Vés al contingut

Ignaz Lachner

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaIgnaz Lachner

Fotografia d'Ignaz Lachner l'any 1882 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 setembre 1807 Modifica el valor a Wikidata
Rain (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 febrer 1895 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Hannover (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatAlemanya Alemanya
Activitat
OcupacióCompositor i director d'orquestra
OcupadorKungliga Hovkapellet, mestre de capella (1858–1861) Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsBernhard Molique Modifica el valor a Wikidata
AlumnesWilhelm Speidel, Anton Urspruch i Ernst Catenhusen (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí i piano Modifica el valor a Wikidata
Grup de músicaOrquestra de Múnic, Hamburg, Estocolm i Frankfurt.
Família
GermansFranz Lachner
Vinzenz Lachner
Theodor Lachner Modifica el valor a Wikidata
ParentsMatthias Waldhoer, sogre Modifica el valor a Wikidata


Spotify: 2K024xLePLxJbrNG4zVW7w Musicbrainz: c37c7af1-0a4f-4a42-91ab-cc332cd92367 Lieder.net: 6372 IMSLP: Category:Lachner,_Ignaz Modifica el valor a Wikidata

Ignaz Lachner (Rain, (Baviera), 11 de setembre de 1807 – Hannover, 24 de febrer de 1895) era germà de Franz, Vinzenz i Theodor; fou un director d'orquestra i compositor alemany.

Els seus pares el destinaven al magisteri, però ensems que les humanitats estudià el piano, l'orgue i el violí, i quan va complir els catorze anys adoptà la resolució de dedicar-se exclusivament a la músic i perfeccionà els seus estudis sota la direcció del seu germà Franz. Successivament fou, organista de l'església reformada de Viena càrrec en que el succeí el seu germà Vinzenz, violinista de l'Òpera Imperial, director de la música del rei de Wurtemberg Guillem I (1831), director de l'Orquestra de Múnic (1836), Hamburg (1853), Estocolm (1858), i Frankfurt (1861), fins que el 1875 se celebrà el 50 aniversari de la seva carrera coma director d'orquestra, retirant-se llavors a la vida privada.

Va escriure les òperes:

Una simfonia, obertures, interludis, quintets, quartets, sonates per a piano, lieder amb acompanyament de piano, concerts i altres composicions.

Bibliografia

[modifica]