Búlgar
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| български | |
|---|---|
  | |
| Tipus | llengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants | 9 a 12 milions (incloent-hi parlants com a 2a llengua) |
| Parlants nadius | 9.000.000 (2014 ) |
| Rànquing | 88 |
| Oficial a | Bulgària |
| Autòcton de | Balcans |
| Estat | Bulgària, i minoritàriament a països fronterers |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües balto-eslaves llengües eslaves llengües eslaves meridionals | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | Alfabet búlgar, Bulgarian Braille (en)  i alfabet ciríl·lic |
| Institució de normalització | Institut per la Llengua Búlgara |
| Estudiat per | filologia búlgara i estudis búlgars |
| Història | history of the Bulgarian language (en) |
| Codis | |
| ISO 639-1 | bg |
| ISO 639-2 | bul |
| ISO 639-3 | bul |
| SIL | bul |
| Glottolog | bulg1262 |
| Linguasphere | 53-AAA-hb |
| Ethnologue | bul |
| ASCL | 3502 |
| IETF | bg |
El búlgar, български bǎlgarski, amb pronunciació AFI [ˈbɤɫɡɐrski], és una llengua indoeuropea pertanyent a la branca de les llengües eslaves, a la seva branca meridional, juntament amb l'eslovè, el serbocroat i el macedònic, llengua que, d'altra banda, molts consideren un dialecte del búlgar. També fou la primera llengua eslava en la qual es va produir literatura, i encara una forma del primer estadi d'aquest idioma és fet servir com a llengua eclesiàstica per l'Església ortodoxa.
Des de l'etapa que s'estén des del búlgar antic (també anomenat antic eslau eclesiàstic) fins al búlgar modern, aquest idioma va passar de ser una llengua altament sintètica a una llengua analítica.
Una de les seves peculiaritats és la desaparició de la declinació present en les altres llengües eslaves modernes. Encara se'n poden trobar rastres en la formació d'alguns substantius i adjectius, però els casos gramaticals han desaparegut completament. Si més no, aquesta llengua va conservar tota la complexitat del sistema verbal que caracteritzava el búlgar antic. Una altra característica curiosa i bàsicament aliena a la resta de l'esfera eslava, és la incorporació dels articles enclítics, que probablement provenen de la llengua originària (de la branca turquesa) que es parlava en aquesta zona. Aquests articles se situen al final de la paraula: com passa en romanès o en les llengües escandinaves de la branca germànica. Per exemple мъж és 'home', i мъжът és 'l'home'.
Alfabet
[modifica]L'any 886 de l'era cristiana els búlgars varen adoptar l'alfabet glagolític, emprat pels missioners romans d'Orient Ciril i Metodi. En els segles posteriors va ser gradualment substituït per l'alfabet ciríl·lic, desenvolupat per l'Escola Literària de Preslav, establerta per Borís I de Bulgària a la capital de l'època, Pliska, i després traslladada a la nova capital, Preslav. La majoria de lletres d'aquest nou alfabet s'havien extret de l'alfabet grec, i per a aquelles que representaven sons desconeguts per a la llengua grega senzillament es van adaptar lletres simplificades de l'alfabet glagolític.
Sota la influència de la literatura impresa de Rússia, l'"escriptura" civil de Pere I de Rússia es va aplicar també a la llengua dels búlgars, substituint l'anterior versió pertanyent a l'eslau eclesiàstic, a finals del segle xviii. Existien diferents tipus d'alfabets ciríl·lics al començament del segle xix: alguns tenien 28 lletres i d'altres arribaven a les 44. Finalment, el búlgar es va codificar per inspiració de Marin Drinov en 32 caràcters. Aquesta escriptura es feu servir fins al 1945, any en el qual dues de les lletres (Ѣ yat o doble e [æː], i Ѫ yus golyam [ɔ̃]) varen ser eliminades de l'alfabet. La versió actual consta de 30 lletres per al búlgar:
| А а /a/ |
Б б /b/ |
В в /v/ |
Г г /g/ |
Д д /d/ |
Е е /ɛ/ |
Ж ж /ʒ/ |
З з /z/ |
И и /i/ |
Й й /j/ |
| К к /k/ |
Л л /l/ |
М м /m/ |
Н н /n/ |
О о /ɔ/ |
П п /p/ |
Р р /r/ |
С с /s/ |
Т т /t/ |
У у /u/ |
| Ф ф /f/ |
Х х /x/ |
Ц ц /ʦ/ |
Ч ч /tʃ/ |
Ш ш /ʃ/ |
Щ щ /ʃt/ |
Ъ ъ /ɤ̞/, /ə/ |
Ь ь¹ /ʲ/ |
Ю ю /ju/ |
Я я /ja/ |
¹ suavitza les consonants abans de la lletra 'o'
Fonologia
[modifica]Vocals
[modifica]El sistema vocàlic búlgar té sis vocals, detallades en aquesta taula:
| Alfabet | IPA | X-SAMPA | Descripció | es pronuncia com |
|---|---|---|---|---|
| и | [i] | [i] | frontal tancada | sí |
| е | [ɛ] | [E] | frontal mig oberta | èxit |
| а | [a] | [a] | central oberta | fa |
| ъ | [ə] | [@] | central mig oberta | Barcelona |
| у | [u] | [u] | posterior tancada | tu |
| о | [ɔ] | [o] | posterior mig oberta | òpera |
Les vocals en búlgar s'agrupen per llur articulació en: frontal, central i posterior. Són relativament fluixes, com en la majoria de llengües eslaves, al contrari de les vocals típiques i accentuades de les llengües germanes. Les vocals no accentuades [a], [ə], [ɔ], [u] tendeixen a ser més breus i febles que les seves equivalents accentuades, i n'igualen gairebé els sons. No obstant això, no és possible fer una reducció similar de [ɛ] a [i].
Semivocals
[modifica]El búlgar té una semivocal: /j/, equivalent a la i en "rei". La /j/ sempre precedeix o segueix immediatament una vocal. Aquesta semivocal s'expressa gràficament gairebé sempre mitjançant la lletra й, com, per exemple: най /naj/ (majoria) i тролей /trolej/ (troleibús). Però, a més, també s'empren les lletres ю i я quan la semivocal precedeix /u/ i /a/, per exemple: ютия /jutija/ (ferro, planxa). Després d'una consonant, ю i я signifiquen una consonant palatalitzada més que una semivocal: бял /bʲal/ (blanc).
- й també significa 'a ella' o el possessiu 'd'ella' (seu).
- Per exemple: Porta-li (a ella) un got d'aigua, si us plau = Дай й еднa чaшa вoдa, мoля.
- Per exemple: La seva bossa de mà és allà = Чaнтaтa й е тaм.
Lèxic
[modifica]Al voltant de 2.000 mots del lèxic actual amb un origen eslau han sobreviscut en la parla actual, per la mediació del búlgar antic i mitjà fins a arribar a la llengua búlgara actual. La quantitat de lèxic purament búlgar, preeslau, és insignificant (prop de 20 paraules), mentre que la quantitat d'importacions del llatí, del grec i en menor mesura del rus i el francès és notable. Les nombroses paraules d'origen turc, que varen arribar al búlgar durant la dominació otomana, han anat tendint a desaparèixer durant aquest període, i s'han substituït per paraules pròpiament eslaves, i avui en dia la seva quantitat segueix sent significativa, però menor que la de les altres llengües esmentades.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
