Ierxovita
 Ierxovita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | K₃Na₄(Fe,Mn,Ti)₂Si₈O20(OH,O)₄·4H₂O |
| Localitat tipus |
|
| Classificació | |
| Categoria | silicats > inosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DF.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DF.15 |
| Dana | 66.6.3.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,24Å; b = 11,92Å; c = 5,27Å; α = 103,49°; β = 96,96°; γ = 91,94° |
| Color | verd-verd oliva amb ombres marronoses o groguenques |
| Duresa (Mohs) | 2 a 3 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,569 nβ = 1,574 nγ = 1,590 |
| Birefringència | δ = 0,021 |
| Angle 2V | mesurat: 58°, calculat: 60° |
| Dispersió òptica | mitjana |
| Impureses comunes | Mg, Ca |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1991-014 |
| Símbol | Esh |
| Referències | [1] |
La ierxovita[2] és un mineral de la classe dels silicats. Va ser anomenada en honor de Vadim Víktorovitx Ierxov (1939-1989).[1]
Característiques
[modifica]La ierxovita és un inosilicat de fórmula química K₃Na₄(Fe,Mn,Ti)₂Si₈O20(OH,O)₄·4H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic. Forma agregats fibrosos paral·lels, les fibres són allargades al llarg de [001], de fins a 3 cm; també es troba en grans allargats disseminats, de fins a 1 cm.[3] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2 a 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ierxovita pertany a «09.DF - Inosilicats amb 2 cadenes múltiples periòdiques» juntament amb els següents minerals: chesterita, clinojimthompsonita, jimthompsonita, paraierxovita, tvedalita, bavenita i bigcreekita.
Formació i jaciments
[modifica]La ierxovita va ser descrita per primera vegada a partir de dues mostres trobades al massís de Khibini (óblast de Múrmansk, Rússia). Posteriorment només ha estat trobada en un altre indret d'aquest massís.[1] Es troba en pegmatites ultra-agpaïtiques sense meteoritzar.[3]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Ershovite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ Riba i Arderiu, O. Vocabulari de mineralogia: segons les normes de la International Mineralogical Association: amb equivalències angleses. Barcelona: Servei de Llengua Catalana, Universitat de Barcelona, 2000. ISBN 84-931001-0-2.
- ↑ 3,0 3,1 «Ershovite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 14 juliol 2018].