxi Riu Iang-Tsé
E - Riu Longmen Xia Riu Iang-Tsé
E - Riu Meixi Riu Iang-Tsé
E - Riu Shennongxi Riu Iang-Tsé Hubei
E - Riu Huangbo (o Huangbai) Riu Iang-Tsé
E - Riu Qingjiang 沱江 423 Riu Iang-Tsé
Curs mitjà - D Llac Dongting Riu Iang-Tsé
- - - Riu Li (o Lishui) 澧水 388 18.500 Llac Dongting Hunan
- - - Riu Yuan (o Yuanjiang) 沅江 1.033 89 163 Llac Dongting
- - - Riu You (o Youshui) 酉水 477 18.350 Riu Yuan
- - - Riu Wu 巫水 168 Riu Yuan
- - - Riu Zi (Zijiang) 资江 653 28.100 Llac Dongting
- - - Riu Miluo 汨罗江 400 Llac Dongting
- - - Riu Xiang 湘江 856 96.400 Llac Dongting Guangxi i Hunan
- - - Riu Xiao 瀟水 354 12.099 Riu Xiang
- - - Riu Liuyang 234 4.665 Riu Xiang
- - - Riu Lian 涟水 232 7.150 Riu Xiang
- - - Riu Mi 洣水 296 10.305 Riu Xiang
- - - Riu Zheng 蒸水 Riu Xiang
- - - Riu Lei 耒水 439 11.905 Riu Xiang
E - Riu Dongjing Riu Iang-Tsé
E - Riu Huangsi Riu Iang-Tsé
E - Riu Riu Han 汉江 - 汉水 1.532 176.000 1.200 Riu Iang-Tsé Shaanxi i Hubei
E - Riu Fushui 富水 196 Riu Iang-Tsé Hubei
Curs inferior - D Llac Poyang Riu Iang-Tsé Jiangxi
- - - Riu Xiushui 357 14.793 Llac Poyang
- - - Riu Gan (o Ganjiang) 赣江 885 81.600 Llac Poyang Jiangxi
- - - Riu Heshui Riu Gan
- - - Riu Zhang 章江 466 Riu Gan
- - - Riu Gong 貢水 278 26.589 Riu Gan
- - - Riu Meihe 梅河 Riu
- - - Riu Riu Xiang 湘水 Riu
- - - Riu Fuhe 312 15.800 483 Llac Poyang
- - - Riu Xinjiang Llac Poyang
- - - Riu Raohe 40 15.000 Llac Poyang
- - - Riu Changjiang 267 7.036 181 Riu Raohe
- - - Riu Le'an 279 8.456 489 Riu Raohe
E - Riu Huai He-Llacs Shaobohu-Gaoyou-Hongze Riu Iang-Tsé

E - esquerra, D - dreta

Referències

[modifica]
  1. International Rivers, Three Gorges Dam profile Arxivat 2009-04-20 a Wayback Machine., Consultat el 2 d'agost del 2010
  2. «Xinhua» (en anglès). [Consulta: 10 agost 2010].
  3. «Chang Jiang - Datong». [Consulta: 20 desembre 2017].
  4. (en francès) Gaëlle Dupont, «Environnement: menaces sur les grands fleuves», en Le Monde del 06/04/2007,
  5. «Les eaux de Chine centrale observées au radar depuis l'espace». [Consulta: 22 juliol 2009.].
  6. «ScienceMode » River Dolphin Thought to be Extinct Spotted Again in China». Arxivat de l'original el 2007-12-21. [Consulta: 22 febrer 2012].
  7. elpais.com - Notícias - Sin noticias del delfín 'baiji'
  8. Anqing Yangtze Bridge, a Structurae
  9. Tongling Bridge a Structurae
  10. «枝城长江大桥 Zhicheng Bridge over Yangtze River». Arxivat de l'original el 2009-03-16. [Consulta: 20 juliol 2009].
  11. «Jingzhou Yangtze River Bridge (Jingzhou, 2002) | Structurae» (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2017].
  12. Yangluo Bridge a Structurae
  13. Huangshi Yangtze River Bridge A Structurae
  14. la capçalera principal del Iang-Tsé, formada pel Jinsha, que continua aigües amunt i s'anomena Tongtian (813 km), la font més llunyana del qual és el riu Tuotuo (375 km).

Bibliografia

[modifica]
  • Grover, David H. American Merchant Ships on the Yangtze, 1920-1941 (en anglès). Wesport (Connecticut): Praeger Publishers. 
  • Van Slyke, Lyman P. Yangtze: nature, history, and the river (en anglès). A Portable Stanford Book, 1988. ISBN 0-201-08894-0. 
  • Winchester, Simon. The River at the Center of the World: A Journey up the Yangtze & Back in Chinese Time (en anglès). Henry Holt and Company Publishers, 1996. ISBN 0-8050-3888-4. 
  • Wilkinson, Philip. Yang Tseu Kiang (en anglès). Nathan, 2005. 

Vegeu també

[modifica]