Vés al contingut

Loreley

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióLoreley

Portada del llibret publicat per Ricordi per a l'estrena mundial
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorAlfredo Catalani
LlibretistaCarlo d'Ormeville i Angelo Zanardini
Llengua originalitalià
Basat enllegenda germànica de Lorelei
GènereAzione romantica
Partstres
PersonatgesAnna di Rehberg (en) Tradueix, Hermann (en) Tradueix, Loreley (en) Tradueix, Rodolfo (en) Tradueix i Walter (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena16 de febrer de 1890
EscenariTeatro Regio de Torí,
Director musicalEdoardo Mascheroni

Musicbrainz: 7fc8b395-c4b5-4a69-b80d-91d4cf5df321 Modifica el valor a Wikidata

Loreley és una òpera italiana d'Alfredo Catalani, amb llibret de Carlo d'Ormeville i Angelo Zanardini, estrenada en la seva versió definitiva el 1890, al Teatro Regio de Torí, però de la que ja n'hi havia una primera versió anterior (Elda), estrenada al mateix teatre el 1880. Es basa en la famosa llegenda germànica de Lorelei. La roca d'aquest nom, a una corba del Rin, prop de Sankt Goarshausen, és segons la llegenda el lloc des d'on se suïcidà una jova rossa bellíssima per causes amoroses, i convertida en sirena feia naufragar els navegants amb el seu cant encisador. Clemens Brentano és el principal transmissor preromàntic d'aquesta llegenda, convertida en poema per Heinrich Heine.

L'òpera de Catalani no ha tingut la popularitat que mereix la seva originalitat i el seu melodisme intens, bé que es troba al mercat en CD (versió interpretada per Anna de Cavalieri i Ken Neate, una altra per Elena Suliotis i Piero Cappuccilli, etc.) i que algunes de les seves àries o fragments -Nel verde Maggio o Lascia per or che libero- apareixen als recitals i han estat enregistrats independentment per grans noms de la lírica (Beniamino Gigli, Mario del Monaco, Franco Corelli, Gigliola Frazzoni, Magda Olivero…). Òpera singular i tardoromàntica, no segueix l'estil de cap de les línies operístiques italianes del seu temps i en canvi té un acusat regust germànic.

El compositor Otto Fiebach (1851-1937), també va escriure una òpera amb el mateix nom el 1886.[1]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 23, pàg. 1228 (ISBN 84-239-4523-5)

Bibliografia

[modifica]
  • Roger Alier, Diccionario de la Ópera, Robin Book, Barcelona 2007.

Enllaços externs

[modifica]