Vés al contingut

Olga Fabianowna Gnessina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaOlga Fabianowna Gnessina
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 octubre 1881 Modifica el valor a Wikidata
Rostov del Don (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 març 1963 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Novodévitxi Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatori de Moscou Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessora de música, pianista Modifica el valor a Wikidata
Ocupadorécole musicale pour enfants n° 1 (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano de cua Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansJelisaweta Fabianowna Gnessina
Evgenia Gnesina
Marija Fabianowna Gnessina
Ielena Gnéssina Modifica el valor a Wikidata
Premis

Olga Fabianovna Gnessina, després del matrimoni Alexandrova, (Rostov del Don, 1881 - Moscou, 9 de març, 1963), la més jove de les cinc germanes Gnessina, va ser una pianista russa, professora d'universitat i germana del compositor rus Mikhail Gnessin.[1][2][3]

Biografia

[modifica]

El pare d'Olgas Fabianovna Gnessina era el rabí designat per l'estat Fabian Osipowitsch Gnessin.[4] La seva mare, Bella Issajewna Fletsinger-Gnessina, havia estudiat amb Stanisław Moniuszko i era cantant i pianista.[5] Olga Fabianovna Gnessina va estudiar a la classe de piano de la seva germana Jelena a l'escola privada de música de les germanes J. i M. Gnessina, que les seves germanes grans Yevgenia, Yelena i Marija havien fundat a Moscou el febrer de 1895 amb el suport del mecenes Alexander Pavlovich Kaverin. (Després de la Revolució d'Octubre, gràcies al suport d'Anatoli Lunatxarski, l'escola es va convertir en la Segona Escola Estatal de Música de Moscou (1919), el 1925 va rebre el nom de Germanes Gnessina, i el 1944 es va convertir en l'Institut Gnessin.[6]) El seu germà Mikhail, les seves germanes Yevgenia, Jelena, Marija, Jelisaveta i Alexander Gretschaninov van ser professors allí.[7][8]

El 1901 Olga Fabianovna Gnessina va completar els seus estudis i es va convertir en professora de piano a l'escola de música de les germanes J. i M. Gnessina. El compositor Reinhold Glière li va dedicar Vint-i-quatre peces fàcils per a piano a quatre mans Op 38 (1908).[9] A l'estiu vivia a la seva datxa.[10]

Al començament de la guerra germano-soviètica, Olga Fabianovna Gnessina i la seva germana Jelizaveta van ser evacuades a Sverdlovsk.[11] Després va continuar la seva carrera docent a Moscou. Un dels seus alumnes va ser la futura cantant Irina Arkhípova.[12]

Olga Fabianovna Gnessina va ser enterrada al cementiri Novodevitx de Moscou.

Honors

[modifica]
  • Artistes honorats de la RSFSR (1935)
  • Condecoració d'Honor de la Unió Soviètica (1945)
  • Medalla "Al treball heroic a la Gran Guerra Patriòtica 1941-1945"
  • Orde de Lenin (29/12/1954)

Enllaços externs

[modifica]
  • Memorial jueu. Necròpolis virtual
  • Enciclopèdia en línia Còpia arxivada del 19 d'agost de 2016 a la Wayback Machine

Referències

[modifica]
  1. Anna Genova: Three Sisters of the Great Gnessinka (Memento des Originals vom 12. November 2017 im Internet Archive) Info: Der Archivlink wurde automatisch eingesetzt und noch nicht geprüft. Bitte prüfe Original- und Archivlink gemäß Anleitung und entferne dann diesen Hinweis. (abgerufen am 11. Juli 2017).
  2. Artikel Gnessina, Gnessin, Gnesina, Gnesin, Schwestern (abgerufen am 11. Juli 2017) im Lexikon Europäische Instrumentalistinnen des 18. und 19. Jahrhunderts (Sophie Drinker Institut).
  3. ГНЕСИНЫ (Memento des Originals vom 19. August 2016 im Internet Archive) Info: Der Archivlink wurde automatisch eingesetzt und noch nicht geprüft. Bitte prüfe Original- und Archivlink gemäß Anleitung und entferne dann diesen Hinweis. (abgerufen am 11. Juli 2017).
  4. Еврейский мемориал: Семья Гнесиных (abgerufen am 11. Juli 2017).
  5. Anna Genova: Three Sisters of the Great Gnessinka (Memento des Originals vom 12. November 2017 im Internet Archive) Info: Der Archivlink wurde automatisch eingesetzt und noch nicht geprüft. Bitte prüfe Original- und Archivlink gemäß Anleitung und entferne dann diesen Hinweis. (abgerufen am 11. Juli 2017).
  6. Artikel Gnessina, Gnessin, Gnesina, Gnesin, Schwestern (abgerufen am 11. Juli 2017) im Lexikon Europäische Instrumentalistinnen des 18. und 19. Jahrhunderts (Sophie Drinker Institut).
  7. Artikel Gnessina, Gnessin, Gnesina, Gnesin, Schwestern (abgerufen am 11. Juli 2017) im Lexikon Europäische Instrumentalistinnen des 18. und 19. Jahrhunderts (Sophie Drinker Institut).
  8. ГНЕСИНЫ (Memento des Originals vom 19. August 2016 im Internet Archive) Info: Der Archivlink wurde automatisch eingesetzt und noch nicht geprüft. Bitte prüfe Original- und Archivlink gemäß Anleitung und entferne dann diesen Hinweis. (abgerufen am 11. Juli 2017).
  9. Reinhold Gliere Description of works (abgerufen am 14. Juli 2017).
  10. Ksenia Isaeva: A history of Russian dachas: From Anton Chekhov to the present. (abgerufen am 14. Juli 2017).
  11. Artikel Gnessina, Gnessin, Gnesina, Gnesin, Schwestern (abgerufen am 11. Juli 2017) im Lexikon Europäische Instrumentalistinnen des 18. und 19. Jahrhunderts (Sophie Drinker Institut).
  12. Irina Arkhipova Biography (abgerufen am 14. Juli 2017).