Vés al contingut

Ignaz von Rudhart

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaIgnaz von Rudhart
Ιγνάτιος φον Ρούντχαρτ

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 març 1790 Modifica el valor a Wikidata
Weismain (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 maig 1838 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Trieste (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Primer ministre de Grècia
14 febrer 1837 – 20 desembre 1837
← Josef Ludwig von ArmanspergOtó I de Grècia →
Minister of Foreign Affairs and of the Royal Household (en) Tradueix
Membre de la cambra de diputats de Baviera
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatòlic
FormacióUniversitat de Múnic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, jurista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Würzburg Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Ignaz von Rudhart (en grec: Ιγνάτιος φον Ρούντχαρτ) Weismain, Oberfranken, 11 de març de 1790 - Trieste, Imperi Austrohongarès, 11 de maig de 1838). Va ser un bavarès acadèmic i funcionari públic que va ser enviat a Grècia per servir com a Primer Ministre del Consell Privat durant el regnat del rei Otó I de Grècia.

Biografia

[modifica]

Von Rudhart havia rebut un doctorat en Dret per la Universitat de Múnic i havia escrit dos llibres, un d'ells un estudi estadístic del Regne de Baviera, on va ser membre del Consell d'Estat, abans del seu nomenament com a Primer Ministre de Grècia.

Quan va arribar a Atenes al febrer de 1837, va ser rebut amb desconfiança per l'anglès Edmund Lyons –que havia estat un partidari del seu predecessor, von Armansperg– i immediatament es va trobar en desacord amb el també rei sobre el paper del primer ministre. El rei Otó estava compromès amb una monarquia absoluta i era resistent a un ministre poderós. Von Rudhart va tenir una sèrie d'enfrontaments amb el rei, i a més a més amb el rebuig de la reina Amàlia. La seva renúncia va ser acceptada 10 mesos després de la seva arribada a Grècia. El rei Otó va servir com el seu propi President del Consell Privat fins que a nova constitució es va veure obligat abandonar durant la Revolució del 3 de setembre de 1843.[1]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «The movement of Septmber 3» (en anglès). [Consulta: 21 maig 2014].
  • John A. Petropulos; Politics and Statecraft in the Kingdom of Greece; Princeton University Press, 1968