Ielena Gnéssina
| |||
| Nom original | (ru) Елена Фабиановна Гнесина  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 18 maig 1874 (Julià) Rostov del Don (Rússia) | ||
| Mort | 4 juny 1967 (93 anys) Moscou (Unió Soviètica) | ||
| Sepultura | Cementiri de Novodévitxi | ||
| Formació | Conservatori de Moscou | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | compositora, professora de música, pianista | ||
| Gènere | Música clàssica | ||
| Professors | Vassili Safónov, Ferruccio Busoni i Serguei Tanéiev | ||
| Instrument | Piano de cua | ||
| Família | |||
| Germans | Jelisaweta Fabianowna Gnessina Sàvina-Gnéssina Marija Fabianowna Gnessina Olga Fabianowna Gnessina | ||
| Premis | |||
 
| |||
Ielena Fabianovna Gnéssina, rus: Елена Фабиановна Гне́сина (30 de maig [C.J. 18 de maig] de 1874, Rostov del Don, llavors gubèrnia de Iekaterinoslav, Imperi Rus - 4 de juny de 1967, Moscou, Unió Soviètica) fou una compositora, pianista i educadora musical russa, germana del compositor Mikhaïl Gnessin.[1][2][3][4][5]
Biografia
[modifica]El pare de Ielena era el rabí Fabian Óssipovitx Gnessin.[6]La seva mare, Bel·la Issaìevna Fletsinger-Gnéssina havia estudiat amb Stanisław Moniuszko i era cantant i pianista-[3] L'educació musical de Ielena es va iniciar a Rostov del Don. Després va estudiar al Conservatori de Moscou, en la classe de piano de Vassili Safónov i es va graduar el 1893. Per a això va estudiar composició amb Anton Arenski, Ferruccio Busoni i Serguei Tanéiev.[3]
Ielena va fundar, al febrer de 1895, amb les seves germanes Ievguénia i Maria (amb el suport del mecenes Aleksandr Pàvlovitx Kawerin) a Moscou, una escola privada de música que va esdevenir, després de la Revolució d'Octubre, gràcies al suport d'Anatoli Lunatxarski, en la Segona Escola de Música de l'Estat de Moscou (1919); el 1925 fou rebatejat amb el nom de les germanes Gnessin, i finalment, el 1944 es va convertir en l'Acadèmia russa de música Gnessin.
Ielena fou directora, directora artística i professora de la seva escola. Va dirigir la classe de piano i va determinar la metodologia docent. Entre els seus estudiants es poden esmentar el pianista Lev Oborin, el compositor Aram Khatxaturian i els directors d'orquestra Ievgueni Svetlànov i Guennadi Rojdéstvenski. Va escriure un alfabet per a piano i altres llibres de text. També va compondre études i peces infantils per a piano.[2]També van ensenyar-hi el seu germà Mikhail, les seves germanes Ievugénia, Maria, Ielizabeta i Olga i Aleksandr Gretxanínov.[1][4]
Al començament de la Gran Guerra Patriòtica, les germanes més joves de Ielena, Ielizaveta i Olga, van ser evacuades a Sverdlovsk, mentre que la majoria dels estudiants van ser enviats a Ielatma, a prop de Riazan. Ielena va mantenir l'escola oberta amb molt pocs professors fins a l'octubre de 1941, quan totes les escoles de Moscou van deixar d'ensenyar i Ielena va ser evacuada a Kazan. També va ensenyar allà, però a finals de gener de 1942 va tornar a Moscou a la seva escola, on els professors restants havien reprès les seves lliçons el novembre de 1941 sota la seva pròpia responsabilitat. Malgrat les condicions molt limitades a causa de la guerra, l'escola va poder mudar-se cap a un edifici nou i més gran i fins i tot ampliar la seva oferta de cursos.[1]
Ielena va ensenyar fins a 1958, quan per causa de la malaltia només es podia moure amb crosses o en cadira de rodes. No obstant això, va continuar assessorant l'Acadèmia Gnessin fins a la seva mort.[1]
Elena va ser enterrada al Cementiri de Novodévitxi. El 1970, el seu apartament es va convertir en el seu museu.[7]Davant de l'edifici de la sala de concerts s'alça un monument en honor seu.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 (alemany) Article Gnessina, Gnessin, Gnesina, Gnesin, Schwestern (consultat l'11 de juliol 2017) a Lexikon Europäische Instrumentalistinnen des 18. und 19. Jahrhunderts (Sophie Drinker Institut).
- ↑ 2,0 2,1 (rus) Article Ielena Gnéssina a la Gran Enciclopèdia Soviètica
- ↑ 3,0 3,1 3,2 (anglès) Anna Genova: Three Sisters of the Great Gnessinka Arxivat 2017-11-12 a Wayback Machine. (consultat l'11 de juliol de 2017).
- ↑ 4,0 4,1 (rus) ГНЕСИНЫ Arxivat 2016-08-19 a Wayback Machine. (consultat l'11 de juliol de 2017).
- ↑ (alemany) Article Jelena Gnessina Arxivat 2011-08-30 a Wayback Machine. (consultat l'11 de juliol de 2017) a MUGI (Musik und Gender im Internet).
- ↑ (rus) Еврейский мемориал: Семья Гнесиных (consultat l'11 de juliol del 2017).
- ↑ Мемориальный музей-квартира Ел.Ф. Гнесиной (consultat l'11 de juliol del 2017).