Ielena Saparina
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 15 juny 1931  (93 anys)Moscou (Rússia) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Escriptor | ||
Ielena Víktorovna Saparina, rus: Елена Викторовна Сапарина, (Moscou, 15 de juny de 1931) és una escriptora russa.[1]
El 1954 es va graduar a la Facultat de periodisme de la Universitat de Moscou, va ser directora de la revista "Znanie-Sila" (Coneixement és Poder), va publicar "L'home, animal cibernètic" el 1972, un llibre que parla de la I.A. (Intel·ligència artificial), així com de l'heurística, la biologia, la psicologia, la cibernètica i la biònica.[2][3]
Bibliografia
[modifica]- Небесный землемер («L'agrimensor celestial») (1959)[4]
- L'home, animal cibernètic (1962)
- Tortila apren a pensar (1963)
- Que callen les meduses (1964)
- "Ves per on" i els seus secrets (1967)
- Quan els animals van dir… (1974)
- Последняя тайна жизни: Павлов. Этюды о творчестве («El darrer secret de la vida: Pàvlov. Estudi sobre la creativitat») (1983)[4]
- Si els animals van a l'escola. (1984)
Referències
[modifica]- ↑ (rus) Referència biogràfica a litvek.ru
- ↑ Iberlibro.com
- ↑ libros-antiguos-alcana.com
- ↑ 4,0 4,1 «Елена Викторовна Сапарина» (en rus). Публичная библиотека. [Consulta: 17 juliol 2015].