Ignasi Brujó
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 17 desembre 1791  Lledó (Alt Empordà) | ||
| Mort | 6 desembre 1858 (66 anys) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | militar | ||
Ignasi Brujó (mort en 1854) fou un militar carlí català
Va ingressar a l'exèrcit en 1822, sent ajudant de camp de Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga durant la Guerra de la Regència d'Urgell, i en 1834 s'aixecà en la Primera Guerra Carlina, sent nomenat cap suprem de l'exèrcit carlí a Catalunya en 1835 en substitució del general Juan Antonio Guergué, entrant l'agost de 1835 a la Vall d'Aran i ocupant Viella,[1] però derrotat el 4 d'octubre de 1836 a la batalla de Montesquiu[2] i derrotant els liberals a l'acció de Sant Esteve d'En Bas, fou substituït per Rafael Maroto en 1836, qui el posà al comandament de la divisió de Girona, amb 2300 homes i 120 cavalls.[3] Va derrotar Bonaventura Carbó a la batalla de Sant Quirze de Besora del 9 al 13 d'abril de 1838,[4] i quan el Comte d'Espanya va reorganitzar les tropes va posar-lo al comandament de la divisió de reserva, amb sis batallons, amb la que va capturar Ripoll i Moià, i derrotar els liberals a Peracamps en 1839 sent ascendit a mariscal de camp, i no va acceptar el conveni de Bergara i va participar en la Batalla de Peracamps en 1840, retirant-se a França després de la caiguda de Berga.[3]
En 1847, durant la segona guerra carlina, estant a Perpinyà va rebre el comandant dels carlins catalans a la mort de Benet Tristany, delegant en Joan Castells i Rossell i Josep Borges les accions de camp, fins al juny de 1848, quan Ramon Cabrera i Grinyó va rellevar-lo.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Ignasi Brujó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Solé i Sabaté, Josep Maria. Literatura, cultura i carlisme. Columna, 1995, p. 44. ISBN 8478097929.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Carlos Clemente, José. Seis estudios sobre el carlismo. Huerga Y Fierro Editores, 1999, p. 50-51. ISBN 8483741520.
- ↑ Llagostera i Fernàndez, Antoni. Aproximació biogràfica al cap carlí ripollès Joan Cavalleria, àlies Ne. Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 2000, p. 163.